Vés al contingut

Àngstrom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatÀngstrom
Tipusunitat de longitud i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Caràcter UnicodeÅ Modifica el valor a Wikidata
EpònimAnders Ångström Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0 m Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard1.000.000.000 nå Modifica el valor a Wikidata

Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres.[1] Rep el seu nom en honor del físic suec Anders Jonas Ångström (1814 - 1874).

A la seva definició original, abans de ser redefinit en termes d'unitats del Sistema Internacional, un àngstrom equivalia a 1/6.438,4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi en aire sec.[2]

L'àngstrom no és una unitat del Sistema Internacional, i tampoc està inclosa entre les unitats que es poden utilitzar dins de la Unió Europea,[3] tanmateix, durant un temps la seva utilització fou acceptada temporalment i es va incloure en la relació que el BIPM publica periòdicament. A la primera edició, de l'any 1970, l'àngstrom apareix a la taula d'unitats admeses temporalment,[4] però el CIPM del 1978 ja va establir que no havia d'utilitzar-se en àmbits nous,[5] a la darera edició on apareix és la vuitena, de l'any 2006,[6] a la novena, de l'any 2019, ja no hi és.[7] Aquesta unitat havia estat utilitzada habitualment per a mesurar distàncies o radis atòmics i longituds d'ona en espectroscòpia o les dimensions dels circuits integrat.

Equivalències:

1 Å = 10−10 m = 0,000 000 000 1 m
1 Å = 0,1 nanòmetres
1 Å = 100 picòmetres
1 Å = 100 000 femtòmetres
10¹⁰ Å = 10.000.000.000 Å = 1 m

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 2. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 379. ISBN 84-85194-83-7. 
  2. Jackson, C. V. «Interferometric Measurements in the Spectrum of Krypton» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London. Series A [Londres], vol. 138, núm. 834, 5-1932, pàg. 147-153.
  3. «Council Directive 80/181/EEC of 20 December 1979 on the approximation of the laws of the Member States relating to Unit of measurement and on the repeal of Directive 71/354/EEC». The Council of the European Communities, 27-05-2009. [Consulta: 29 maig 2021].
  4. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIPM [Sèvres], Primera edició, 1970, pàg. 15.
  5. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Tercera edició, 1981, pàg. 18.
  6. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Vuitena edició, 2006, pàg. 38.
  7. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Novena edició, 2019, pàg. 33.[Enllaç no actiu]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy