Vés al contingut

129 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre129 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià129 aC (cxxix aC)
Islàmic773 aH – 772 aH
Xinès2568 – 2569
Hebreu3632 – 3633
Calendaris hindús-73 – -72 (Vikram Samvat)
2973 – 2974 (Kali Yuga)
Persa750 BP – 749 BP
Armeni-
Rúnic122
Ab urbe condita625
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
150 aC 140 aC 130 aC - 120 aC - 110 aC 100 aC 90 aC
Anys
132 aC 131 aC 130 aC - 129 aC - 128 aC 127 aC 126 aC

El 129 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Tudità i Aquil·li o també any 625 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «129 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Part

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

República Romana

[modifica]
  • Gai Semproni Tudità i Mani Aquil·li són elegits cònsols.[4]
  • Les disputes provocades per la llei agrària de Tiberi Semproni Grac, que per la seva aplicació s'havien nomenat triumvirs, obliguen a traspassar la seva implementació al cònsol Tudità. S'ha de decidir sobre les terres d'estrangers aliats a Roma, que una comissió dels Gracs havia annexat per a fer-ne ús com a terres de conreu. Però Tudità, conscient de les grans dificultats que el tema presenta, evita prendre cap decisió al·legant que ha d'anar a Il·líria per fer la guerra.[5]

Il·líria

[modifica]
  • Semproni Tudità fa la guerra als iapods, primer sense gaire èxit però els derrota, per l'habilitat del seu legat Dècim Juni Brut Galaic que ja havia obtingut glòria a Hispània anteriorment.[6][7] A la tornada a Roma celebra un triomf. Immortalitza les seves victòries sobre els iapods i els istris amb una inscripció en una estàtua[8] i amb una dedicatòria al déu fluvial Timavus a la ciutat d'Aquileia, que està escrita en versos saturnins i de la que se'n van trobar dos fragments el 1906.[9]

Àsia Menor

[modifica]
  • Mani Aquil·li posa fi a la guerra contra Aristònic de Pèrgam que ja quasi havia liquidat el seu predecessor Perpenna. Porta Aristònic a Roma, i l'exhibeix en el triomf que li decreta el Senat. Aristònic, després, és decapitat. En tornar a Roma, és acusat per Publi Corneli Lèntul d'una mala administració a la seva província, però en surt absolt després d'haver subornat els jutges.[10][11]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Jakobsson, Jens. «Seleucid Empire (306 - c.150 BCE)» (en anglès). Iran Chamber Society, 2004. [Consulta: 24 juliol 2024].
  3. Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, IV, 67
  4. Gai Vel·lei Patèrcul, Història de Roma II, 4, 5
  5. Apià. Guerres civils, I, 80
  6. Titus Livi, Periochae LIX
  7. Apià, Illyrica 10
  8. Plini el Vell, Naturalis Historia, III, 129
  9. Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum, I² 652
  10. Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 20
  11. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 4
  12. «Carneades». Britannica. [Consulta: 24 juliol 2024].
  13. Plutarc. Vides paral·leles: Ròmul, II, 27, 4
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy