Esturió comú
Acipenser sturio  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 230 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser sturio Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
L'esturió comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.[1]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 304 cm de llargària màxima (normalment, en fa 130) i 400 kg de pes.
- Cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts.
- 30-44 radis tous a l'leta dorsal.
- 23-30 radis tous a l'aleta anal.
- Ventre de color blanc.[2][3][4]
És un peix solitari[2] que pot assolir fins a cent anys.[5][6][7]
Reproducció
[modifica]Viu la major part de la seua vida al mar, però entra als rius per a reproduir-s'hi. Assoleix la maduresa sexual devers l'edata de se a nou anys. Les femelles ponen entre 800.000 i 2.400.000 d'ous de color gris fosc que adhereixen sobre fons pedregosos.[8][9][2][10]
Alimentació
[modifica]Menja crustacis, mol·luscs, poliquets i peixets.[2]
Hàbitat
[modifica]És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom i de clima temperat (10 °C-18 °C; 71°N-34°N, 25°W-42°E)[11] que viu entre 4-93 m de fondària[12] (normalment, entre 5 i 60).[13][2]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la mar del Nord, la mar Blanca, les costes europees atlàntiques (incloent-hi la conca de la Garona),[11] la Mediterrània septentrional fins a Rodes i l'oest i el sud de la mar Negra. Se l'ha registrat esporàdicament a Islàndia,[14] el Marroc i Algèria.[2]
Ús comercial i sobreexplotació
[modifica]Es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit i enfornat. Els ous serveixen per a elaborar caviar.[15] És inofensiu per als humans,[2] però els humans són molt agressius i queden una amenaça per a la seva sobrevivència.[13] Segons la Llista vermella de l'UICN queda en perill crític.[16]
Estat de conservació
[modifica]La pesca, la construcció de preses, la contaminació de l'aigua i la canalització i regulació dels rius han conduït a la pèrdua i degradació dels seus llocs de fresa. En el cas particular de la Garona, l'extracció de grava del riu és una amenaça potencial per a aquesta espècie.[13]
El peix era molt comú a Alemanya fins a l'arribada de la pesca industrial a l'inici del segle xx que en va causar l'extinció vers la fi dels anys 1940. El darrere esturió documentat al riu Stör a la conca de l'Elba es va captar el 1945. La pol·lució i la presència de moltes rescloses van entrebancar el seu retorn. A Rostock es va fundar l'Associació per a la salvació de l'esturió europeu. Ha llançat tot un programa per a fer tornar el peix a Alemanya. Els primers peixos joves, criats des de la darrera població a França van ser deixats a l'Stör el 2009. Caldria entre deu i quinze anys d'intervenció humana abans que una població durable pogués recrear-se.[17][18]
En l'actualitat a les Terres de l'Ebre es desenvolupa el projecte LIFE- MigratoEbre que actua per refer la connectivitat ecològica del tram inferior del riu Ebre i per a reïntroduir-hi, entre altres le saboga i l'esturió.[19] Conté, entre d'altres, la construcció d'un pas de peix a l'assut de la Central nuclear d'Ascó, de 40 metres de llargada i 8 d'amplada amb un cost d'uns 80 mil euros que va entrar en funcionament el setembre de 2017.[20] Anys després, el 14 d'octubre de 2024, entrava en funcionament el nou pas de peixos de l'Assut de Xerta.[21] Queda però el problema del Pantà de Flix, un altre obstacle major.[22]
A banda, el 21 de desembre de 2023, van reintroduir-se 44 exemplars d'esturió[23] a la zona de l'Assut de Tivenys.
Referències
[modifica]- ↑ «Esturió comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Boden, Gert. «Acipenser sturio Linnaeus, 1758 Sturgeon» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
- ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968.
- ↑ Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1): 247-267.
- ↑ Flower, S.S., 1935. Further notes on the duration of life in animals. I. Fishes: as determined by otolith and scale-readings and direct observations on living individuals. Proc. Zool. Soc. London 2:265-304.
- ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
- ↑ Rochard, E.; Elie, P. «La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne». A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde (pdf) (en francès). Bordeus: Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, gener 1994, p. 1-56.
- ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- ↑ 11,0 11,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
- ↑ Rochard, Eric; Meauzé, Mario «Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures». Aquat. Living Resour, 10, 1997, pàg. 101-109. DOI: 10.1051/alr:1997011.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Lepage, Mario; Rochard, Erich «Threatened fishes of the world: Acipenser sturio (Linnaeus, 1758) (Acipenseridae)». Environmental Biology of Fishes, 43, 1, 1995, pàg. 28.
- ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
- ↑ Lombardi, A.; Guerri; Gonthier, Paolo «Esturgeon européen, le prix du caviar» (en francès). Cour. Nat., 198, 2002, pàg. 26-31.
- ↑ Gessner, J.; Williot, P.; Rochard, E.; Freyhof, J.; Kottelat, M. «Acipenser sturio:., : The IUCN Red List of Threatened Species 2022: e.T230A137215851» (en anglès). Llista Vemella de l'UICN, 2022. DOI: 10.2305/iucn.uk.2022-1.rlts.t230a137215851.en..
- ↑ «Gesellschaft zur Rettung des Störs [Associació per a la salvació de l'esturió]».
- ↑ Schwichtenberg «Stör-Wanderung: Mini-Sender im Bauch [Migració de l'esturió: mini emissor al ventre]» (en alemany). SHZ, 4 maig 2010 nom=Ingrid.
- ↑ «Projecte MigratoEbre» (en català, castellà i anglès).
- ↑ «Una rampa permet als peixos salvar l’assut de la nuclear d’Ascó». El Punt Avui (edició Cam i Ebre), 16-06-2018, pàg. 19.
- ↑ Alarcón, Sílvia. «L’assut de Xerta-Tivenys tindrà una rampa per afavorir la migració de peixos». Marfanta. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Sol·liciten que s'extingeixi la concessió de la presa de Flix que compleix 75 anys el 2023». Més Digital, 20-06-2022.
- ↑ L'esturió torna al riu Ebre després de més de 50 anys; article publicat per aguaita.cat el 21/12/2023.
Bibliografia
[modifica]- Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- Birstein, J.A., J. Betts i R. DeSalle, 1998. Molecular identification of Acipenser sturio specimens: a warning note for recovery plans Biological Conservation 84 (1998) 97-101.
- Herrán, Roberto de la; Robles, Francisca; Martínez-Espín, Esther; Lorente, JoséA.; Rejón, Carmelo Ruiz «Genetic Identification of Western Mediterranean Sturgeons and its Implication for Conservation» (en anglès). Conservation Genetics, 5, 4, 01-08-2004, pàg. 545–551. DOI: 10.1023/B:COGE.0000041023.59291.39. ISSN: 1572-9737.
- Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
- Fontana, F. i G. Colombo, 1974. The chromosomes of Italian sturgeons. Experientia. 30(7):739-742.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
- Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
- McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Rochard, Eric; Lepage, Mario; Meauzé, Loïc «Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures». Aquatic Living Resources, 10, 2, 3-1997, pàg. 101–109. DOI: 10.1051/alr:1997011. ISSN: 0990-7440.
- Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
