Vés al contingut

Albert de Quintana i Combis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert de Quintana i Combis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1907 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
1r setembre 1881 – 17 febrer 1888
← Narcís Pagès i Prats – Pere Antoni Torres i Jordi →

Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 31 desembre 1878
← Eusebi Corominas i Cornell – Narcís Pagès i Prats →

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
29 abril 1872 – 28 juny 1872
← Antoni Vicens i Pujol – Antoni Vicens i Pujol →

Governador civil de la província d'Osca
15 gener 1872 – 11 juny 1872 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, polític, viticultor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPompeu de Quintana i Serra Modifica el valor a Wikidata

Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.[1]

Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, participà en la revolució de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Torroella de Montgrí del 1876 al 1886[2] i intendent general d'hisenda a Cuba l'any següent.[3] Introduí algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a més de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.[4]

Com a escriptor, fou premiat per l'Acadèmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudònim de Lo cantor del Ter també fou premiat en els Jocs Florals de 1859 (Llágrimas de sanch), 1860 (Las áligas del any vuyt.-Una llágrima á Girona!), 1869 (Lo rey Pere del Punyal) i 1870 (Cançó del comte d'Urgell en Jaume lo Desditxat); endemés en fou mantenidor el 1873 i president el 1874. Endemés, tingué un destacat paper les relacions amb els felibres de Provença, ja que formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell, Marià Aguiló i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. També fou candidat per La Renaixença a presidir el Primer Congrés Catalanista, però fou derrotat per Valentí Almirall.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Albert de Quintana i Combis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana: inquietud, impuls, innovació». Papers de Montgrí, núm. 20, 2002, p. 12-78.
  4. ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, núm. 245, novembre - desembre 2007, p. 84-93 [Consulta: 13 octubre 2013].

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_de_Quintana_i_Combis&oldid=32412108»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy