Vés al contingut

Artifici de Juanelo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Esquema de l'Artifici de Juanelo

El conegut com a artifici de Juanelo va ser una màquina hidràulica dissenyada al segle XVI per l'enginyer hispà-milanès Juanelo Turriano per portar aigua del riu Tajo a la ciutat de Toledo, salvant un desnivell de més de 100 metres.[1] Va ser un dels grans invents del Renaixement i va aconseguir gran popularitat nacional i internacional, sent esmentat per molts escriptors del Segle d'Or en les seves obres.[2] Fins a aquella obra només s'havia aconseguit pujar aigua a 40 metres amb un cargol d'Arquimedes a Augsburg.[2]

Història del subministrament d'aigua

[modifica]

En la Hispània romana l'aigua del riu Tajo arribava a Toledo amb un sistema d'aqüeducte-sifó, que es valia del principi de Pascal i dels vasos comunicants, fent circular l'aigua per dins d'una canonada en un tram descendent i després un d'ascendent, però situant al mig un tram pla per evitar tanta pressió en la canonada. Després d'això, l'aigua s'emmagatzemava en un sistema de dipòsits conegut com a Cova d'Hèrcules. Al segle xvi, d'aquest aqüeducte tan sols quedaven ruïnes a causa de l'abandó de la ciutat durant l'edat mitjana. En aquesta etapa, els musulmans havien construït una sínia geganta per portar aigua, però tampoc es disposava d'ella al segle xvi i l'aigua era portada a lloms de rucs des del Tajo, per un desnivell de gairebé 100 metres. S'havien succeït intents d'enginyeria per portar l'aigua d'una altra forma, però tots havien fracassat.[2]

El primer artifici

[modifica]
Ruïnes de l'artifici de Juanelo, gravat publicat en 1858 en El Museu Universal.

Al voltant de 1530, l'enginyer italià Turriano es muda a Toledo i rep el desafiament del noble Alfonso de Ávalos per realitzar aquesta empresa, encara que el projecte va quedar aparcat i els rucs van continuar fent el seu treball, fins que en 1565 Felipe II arriba a un acord amb la ciutat perquè es contracti a l'enginyer per solucionar el problema, amb un salari de 8000 ducats del rei i amb una renda de 1900 ducats de la ciutat per a ell i els seus successors. Turriano va acabar l'enginy en 4 anys, i pujava de manera eficient aigua a la ciutat gràcies a un sistema hidràulic complex on intervenien pales i rodes. Un molí feia funcionar una cinta amb àmfores que s'anaven buidant per canonades i recipients en nivells diferents, tots ells accionats amb engranatges i rodes.

La primera pujada d'aigua va tenir lloc el 23 de febrer de 1569 i subministrava a la ciutat 14.100 litres d'aigua al dia, que era una vegada i mitja els pactes. No obstant això, la ciutat no va voler pagar, a causa que l'aigua s'emmagatzemava finalment en l'alcàsser de Toledo i, per punt, era per a ús del rei i no de la ciutat.[2]

El segon artifici

[modifica]

Turriano va proposar a la ciutat la construcció d'un segon artifici, i es va reservar drets per a la seva explotació. L'obra va ser completada en 1581 i, encara que la va cobrar, no va poder fer front als costos de manteniment de l'estructura, i va haver d'acabar cedint el seu control a la ciutat.[2]

Reproducció

[modifica]

En 1992 l'artilugi va ser reproduït per a l'Exposició Universal de 1992 Sevilla, com una de les atraccions a l'Illa de la Cartoixa. Després d'acabar l'exposició va ser desmantellat.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Esa Sevilla. «Artificio de Juanelo», 12-03-2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cavobolo. «El prodigioso y desaparecido artificio que Juanelo construyó en Toledo», 16-03-2010.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy