Vés al contingut

Atlanta

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Atlanta (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAtlanta
Fotomuntatge
Imatge
Tipusseu de comtat, gran ciutat, ciutat dels Estats Units i municipi de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
SobrenomThe Big Peach, ATL i Hotlanta Modifica el valor a Wikidata
EpònimWestern and Atlantic Railroad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 45′ 25″ N, 84° 23′ 25″ O / 33.7569°N,84.3903°O / 33.7569; -84.3903
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatGeòrgia
Comtatcomtat de Fulton Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població498.715 (2020) Modifica el valor a Wikidata (1.433,1 hab./km²)
Llars215.179 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea metropolitana d'Atlanta Modifica el valor a Wikidata (Població:6.089.815) Modifica el valor a Wikidata
Part de
Superfície347,996293 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,6394 % (1r abril 2010) Modifica el valor a Wikidata
Altitud225 m Modifica el valor a Wikidata
Creació29 desembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuAjuntament d'Atlanta , (Escó: 16) Modifica el valor a Wikidata
• Batle Modifica el valor a WikidataAndre Dickens (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal30060, 30301–30322, 30324–30334, 30336–30350 i 30353 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic404, 678 i 770 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Cirebon
Atenes
Asmara Modifica el valor a Wikidata../... 25+
Lloc webatlantaga.gov Modifica el valor a Wikidata

Atlanta és la capital del Comtat de Fulton i de l'estat de Geòrgia (Estats Units) des de 1868. Es troba principalment dins del comtat de Fulton (per al qual serveix com a seu del comtat), amb aproximadament un 10% de la ciutat dins del veí comtat de DeKalb. Amb una població de 498.715 habitants la ciutat l'any 2020, és la vuitena ciutat més poblada del sud-est i la 38a ciutat més poblada dels Estats Units segons el cens de 2020.[1] L'àrea metropolitana d'Atlanta, molt més gran, acull més de 6,1 milions de persones, el que en fa la vuitena àrea metropolitana més grossa dels Estats Units. És la seu del comtat de Fulton, el comtat més poblat de Geòrgia. Situat entre els contraforts de les muntanyes dels Apalatxes a una alçada de poc més de 1.000 m sobre el nivell del mar, presenta una topografia única que inclou turons ondulats, vegetació exuberant i la cobertura arbòria urbana més densa de qualsevol ciutat important dels Estats Units.[2]

És un centre administratiu i industrial (indústries tèxtils, alimentàries, químiques i siderúrgiques).[3]

Atlanta es va fundar originalment com a terminal d'un important ferrocarril patrocinat per l'estat, però aviat es va convertir en el punt de convergència entre diversos ferrocarrils, que en van estimular el creixement ràpid. El més gran va ser el ferrocarril de l'Oest i l'Atlàntic, del qual es deriva el nom Atlanta, que prova la creixent reputació de la ciutat com a centre important del transport.[4] Durant la Guerra Civil dels Estats Units, va tenir un paper estratègic important per a la Confederació fins que va ser capturada el 1864. La ciutat va ser gairebé completament cremada durant la Marxa al mar del general William T. Sherman. No obstant això, la ciutat es va recuperar de manera espectacular en el període de postguerra i es va convertir ràpidament en un centre industrial nacional i la capital no oficial de l' anomenat «Nou Sud». Després de la Segona Guerra Mundial, també es va convertir en un centre de fabricació i tecnologia.[5] Durant les dècades de 1950 i 1960, va tenir un paper important en elmoviment afroamericà pels drets civils, amb Martin Luther King, Ralph David Abernathy i molts altres locals que van ser líders destacats del moviment.[6] A l'era moderna, Atlanta s'ha mantingut fidel a la seva reputació com a centre de transport, amb l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson. L'any 1998 va ser l'aeroport més concorregut del món pel trànsit de passatgers (una posició que ha ocupat cada any des de llavors, a excepció de 2020 com a conseqüència de la Pandèmia de COVID-19).[7][8][9][10]

Amb un producte interior brut (PIB) de 406 $ mil milions, Atlanta té la desena economia més grossa de ciutats dels Estats Units i la vintena del món.[11] Té una economia diversa, amb sectors dominants en indústries com ara transport, aeroespacial, logística, sanitat, operacions de notícies i mitjans, producció de cinema i televisió, tecnologia de la informació, finances i investigació biomèdica i polítiques públiques.[cal citació] La gentrificació d'alguns dels barris, estimulada inicialment pels Jocs Olímpics d'estiu de 1996, s'ha intensificat al segle xxi amb el creixement de la línia de cintura d'Atlanta. Això n'ha alterat la demografia, política, estètica i cultura.[12][13]

El 1907, Peachtree Street, el carrer principal d'Atlanta, estava ocupat amb tramvies i automòbils.

Quan la Guerra Civil va acabar el 1865, Atlanta es va reconstruir gradualment durant l'era de la Reconstrucció. L'obra va atreure molts nous residents. A causa de la xarxa de transport ferroviari superior de la ciutat, la capital de l'estat es va traslladar de Milledgeville a Atlanta el 1868.[14] En el cens de 1880, Atlanta havia superat Savannah com la ciutat més gran de Geòrgia.[15]

A partir de la dècada de 1880, Henry W. Grady, l'editor del diari Atlanta Constitution, va promoure Atlanta a possibles inversors com una ciutat del «Nou Sud» que es basaria en una economia moderna i menys dependent de l'agricultura. El 1885, la fundació de la Georgia School of Technology (ara Georgia Tech) i l'Atlanta University Center, un consorci de col·legis històricament negres format per unitats per a homes i dones, havien establert Atlanta com a centre d'educació superior. El 1895, Atlanta va acollir la Cotton States and International Exposition, que va atreure prop de 800.000 visitants i va promoure amb succés el desenvolupament del Nou Sud al món.[16]

Distintius

[modifica]

Atlanta és mundialment famosa pel fet que hi ha les seus principals dels gegants multinacionals Coca-Cola i CNN; i també l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson, Home Depot, United Parcel Service (UPS) i Delta Air Lines. Un altre motiu de notorietat és el fet d'haver estat la seu dels Jocs Olímpics de 1996.[3]

També ha fet d'Atlanta una ciutat universalment coneguda, el fet que hagi estat immortalitzada en la llegendària novel·la Allò que el vent s'endugué, que després va donar origen a la pel·lícula del mateix nom; en aquesta obra Atlanta és l'escenari de la història d'amor entre Rhett Butler i Scarlett O'Hara en el marc històric de la Guerra de Secessió.

Els sobrenoms comuns que rep la ciutat són: A-Town, l'A-T-L (tret del seu codi d'aeroport ATL), The A, The Big Peach (el gran préssec), el 4-0-4 (tret del seu prefix local), i Hotlanta.

Dades geogràfiques

[modifica]

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té una àrea total de 343,0 km² dels quals 341.2 km² (131.8 milles) són zones emergides de la ciutat i 1.8 km² d'aigua (pel que la superfície de l'aigua correspon a un 0,51% del total). Atlanta limita a l'Est amb el comtat de DeKalb, al Sud amb el comtat de Clayton, i a l'Oest amb el comtat de Cobb.

Atlanta està aproximadament a 320 metres (1050 peus) sobre el nivell del mar. L'aeroport d'Atlanta està a 308 m sobre el nivell del mar. Atlanta està elevada a una certa altura respecte al riu Chattahoochee. És la tercera ciutat més alta, per sota de Phoenix, i també de Denver.

Demografia

[modifica]

La distribució d'ètnies és la següent: 61,39% negres, 33,22% europeoamericans, 4,49% hispanoamericans, 1,93% asiàticoamericans, 1,24% mestissos, 0,18% amerindis, 0,04% oceànics, 1,99% altres races.

Clima

[modifica]

Atlanta té un clima subtropical humit, (Cfa) segons la classificació de Köppen, que típicament és un clima temperat amb les estacions molt ben definides, amb estius humits i hiverns suaus i una mica de neu, segons les dades dels Estats Units.

Els estius són calorosos i humits, amb les màximes de la tarda arribant aproximadament a 32 °C, segons dades preses l'últim juliol. Les temperatures poden també arribar a 38 °C en cas d'ones de calor significativa. La temperatura més alta registrada a la ciutat va ser de 40.6 °C, aconseguida el 13 de juliol i el 17 de juliol de 1980. Malgrat el sobrenom de "Hotlanta", les temperatures solament tendeixen a arribar a 38 °C esporàdicament, amb la més recent de l'any 2000. En dècades recents, potser a causa de l'escalfament global i l'efecte hivernacle, les temperatures nocturnes han augmentat. Per exemple, la mitjana de juliol era 20 °C el 1960 però avui ronda els 21 °C.

Gener és el mes més fred, amb un màxim de mitjana d'11 °C, i temperatures mínimes d'1 °C. Els fronts calents poden portar temperatures primaverals durant l'hivern, la mitjana de cada any ronda els 48 dies de gelades; les nevades aconsegueixen un gruix mitjà de 5 centímetres anualment. Una nevada va deixar 50 cm de neu el 23 de gener de 1940. La temperatura més baixa registrada en la ciutat va ser de -22 °C, aconseguida el 13 de febrer de 1899. La segona temperatura més baixa aconseguida va ser -8 °F el 21 de gener de 1985. Les gelades poden causar més problemes que la neu; la més transcendental va ocórrer el 7 de gener de 1973.

Atlanta rep precipitacions abundants, les quals es distribueixen relativament igual a través de l'any. La precipitació anual mitja és de 1275 mil·límetres.

Mesos Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ag Set Oct Nov Des Anual
Temperatures Màximes en °F (°C) 52 (11) 57 (14) 65 (18) 73 (23) 80 (27) 87 (31) 89 (32) 88 (31) 82 (28) 73 (23) 63 (17) 55 (13) 72 (22)
Temperatures Mínimes °F (°C) 33 (1) 37 (3) 44 (7) 50 (10) 59 (15) 67 (19) 71 (22) 70 (21) 64 (18) 53 (12) 44 (7) 36 (2) 52 (11)
Precipitacions Mitjanes: Polzades (mil·límetres) 5.03 (127.8) 4.68 (118.9) 5.38 (136.7) 3.62 (91.9) 3.95 (100.3) 3.63 (92.2) 5.12 (130.0) 3.67 (93.2) 4.09 (103.9) 3.11 (79.0) 4.10 (104.1) 3.82 (97.0) 50.2 (1275)

Història

[modifica]
Marietta Street (1864)
Fotografia d'un comerç d'esclaus a Whitehall Street, Atlanta (1864).

El lloc que ocupa avui Atlanta era territori cherokee i creek, fins a la deportació d'aquestes tribus. El lloc on s'aixeca Atlanta va ser cedit a l'estat de Geòrgia pels indis americans de la tribu creek el 1821. L'assentament va ser fundat el 1836. El 1847 va rebre la categoria de ciutat. Durant la Guerra Civil, tenia 15.000 habitants, i aviat va esdevenir un important nucli ferroviari. L'1 de setembre de 1864, durant la Guerra Civil, el general confederat John Bell Hood va evacuar la ciutat després de quatre mesos de setge de les tropes federals (un esdeveniment històric que ha estat immortalitzat a la famosa novel·la Allò que el vent s'endugué); després el general nord-americà William T. Sherman va ordenar la demolició de tots els edificis públics i algunes cases particulars. El 7 de setembre de 1864 l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

Atlanta era un centre de proveïment de les tropes confederadas, i per això va ser un dels principals objectius de la campanya del general William Tecumseh Sherman des de Chattanooga. Diverses grans batalles van tenir lloc als aforess, abans de ser presa l'1 de setembre de 1864. Després de ser presa el 7 de setembre de 1864, quan l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

El 15 de novembre, Sherman calcinà gairebé tota la ciutat abans de marxar cap al mar. Atlanta es va recuperar ràpidament després de la Guerra Civil, i va ser escollida capital de l'estat el 1868, decisió que es va fer definitiva després de votació popular el 1877. El 1900 es va transformar en la major ciutat de l'estat.

La importància d'Atlanta a la història de la població negra i del moviment dels drets civils és molt significativa. En el marc de la Cotton States and International Exposition d'Atlanta (1895), Booker T. Washington va pronunciar el seu discurs conegut com el Compromís d'Atlanta, en el qual propugnava la igualtat política i social per a la població negra, a canvi de seguretat econòmica. En la dècada de 1960, Atlanta va ser el centre des d'on es va escampar el moviment dels drets civils per a la població de color. El 1957, Martin Luther King i altres activistes dels drets civils van fundar la Southern Christian Leadership Conference per a enfortir i difondre el moviment. Entre 1962 i 1969 es va dur a terme la integració racial a les escoles d'Atlanta de manera pacífica. El 1973 Atlanta va ser la primera ciutat important del sud dels Estats Units a tenir un alcalde negre.

Encara que la població del municipi d'Atlanta ha disminuït des de la dècada de 1970, la de l'àarea metropolitana ha crescut de forma exponencial entre 1980 i 1990.

Cultura

[modifica]

Atlanta té una pròspera indústria musical i és la ciutat d'origen de nombrosos cantants i bandes, com The Black Crowes, Sevendust, Mastodon, Treephort, Swimming Pool Q's, Uncle Green (coneguda com a 3 Lb. Thrill), Light Pupil Dilate, Big Fish Ensemble, Collective Soul, Third Day, TLC i Indigo Girls, i els músics John Mayer (malgrat va néixer a Connecticut) i Butch Walker. Grups com Arrested Development i Outkast declaren que la ciutat és la "nova Motown", en al·lusió a la ciutat de Detroit, coneguda per les seves contribucions a la música popular.

Atlanta compta també amb una orquestra simfònica.

Economia

[modifica]
Seu mundial de la Coca-Cola Company

Amb un PIB de 385 mil milions de dòlars,[17] l'economia de l'àrea metropolitana d'Atlanta és la desena més grossa del país i entre les 20 més grosses del món. Les operacions corporatives tenen un paper important en l'economia d'Atlanta, ja que la ciutat reivindica la tercera concentració més d'empreses Fortune 500 del país. També acull la seu mundial de diverses corporacions com The Coca-Cola Company,[18] The Home Depot, Delta Air Lines,[19] Arby's,[20] AT&T Mobility, Georgia-Pacific, Chick-fil-A,[21] Church's Chicken, Dunkin Donuts, Norfolk Southern Railway, Mercedes-Benz USA,[22] Newell Brands i UPS.[23] Més del 75% de les empreses Fortune 1000 són actiues a l'àrea metropolitana de la ciutat i la regió acull oficines de més de 1.250 corporacions multinacionals.[24] Moltes corporacions són atretes per per la força de treball educada. A data de 2014,[Cal actualitzar] el 45% dels adults de 25 anys o més que resideixen a la ciutat tenen almenys quatre anys de títol universitari, en comparació amb la mitjana nacional del 28%.[25][26][27]

Atlanta va començar com una ciutat ferroviària i la logística hi ha romàs un component important de l'economia fins avui. És un important nus ferroviari i té grans estacions de classificació per a Norfolk Southern i CSX. Des de la construcció a la dècada de 1950, l'aeroport internacional de Hartsfield–Jackson Atlanta ha servit com a motor clau del creixement econòmic.[28] Delta Air Lines, la tercera més grossa de l'àrea metropolitana, opera el centre aeri més gros del món a Hartsfield-Jackson. Ha contribuït a convertir-lo en l'aeroport més concorregut del món, tant pel que fa al trànsit de passatgers com a les operacions d'avions.[29] En part a causa de l'aeroport, Atlanta també ha estat un centre de missions diplomàtiques. El 2017, la ciutat tenia 26 consolats generals, la setena concentració de missions diplomàtiques als Estats Units.[30]

La radiodifusió també és un aspecte important de l'economia d'Atlanta. A la dècada de 1980, el magnat dels mitjans Ted Turner hi va fundar la Cable News Network (CNN) i el Turner Broadcasting System (TBS).[31] Al voltant de la mateixa època, Cox Enterprises, ara el tercer servei de televisió per cable més gran del país i l'editor de més d'una dotzena de diaris nord-americans, va traslladar la seu a la ciutat.[32] El Weather Channel també té la seu als afores de la ciutat, als suburbis del comtat de Cobb.[33]

La redacció de la CNN

Les tecnologies de la informació (TI) s'ha convertit en una part cada cop més important de la producció econòmica, fet que li ha valgut el sobrenom de «préssec de silici». A 2013, Atlanta conté la quarta concentració més gran de llocs de treball de TI dels Estats Units, amb més de 85.000 treballadors.[Cal actualitzar] La ciutat també es classifica com la sisena més ràpid creixement en llocs de treball de TI, amb un creixement de l'ocupació del 4,8% el 2012 i un creixement de tres anys prop del 9%, o 16.000 llocs de treball. Les empreses són atretes pels costos més baixos i la mà d'obra ben formada d'Atlanta.[34][35][36]

Recentment,[Quan?] Atlanta ha estat el centre de la producció de cinema i televisió, en gran part a causa de la Llei d'inversió de la indústria de l'entreteniment de Geòrgia, que atorga a les produccions qualificades un crèdit fiscal transferible del 20% de tots els costos estatals per inversions en cinema i televisió de 500.000 dòlars o més.[37][38] Les empreses de producció de cinema i televisió inclouen Turner Studios, Pinewood Atlanta Studios, Tyler Perry Studios, Williams Street Productions i els escenaris sonors EUE/Screen Gems. La producció de cinema i televisió va injectar 9,5 mil milions de dòlars en l'economia de Geòrgia el 2017, i Atlanta va obtenir la majoria dels projectes.[39] És la destinació més popular de tots els temps per a la producció cinematogràfica als Estats Units i a nivell mundial.[37][40]

En comparació amb altres ciutats nord-americanes, l'economia d'Atlanta va ser afectada de manera desproporcionada per la crisi financera de 2008 i la posterior recessió, amb l'economia de la ciutat ocupant el lloc 68 entre 100 ciutats americanes en un informe de setembre de 2014 a causa d'una taxa d'atur elevada, que va disminuir nivells d'ingressos i un mercat de l'habitatge deprimit.[41] Entre el 2010 i el 2011, Atlanta va veure una contracció del 0,9% de l'ocupació i el creixement dels ingressos es va estabilizar al 0,4%. Tot i que l'atur s'havia reduït al 7% a final de 2014, encara era superior a la taxa d'atur nacional del 5,8%[42] El mercat de l'habitatge d'Atlanta també ha tingut problemes, amb una caiguda dels preus de l'habitatge un 2,1% el gener de 2012, assolint nivells que no s'havien vist des de 1996. En comparació amb un any abans, el preu mitjà de l'habitatge a Atlanta va caure en picat fins al 17,3% el febrer de 2012, la caiguda anual més gran de la història de l'índex per a qualsevol ciutat americana o mundial.[43][44] La caiguda dels preus de l'habitatge va fer que alguns economistes consideressin Atlanta el pitjor mercat immobiliari del país en el moment àlgid de la depressió.[45] No obstant això, el mercat immobiliari de la ciutat ha ressorgit des del 2012, de manera que el valor mitjà de l'habitatge i el creixement del lloguer van superar significativament la mitjana nacional el 2018, gràcies a una economia regional en ràpid creixement.[46][47][Cal actualitzar]

Ciutats agermanades

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «QuickFacts: Atlanta city, Georgia». United States Census Bureau. [Consulta: 27 agost 2021].
  2. ↑ Gournay, Isabelle. AIA Guide to the Architecture of Atlanta. University of Georgia Press, 1993. ISBN 0820314390. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Atlanta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Atlanta». New Georgia Encyclopedia.
  5. ↑ Hair, William I. The Georgia Historical Quarterly, 69, 4, 1985, pàg. 509–517. JSTOR: 40581436 [Consulta: 29 novembre 2020].
  6. ↑ Stirgus, Eric. «Who's right? Cities lay claim to civil rights "cradle" mantle». Politifact, 28-06-2011. [Consulta: 17 maig 2012].
  7. ↑ Hinz, Greg «DOT: Hartsfield-Jackson busiest airport, Delta had 3rd-most passengers». , 26-01-2017 [Consulta: 14 febrer 2017].
  8. ↑ «DOT: Hartsfield-Jackson busiest airport, Delta had 3rd-most passengers». , 13-03-2008.
  9. ↑ «Top Industry Publications Rank Atlanta as a LeadingCity for Business». AllBusiness.com. Arxivat de l'original el 19 abril 2009. [Consulta: 5 abril 2010].
  10. ↑ «Doing Business in Atlanta, Georgia». Business.gov. Arxivat de l'original el 2 abril 2010. [Consulta: 5 abril 2010].
  11. ↑ «CAGDP2 Gross domestic product (GDP) by county and metropolitan area». Bureau of Economic Analysis, U.S. Department of Commerce. Arxivat de l'original el 7 agost 2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  12. ↑ Pooley, Karen Beck Southern Spaces, 15-04-2015. DOI: 10.18737/M74S47 [Consulta: 26 maig 2015].
  13. ↑ Lartey, Jamiles. «Nowhere for people to go: who will survive the gentrification of Atlanta?». The Guardian, 23-10-2018.
  14. ↑ Jackson, Edwin L. «The Story of Georgia's Capitols and Capital Cities». Carl Vinson Institute of Government, University of Georgia. Arxivat de l'original el 9 octubre 2007. [Consulta: 13 novembre 2007].
  15. ↑ «1880 Census: Volume 1. Statistics of the Population of the United States». Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 2 juliol 2022].
  16. ↑ «The south, vast resources...». , 08-06-1895.
  17. ↑ «Gross Domestic Product by Metropolitan Area, 2017». , 20-09-2018 [Consulta: 2 setembre 2018].
  18. ↑ «Locations: Our home in Atlanta». The Coca Cola Company. [Consulta: 12 agost 2022].
  19. ↑ «Imprint – Delta Air lines». delta.com. Delta Air Lines. [Consulta: 12 agost 2022].
  20. ↑ «About Arby's: Who We Are And What We Do». Arby's. [Consulta: 26 juny 2022].
  21. ↑ «Who we are - More Than The Original Chicken Sandwich». Chick-fil-A. [Consulta: 26 juny 2022].
  22. ↑ «Contact us: Mercedes-Benz USA». Mercedes-Benz. [Consulta: 26 juny 2022].
  23. ↑ «Contact Us – About UPS». UPS. [Consulta: 12 agost 2022].
  24. ↑ «Fortune 500 2011: Cities with most companies». Fortune.
  25. ↑ «Educational Attainment 2010–2014 American Community Survey 5-Year Estimates Atlanta, Georgia». U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 13 febrer 2020. [Consulta: 9 setembre 2016].
  26. ↑ «Educational Attainment 2010–2014 American Community Survey 5-Year Estimates U.S». U.S. Census Bureau. [Consulta: 9 setembre 2016].[Enllaç no actiu]
  27. ↑ Glaeser, Edward L. «Betting on Atlanta». The New York Times.
  28. ↑ Allen, Frederick. Atlanta Rising. Atlanta, Georgia: Longstreet Press, 1996. ISBN 1-56352-296-9. 
  29. ↑ «Atlanta's top employers, 2006». Metro Atlanta Chamber of Commerce. Arxivat de l'original el 25 febrer 2007. [Consulta: 8 agost 2007].
  30. ↑ «CONSULAR OFFICES». Georgia.org. Georgia Department of Economic Development. Arxivat de l'original el 7 febrer 2017. [Consulta: 6 febrer 2017].
  31. ↑ «About CNN Digital». CNN. [Consulta: 12 agost 2022].
  32. ↑ «Atlanta Headquarters». cox.com. Cox Communications, Inc.. Arxivat de l'original el 28 gener 2017. [Consulta: 6 febrer 2017].
  33. ↑ «The Official website of The Weather Channel». weather.com. The Weather Channel. [Consulta: 23 abril 2022].
  34. ↑ «Growing our region as high-tech hub – Atlanta Business Chronicle». , 28-10-2011 [Consulta: 2 juny 2013].
  35. ↑ tsabulis. «Technology thriving | Atlanta Forward». Blogs.ajc.com, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 24 desembre 2012. [Consulta: 2 juny 2013].
  36. ↑ «Atlanta becoming Southeast "Silicon Valley"». 11alive.com, 06-06-2013. Arxivat de l'original el 16 juny 2013. [Consulta: 10 juny 2013].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Georgia Ranks No. 1 In Film Production With Perry, 'Ozark,' More». , 04-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  38. ↑ «Film in Georgia». Georgia Department of Economic Development. Arxivat de l'original el 13 febrer 2012.
  39. ↑ «Georgia's film industry generates $9.5 billion economic impact in fiscal 2017». Atlanta Business Chronicle, 10-07-2017. [Consulta: 28 setembre 2018].
  40. ↑ Ho, Rodney. «Atlanta is the 10th most popular city for TV and film production in the world». myajc.com. Cox Media Group. [Consulta: 1r juliol 2018].
  41. ↑ «"Metro Monitor – setembre 2014 – Atlanta – Sandy Springs – Marietta Georgia", Brookings Institution», 26-09-2014. Arxivat de l'original el 29 octubre 2012.
  42. ↑ «Metro Atlanta unemployment rate falls to 7 percent». Atlanta Business Chronicle, 27-11-2014. [Consulta: 12 juny 2015].
  43. ↑ «"US home prices drop for 6th straight month", Christopher s. Rugaber, Associated Press». Yahoo Finance, 24-04-2012. [Consulta: 28 octubre 2014].
  44. ↑ «In Atlanta, Housing Woes Reflect Nation’s Pain». , 01-02-2012.
  45. ↑ Platt, Eric. «Presenting: The Worst Housing Market in the Country». Business Insider, 27-03-2012. [Consulta: 28 octubre 2014].
  46. ↑ Green, Josh. «Atlanta housing price gains have (yikes) nearly doubled national average». Curbed, 17-04-2018. [Consulta: 29 setembre 2018].
  47. ↑ Pirani, Fiza. «Atlanta named among America's fastest-growing economies in new ranking». The Atlanta Journal-Constitution, 03-10-2017. [Consulta: 29 setembre 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atlanta
  • Pàgina oficial de la ciutat (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atlanta&oldid=34099333»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy