Vés al contingut

Carl Reinecke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Reinecke
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarl Heinrich Carsten Reinecke
23 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata
Altona (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1910 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1854 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCarl Heinrich Carsten Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, director d'orquestra, pianista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsFelix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer, Sara Wennerberg-Reuter, Julie Rivé-King, Ernesto Elorduy i Luigi Torchi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRudolf Reinecke Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Reinecke Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcarl-reinecke.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2159507
Spotify: 6qrUIvuYX2DLbDruM7rguh Musicbrainz: cea8f0af-2d41-4da3-9105-139ce405cdbe Lieder.net: 5474 Discogs: 900934 IMSLP: Category:Reinecke,_Carl Allmusic: mn0001775558 Modifica el valor a Wikidata

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.

Obres

[modifica]

Òperes

[modifica]

Altres

[modifica]
  • Belsazar: (oratori)
  • Hakon Jarl: Cantata per a cor d'homes, solos i orquestra
  • Die Flucht nach Aegypten: cor d'homes i orquestra
  • 6 poemes: per a veus femenines, solosi acompanyament de piano
  • 2 Misses.
  • 4 concerts per a piano:
  • Un quintet:
  • Un quartet:
  • 7 trios:
  • 3 sonates: per a violoncel
  • 4 sonates: per a violí
  • Sonates: per a piano
  • 20 cànons: per tres veus i piano
  • 3 Simfonies:
  • Les obertures: Dame Kobold; Aladín; Freidensfeier Festouverture; In Memoriam, dedicada a Feliciano David; Zenobia; Zur Jubelfeier; Prologues soleminis; And die Kunstler, amb cor final
  • Preludi i fuga: per a orquestra, amb cor final
  • Gaudeamus igitur:
  • 4 quartets: per a instruments d'arc
  • Lieder's:

Articles

[modifica]

També cultivà la crítica i la història musical, publicant, a més d'articles al Monthly Musical Record i altres revistes, anàlisi, etc.les obres Was sollen wir spielen? 1886; Zur Wielerbelebung der Mozartschen Klavierkonzerte 1891; Und mancheliebe Schatten steigen auf 1900 i Meister der Tonkunst 1903; Aus dem Reich der Töne 1907.

Alumnes de Carl Reinecke

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.biographi.ca/en/bio/porter_charles_henry_15E.html
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Reinecke
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carl_Reinecke&oldid=33407110»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy