Chenopodium pallidicaule
 Chenopodium pallidicaule a Atuncolla prop de Sillustani, Perú, a 3.900 m d'altitud  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Atripliceae |
| Gènere | Chenopodium |
| Espècie | Chenopodium pallidicaule Aellen |
Chenopodium pallidicaule, conegut del quítxua com cañihua, canihua o cañahua[1][2][3] i també com kaniwa, és una espècie de planta similar en característiques i usos a la quinoa (Chenopodium quinoa).
La cañihua és una planta nativa dels Andes, amb més de 200 varietats i es cultiva a l'Altiplà andí des de fa mil·lennis.[4][5][6]
Descripció
[modifica]La cañihua és una planta herbàcia anual.[7][8][9] N'hi ha dos tipus segons el seu embrancament: lasta que és molt embrancada i saguia que té menys branques i és més erecta.[10] Fa de 20 a 60 cm d'alt, i per tant és més curta que la seva estretament emparentada, la quinoa.
Les flors, petites i sense pètals, es presenten en una inflorescència terminal .[10]
Els fruits són foscos i petits amb llavors d'entre 0,5 a 1,5 mm de diàmetre.[10]
Usos
[modifica]De les llavors de la cañihua fàcilment se'n fa una farina i es pot torrar formant l'anomenat cañihuaco.[11][12] El cañihuaco té gust de nous i es pot mesclar amb aigua o llet pel desdejuni. També se'n pot fer pa o pasta entre d'altres possibilitats.[12][13]
Valor nutritiu
[modifica]Els conreus indígenes andins, quinoa (Chenopodium quinoa), kiwicha (Amaranthus caudatus) i la cañihua tenen un alt valor nutritiu pel seu contingut en proteïna (15.3%) i la fibra dietètica.[5][6][11] També tenen força més calci, ferro i zinc que els cereals corrents.[14][15]
Conreu
[modifica]Aquesta planta suporta gelades de fins -10 °C, les seves flors només toleren fins -3 °C[16] Als Andes pot créixer des dels 1.500 als 4.400 m d'altitud i suporta força la secada i els sòls prims, alcalins, salins o àcids. En secà necesita entre 500 i 800 litres de pluja. El seu cicle de cultiu és de 95 a 150 dies i el seu zero vegetatiu s'inicia amb 5 °C
Referències
[modifica]- ↑ Teofilo Laime Ajacopa, Diccionario Bilingüe Iskay simipi yuyayk'ancha, La Paz, 2007 (Quechua-Spanish dictionary)
- ↑ Diccionario Quechua - Español - Quechua, Academía Mayor de la Lengua Quechua, Gobierno Regional Cusco, Cusco 2005 (Quechua-Spanish dictionary)
- ↑ «babylon.com/». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 setembre 2017].
- ↑ Peñarrieta, JM; Alvarado, JA; Akesson, B; Bergenståhl, B «Total antioxidant capacity and content of flavonoids and other phenolic compounds in canihua (Chenopodium pallidicaule): an Andean pseudocereal». Mol Nutr Food Res, 52, 6, 6-2008, pàg. 708–17. DOI: 10.1002/mnfr.200700189. PMID: 18537130.
- ↑ 5,0 5,1 Repo-Carrasco-Valencia, Ritva; Acevedo de la Cruz, Alexander; Icochea Alvarez, Julio Cesar; Kallio, Heikki «Chemical and Functional Characterization of Kañiwa (Chenopodium pallidicaule) Grain, Extrudate and Bran». Plant Foods for Human Nutrition, 64, 2, 2009, pàg. 94. DOI: 10.1007/s11130-009-0109-0. PMID: 19424801.
- ↑ 6,0 6,1 Vega-Gálvez, Antonio; Miranda, Margarita; Vergara, Judith; Uribe, Elsa; Puente, Luis; Martínez, Enrique A «Nutrition facts and functional potential of quinoa (Chenopodium quinoa willd.), an ancient Andean grain: A review». Journal of the Science of Food and Agriculture, 90, 15, 2010, pàg. 2541. DOI: 10.1002/jsfa.4158. PMID: 20814881.
- ↑ Gade, Daniel W «Ethnbotany of canihua (Chenopodium pallidicaule), Rustic Seed Crop of the Altiplano». Economic Botany, 23, 1970, pàg. 55–61.
- ↑ Heiser Jr, Charles B.; Nelson, David C. «On the origin of the cultivated chenopods». Genetics, 78, 1974, pàg. 503–505.
- ↑ Wilson, H.D «Artificial hybridization among species of Chenopodium sect. Chenopodium». Syst. Bot., 5, 3, 1980, pàg. 253–263. DOI: 10.2307/2418372. JSTOR: 2418372.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Hemandez, Esteban J. (1994). Neglected crops:1492 from a different perspective. Rome: FAO. ISBN 92-5-103217-3
- ↑ 11,0 11,1 Repo-Carrasco, C.Espinoza; S.-E. Jacobsen «Nutritional Value and Use of the Andean Crops Quinoa and Kañiwa». Food Reviews International. Marcel Dekker, 19, 2003, pàg. 179–189. DOI: 10.1081/fri-120018884.
- ↑ 12,0 12,1 Repo-Carrasco-Valencia, Alexander Acevedo de la Cruz; Julio Cesar Icochea Alvarez; Heikki Kallio «Chemical and Functional Characterization of Kañiwa Grain, Extrudate and Bran». Plant Foods for Human Nutrition. Springer, 2009, pàg. 94–101.
- ↑ Harper JM. Extrusion of Foods. CRC Press, 1981. ISBN 0849352037.
- ↑ Repo-Carrasco-Valencia, Ritva AM; Christian R Encina; Maria J Binaghi; Carola B Greco; Patrıcia A Ronayne de Ferrer «Effects of roasting and boiling of quinoa kiwicha and kaniwa on composition and availability of minerals in vitro». J Sci Food Agric. Wiley Interscience, 90, 2010, pàg. 2068–2073. Arxivat de l'original el 2014-04-07. DOI: 10.1002/jsfa.4053 [Consulta: 1r juliol 2013]. Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.
- ↑ Repo-Carrasco-Valencia, Jarkko K. Hellström; Juha-Matti Pihlava; Pirjo H. Mattila «Flavonoids and other phenolic compounds in Andean indigenous grains : Quinoa, kañiwa and kiwicha». Food Chemistry. Elsevier, 2010, pàg. 128–133.
- ↑ FAO (2007). Ecocrop – Chenopodium pallidicaule, Data sheet. http://ecocrop.fao.org/ecocrop/srv/en/cropView?id=4494 Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]