Cocopa

Cocopa

Kwikapa
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Mèxic 145 (2010) Estats Units 150 (2007)
Autòcton de	Mèxic, Estats Units
Estat	Baixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí
Característiques
Institució de normalització	Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-3	coc
Glottolog	coco1261
Ethnologue	coc
UNESCO	846
IETF	coc
Endangered languages	1694

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia

Vocals

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

	Anterior	Posterior
Alta	i / iː	u / uː
No alta	e / eː	a / aː

Consonants

El cocopa té 21 consonants.

		Bilabials	Alveolars	Retroflexes	Palatals	Velars		Glotals
						plain	labial
Oclusives		p	t	ʈ		k	kʷ	ʔ
Africades					ʧ
Vibrants			r
Fricatives	Centrals		s	ʂ	ʃ	x	xʷ
	Laterals				ɬʲ
Nasals		m	n		ɲ
Aproximants	Centrals				j		w
	Laterals		l		lʲ

• /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
• /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)

• Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
• Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Bibliografia

• Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
• Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
• Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
• Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
• Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
• Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.

Enllaços externs

• «Native American Audio Collections: Cocopa». Societat Filosòfica Americana. Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 2 febrer 2014].
• LLista Swadesh del cocopa (de Wiktionary)
• Diccionari cocopa a Google Books
• Cocopah language audio Bible stories and lessons - free mp3 downloads
• Cocopah basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database