Consell de la Unió Europea

Infotaula edificiRésidence Palace
Dades
Tipus	Edifici i seu
Part de	Residence Palace (en)
Arquitecte	Michel Polak; Philippe Samyn and Partners bvba
Construcció	1922
Obertura	1927
Cronologia
1923 – 1927	construcció
1965	ampliació
2005 – 2016	reconversió
10 desembre 2016	reobertura
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura art déco ; arquitectura contemporània
Superfície	54.000 m²
Localització geogràfica
Localització	Barri Europeu
	50° 50′ 33″ N, 4° 22′ 51″ E / 50.8425°N,4.3808°E
Monument protegit a Brussel·les

Consell de la Unió Europea
	(bg) Съвет на Европейския съюз съвет; (hr) Vijeće Europske unije; (es) Consejo de la Unión Europea; (fr) Conseil de l'Union europeénne; (it) Consiglio dell'Unione europea; (cs) Rada Evropské unie; (da) Rådet for Den Europæiske Union; (nl) Raad van de Europese Unie; (en) Council of the European Union; (et) Euroopa Liidu Nõukogu; (el) Συμβούλιο της Ευρωπαϊκής Ένωσης; (fi) Euroopan unionin neuvosto; (de) Rat der Europäischen Union; (ga) Comhairle an Aontais Eorpaigh; (hu) Az Európai Unió Tanácsa; (lv) Eiropas Savienības Padome; (lt) Europos Sąjungos Taryba; (mt) Kunsill tal-Unjoni Ewropea; (pl) Rada Unii Europejskiej; (pt) Conselho da União Europeia; (sv) Europeiska unionens råd; (sl) Svet Evropske unije; (sk) Rada Európskej únie; (ro) Consiliul Uniunii Europene
	;
Dades
Tipus	institució de la Unió Europea ; poder legislatiu ; poder executiu ; cambra alta
Història
Reemplaça	Consell Especial de Ministres
Creació	1957
Activitat
Membre de	IFLA
Governança corporativa
Seu	Rue de la Loi - Wetstraat , 155; Résidence Palace (Bèlgica);
Entitat matriu	Unió Europea
Autoritat executiva	Presidència del Consell de la Unió Europea
Propietari de	edifici Lex
Format per	Consell d'Afers Generals ; Consell d'Ocupació, Política Social, Salut i Consum ; Consell de Competitivitat ; Consell de Transports, Telecomunicacions i Energia ; Consell de Medi Ambient ; Consell de Justícia i Afers Interns ; Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea ; Consell d'Agricultura i Pesca ; Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea ; Consell d'Educació, Joventut, Cultural i Esports
Lloc web	consilium.europa.eu
Tipus	Seu social
Infotaula edificiRésidence Palace
Dades
Tipus	Edifici i seu
Part de	Residence Palace (en)
Arquitecte	Michel Polak; Philippe Samyn and Partners bvba
Construcció	1922
Obertura	1927
Cronologia
1923 – 1927	construcció
1965	ampliació
2005 – 2016	reconversió
10 desembre 2016	reobertura
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura art déco ; arquitectura contemporània
Superfície	54.000 m²
Localització geogràfica
Localització	Barri Europeu
	50° 50′ 33″ N, 4° 22′ 51″ E / 50.8425°N,4.3808°E
Monument protegit a Brussel·les

El Consell de la Unió Europea, conegut informalment com el Consell de Ministres, és la tercera de les set institucions de la Unió Europea (UE) atenent el seu ordre d'enumeració en el Tractat de la Unió Europea.^[1] És un dels dos òrgans legislatius de la UE. Juntament amb el Parlament Europeu, té la potestat d'esmenar, aprovar o rebutjar les propostes de la Comissió Europea, detentora de la iniciativa legislativa.^[2]

És l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques.^[3] Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament estan regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.^[4]

Història i naturalesa

El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE.^[3] De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

Seu

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.^[5]

També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.^[6]

Composició

Al Consell de la Unió Europea estan representats els estats membres, a través de representants amb càrrecs ministerials, i la Comissió Europea, amb veu però sense vot, que està representada per un comissari.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.

Presidència

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
Convocar les sessions del consell.
Dirigir i ordenar els debats del Consell.
Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del Consell

La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió.

Comitè de Representants Permanents

És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres^[7] acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.^[4]

Formacions

La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.^[3]

Funcions

El Consell té sis responsabilitats bàsiques:^[3]

Aprova les normes comunitàries a proposta de la Comissió Europea
Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

Vots

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007.^[8] Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

Una majoria dels estats membres donen la seva aprovació (en alguns casos una majoria de 2/3)
S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.


Vots	Estat membre
29	França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit*
27	Espanya, Polònia
14	Romania
13	Països Baixos
12	Bèlgica, Txèquia, Grècia, Hongria, Portugal
10	Àustria, Bulgària, Suècia
7	Croàcia, Dinamarca, Irlanda, Lituània, Eslovàquia, Finlàndia
4	Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg, Eslovènia
3	Malta

* El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020.

Competències

Essencialment té tres competències:

Coordinació de les polítiques econòmiques generals dels estats membres
Poder de decisió: Aprova fonamentalment reglaments, directives europees i decisions en funció d'allò que dicta l'article 249 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions.^[9] Encara que la iniciativa legislativa és pràcticament competència de la comissió, el Consell pot ser colegislador quan és d'aplicació algun dels procediments els quals venen marcats pel Tractat de reforma institucional de la Unió Europea.^[10]
Responsabilitat en matèria de relacions exteriors de la Comunitat

Cronologia de les presidències

Any	Semestre	Trio	Presidència rotatòria
1958	gener-juny		Bèlgica
1958	juliol-desembre		Alemanya
1959	gener-juny		França
1959	juliol-desembre		Itàlia
1960	gener-juny		Luxemburg
1960	juliol-desembre		Països Baixos
1961	gener-juny		Bèlgica
1961	juliol-desembre		Alemanya
1962	gener-juny		França
1962	juliol-desembre		Itàlia
1963	gener-juny		Luxemburg
1963	juliol-desembre		Països Baixos
1964	gener-juny		Bèlgica
1964	juliol-desembre		Alemanya
1965	gener-juny		França
1965	juliol-desembre		Itàlia
1966	gener-juny		Luxemburg
1966	juliol-desembre		Països Baixos
1967	gener-juny		Bèlgica
1967	juliol-desembre		Alemanya
1968	gener-juny		França
1968	juliol-desembre		Itàlia
1969	gener-juny		Luxemburg
1969	juliol-desembre		Països Baixos
1970	gener-juny		Bèlgica
1970	juliol-desembre		Alemanya
1971	gener-juny		França
1971	juliol-desembre		Itàlia
1972	gener-juny		Luxemburg
1972	juliol-desembre		Països Baixos
1973	gener-juny		Bèlgica
1973	juliol-desembre		Dinamarca
1974	gener-juny		Alemanya
1974	juliol-desembre		França
1975	gener-juny		Irlanda
1975	juliol-desembre		Itàlia
1976	gener-juny		Luxemburg
1976	juliol-desembre		Països Baixos
1977	gener-juny		Regne Unit
1977	juliol-desembre		Bèlgica
1978	gener-juny		Dinamarca
1978	juliol-desembre		Alemanya
1979	gener-juny		França
1979	juliol-desembre		Irlanda
1980	gener-juny		Itàlia
1980	juliol-desembre		Luxemburg
1981	gener-juny		Països Baixos
1981	juliol-desembre		Regne Unit
1982	gener-juny		Bèlgica
1982	juliol-desembre		Dinamarca
1983	gener-juny		Alemanya
1983	juliol-desembre		Grècia
1984	gener-juny		França
1984	juliol-desembre		Irlanda
1985	gener-juny		Itàlia
1985	juliol-desembre		Luxemburg
1986	gener-juny		Països Baixos
1986	juliol-desembre		Regne Unit
1987	gener-juny		Bèlgica
1987	juliol-desembre		Dinamarca
1988	gener-juny		Alemanya
1988	juliol-desembre		Grècia
1989	gener-juny		Espanya
1989	juliol-desembre		França
1990	gener-juny		Irlanda
1990	juliol-desembre		Itàlia
1991	gener-juny		Luxemburg
1991	juliol-desembre		Països Baixos
1992	gener-juny		Portugal
1992	juliol-desembre		Regne Unit
1993	gener-juny		Dinamarca
1993	juliol-desembre		Bèlgica
1994	gener-juny		Grècia
1994	juliol-desembre		Alemanya
1995	gener-juny		França
1995	juliol-desembre		Espanya
1996	gener-juny		Itàlia
1996	juliol-desembre		Irlanda
1997	gener-juny		Països Baixos
1997	juliol-desembre		Luxemburg
1998	gener-juny		Regne Unit
1998	juliol-desembre		Àustria
1999	gener-juny		Alemanya
1999	juliol-desembre		Finlàndia
2000	gener-juny		Portugal
2000	juliol-desembre		França
2001	gener-juny		Suècia
2001	juliol-desembre		Bèlgica
2002	gener-juny		Espanya
2002	juliol-desembre		Dinamarca
2003	gener-juny		Grècia
2003	juliol-desembre		Itàlia
2004	gener-juny		Irlanda
2004	juliol-desembre		Països Baixos
2005	gener-juny		Luxemburg
2005	juliol-desembre		Regne Unit
2006	gener-juny		Àustria
2006	juliol-desembre		Finlàndia
2007	gener-juny	T1	Alemanya
2007	juliol-desembre		Portugal
2008	gener-juny		Eslovènia
2008	juliol-desembre	T2	França
2009	gener-juny		Txèquia
2009	juliol-desembre		Suècia
2010	gener-juny	T3	Espanya
2010	juliol-desembre		Bèlgica
2011	gener-juny		Hongria
2011	juliol-desembre	T4	Polònia
2012	gener-juny		Dinamarca
2012	juliol-desembre		Xipre
2013	gener-juny	T5	Irlanda
2013	juliol-desembre		Lituània
2014	gener-juny		Grècia
2014	juliol-desembre	T6	Itàlia
2015	gener-juny		Letònia
2015	juliol-desembre		Luxemburg
2016	gener-juny	T7	Països Baixos
2016	juliol-desembre		Eslovàquia
2017	gener-juny		Malta
2017	juliol-desembre	T8	Estònia
2018	gener-juny		Bulgària
2018	juliol-desembre		Àustria
2019	gener-juny	T9	Romania
2019	juliol-desembre		Finlàndia
2020	gener-juny		Croàcia
2020	juliol-desembre	T10	Alemanya
2021	gener-juny		Portugal
2021	juliol-desembre		Eslovènia
2022	gener-juny	T11	França
2022	juliol-desembre		Txèquia
2023	gener-juny		Suècia
2023	juliol-desembre	T12	Espanya
2024	gener-juny		Bèlgica
2024	juliol-desembre		Hongria
2025	gener-juny	T13	Polònia
2025	juliol-desembre		Dinamarca
2026	gener-juny		Xipre
2026	juliol-desembre	T14	Irlanda
2027	gener-juny		Lituània
2027	juliol-desembre		Grècia
2028	gener-juny	T15	Itàlia
2028	juliol-desembre		Letònia
2029	gener-juny		Luxemburg
2029	juliol-desembre	T16	Països Baixos
2030	gener-juny		Eslovàquia
2030	juliol-desembre		Malta

Referències

↑ «Tractat de la Unió Europea i Tractat de funcionament de la Unió Europea». Portal Jurídic de Catalunya, 7 juny 2016. [Consulta: 24 setembre 2024].
↑ «Procès legislatiu». accésUE. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals i MAC Partners. [Consulta: 24 setembre 2024].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 EAPC. «Tema 8». A: Cos de titulació superior i cos de diplomatura de la Generalitat : (cossos d'administració especial). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 84-393-7115-2.
↑ ^4,0 ^4,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 683. ISBN 84-930048-0-4.
↑ Laursen, Finn. The Treaty of Nice: Actor Preferences, Bargaining And Institutional Choice (en anglès). BRILL, 2006. ISBN 978-90-04-14820-8.
↑ Ventayol, Germà. «Formentor, capital de Europa» (en castellà). Última Hora, 20-09-2020. [Consulta: 6 febrer 2024].
↑ Real Decreto 260/1986, de 17 de enero, por el que se crea la representación permanente de España ante la Unión Europea.
↑ El consejo de la Unión Europeas
↑ Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001.
↑ TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01)

Vegeu també

Consell d'Europa

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell de la Unió Europea

Consell de la Unió Europea
Europedia: Guide to European policies and legislation Arxivat 2018-10-16 a Wayback Machine. (anglès) (francès)

[LTUE-1] «Tractat de la Unió Europea i Tractat de funcionament de la Unió Europea». Portal Jurídic de Catalunya, 7 juny 2016. [Consulta: 24 setembre 2024].

[LPL-2] «Procès legislatiu». accésUE. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals i MAC Partners. [Consulta: 24 setembre 2024].

[eapc-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 EAPC. «Tema 8». A: Cos de titulació superior i cos de diplomatura de la Generalitat : (cossos d'administració especial). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 84-393-7115-2.

[perezlama-4] 4,0 ^4,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 683. ISBN 84-930048-0-4.

[5] Laursen, Finn. The Treaty of Nice: Actor Preferences, Bargaining And Institutional Choice (en anglès). BRILL, 2006. ISBN 978-90-04-14820-8.

[6] Ventayol, Germà. «Formentor, capital de Europa» (en castellà). Última Hora, 20-09-2020. [Consulta: 6 febrer 2024].

[amb-7] Real Decreto 260/1986, de 17 de enero, por el que se crea la representación permanente de España ante la Unión Europea.

[8] El consejo de la Unión Europeas

[niçalo-9] Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001.

[lisboa-10] TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]