David di Donatello al millor director

David di Donatello al millor director
	Marco Bellocchio actual guanyador del premi (2020)
Tipus	David di Donatello ; categoria de premi de cinema
Vigència	1955 -
Estat	Itàlia
Conferit per	Acadèmia del Cinema Italià
Guanyador	Gianni Franciolini, Per l'obra Roman Tales (en) (1956); Federico Fellini, Per l'obra Les nits de la Cabiria (1957); Alberto Lattuada, Per l'obra Tempest (en) (1959); Federico Fellini, Per l'obra La dolce vita (1960); Michelangelo Antonioni, Per l'obra La nit (1961); Ermanno Olmi, Per l'obra Il posto (1962); Vittorio de Sica, Per l'obra The Condemned of Altona (en) (1963); Pietro Germi, Per l'obra Seduced and Abandoned (en) (1964); Vittorio de Sica, Per l'obra Matrimonio all’italiana (1965); Francesco Rosi, Per l'obra The Moment of Truth (en) (1965); Alessandro Blasetti, Per l'obra Jo, jo, jo... i els altres (1966); Pietro Germi, Per l'obra Signore e signori (1966); Luigi Comencini, Per l'obra Misunderstood (en) (1967); Carlo Lizzani, Per l'obra Banditi a Milano (1968); Franco Zeffirelli, Per l'obra Romeo and Juliet (1969); Gillo Pontecorvo, Per l'obra Queimada (1970); Luchino Visconti, Per l'obra Mort a Venècia (1971); Sergio Leone, Per l'obra Abaixa el cap (1972); Franco Zeffirelli, Per l'obra Fratello sole, sorella luna (1972); Luchino Visconti, Per l'obra Ludwig (1973); Federico Fellini, Per l'obra Amarcord (1974); Dino Risi, Per l'obra Perfum de dona (1975); Francesco Rosi, Per l'obra Excel·lentíssims cadàvers (1976); Mario Monicelli, Per l'obra Amici Miei (1976); Mario Monicelli, Per l'obra Un borghese piccolo piccolo (1977); Valerio Zurlini, Per l'obra El desert dels tàrtars (1977); Ettore Scola, Per l'obra Una jornada particular (1978); Francesco Rosi, Per l'obra Crist s'ha aturat a Èboli (1979); Marco Bellocchio, Per l'obra Salto nel vuoto (1980); Gillo Pontecorvo, Per l'obra Operación Ogro (1980); Francesco Rosi, Per l'obra Tre fratelli (1981); Marco Ferreri, Per l'obra Storie di ordinaria follia (1982); Paolo Taviani, Per l'obra La notte di San Lorenzo (1983); Vittorio Taviani, Per l'obra La notte di San Lorenzo (1983); Ettore Scola, Per l'obra La sala de ball (1984); Francesco Rosi, Per l'obra Carmen (1985); Mario Monicelli, Per l'obra Speriamo che sia femmina (1986); Ettore Scola, Per l'obra The Family (1987); Bernardo Bertolucci, Per l'obra L'últim emperador (1988); Ermanno Olmi, Per l'obra La llegenda del Sant Bevedor (1989); Mario Monicelli, Per l'obra Il male oscuro (1990); Marco Risi, Per l'obra Ragazzi fuori (en) (1991); Ricky Tognazzi, Per l'obra Ultra (en) (1991); Gianni Amelio, Per l'obra Nens robats (1992); Roberto Faenza, Per l'obra Jona che visse nella balena (1993); Ricky Tognazzi, Per l'obra The Escort (en) (1993); Carlo Verdone, Per l'obra Perdiamoci di vista (en) (1994); Mario Martone, Per l'obra Nasty Love (en) (1995); Giuseppe Tornatore, Per l'obra L'home de les estrelles (1996); Francesco Rosi, Per l'obra La treva (1997); Roberto Benigni, Per l'obra La vida és bella (1998); Giuseppe Tornatore, Per l'obra The Legend of 1900 (en) (1999); Silvio Soldini, Per l'obra Pane e tulipani (2000); Gabriele Muccino, Per l'obra L'últim petó (2001); Ermanno Olmi, Per l'obra Il mestiere delle armi (2002); Pupi Avati, Per l'obra Incantato (en) (2003); Marco Tullio Giordana, Per l'obra The Best of Youth (en) (2004); Paolo Sorrentino, Per l'obra The Consequences of Love (en) (2005); Nanni Moretti, Per l'obra The Caiman (en) (2006); Giuseppe Tornatore, Per l'obra La sconosciuta (2007); Andrea Molaioli, Per l'obra La noia del llac (2008); Matteo Garrone, Per l'obra Gomorra (2009); Marco Bellocchio, Per l'obra Vèncer (2010); Daniele Luchetti, Per l'obra La nostra vida (2011); Vittorio Taviani, Per l'obra Caesar Must Die (en) (2012); Paolo Taviani, Per l'obra Caesar Must Die (en) (2012); Giuseppe Tornatore, Per l'obra La millor oferta (2013); Paolo Sorrentino, Per l'obra La gran bellesa (2014); Francesco Munzi, Per l'obra Black Souls (en) (2015)

El premi David di Donatello al millor director (en italià: David di Donatello per il miglior regista) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la destacada direcció d'un director de cinema que ha treballat dins de la indústria cinematogràfica italiana durant l'any anterior a la cerimònia.^[1] El premi es va donar per primera vegada el 1956 i es va convertir en competitiu el 1981.^[2] Francesco Rosi és el titular del rècord amb sis premis en la categoria, rebut del 1965 al 1997, seguit de Mario Monicelli i Giuseppe Tornatore amb quatre.