Vés al contingut

Enganyapastors d'alzina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEnganyapastors d'alzina
Lactarius chrysorrheus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
[[Fitxer:|Edibilitat|35px]]

Bolet tòxic

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius chrysorrheus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Lactarius theiogalus var. chrysorrheus (Fr.) Quél., 1886
  • Lactifluus chrysorrheus (Fr.) Kuntze, 1891[2]
Vista lateral
Vista superior
Vista inferior

L'enganyapastors d’alzina (de llet groga)[3] (Lactarius chrysorrheus), també anomenat cabra de pinetell,[4] pinenca borda, pinetell bord,[5] rovelló bord,[6] lleterola de llet groga és una lleterola, del grup dels enganyapastors, espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Etimologia

[modifica]

Del llatí lactarius (que té llet) i del grec khrysós (or) i rhéo (fluir, pel seu làtex, el qual pren un color groc de sofre poc després d'ésser exposat a l'aire).[7]

Descripció

[modifica]
  • És un bolet que, vist pel damunt (amb el barret d'uns 4 a 10 cm, ataronjat i amb zones concèntriques), es confon fàcilment amb un rovelló.
  • La cutícula presenta tons taronja pastanaga, zonat. El marge és incorbat i no estriat.
  • Làmines de color crema, primes, decurrents, atapeïdes i molt nombroses. Deixen anar, en ferir-les, un làtex de color blanc, molt abundant, que en contacte amb l'aire es torna groc.
  • El peu és cilíndric, de 3-7 x 1,5-2 cm, del mateix color que el barret, curt, llis, ple de jove i buit de vell.
  • Carn blanca, que grogueja a l'aire, compacta, de sabor amarg i, al final, coent.
  • Les espores són de color blanc crema, de 7-9 x 6-8 micres, d'ovoïdals a subgloboses i amb berrugues poc denses.
  • Olor suau i fúngic.[8][9][10][11][12][13][14][15]

Hàbitat

[modifica]

Viu en boscos mixtos (preferentment sota les alzines, els roures i els castanyers), des de finals de l'estiu i durant tota la tardor.[8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[16]

Comestibilitat

[modifica]

És rebutjable i sense interès culinari pel seu gust coent (encara que és consumit, macerat en vinagre, per algunes persones com a aperitiu). En cas de consumir-ne de tendres, i en quantitat, pot produir lleus trastorns intestinals (com ara, diarrea, vòmits i mal de ventre).[8][17][10]

Risc de confusió amb altres espècies

[modifica]

Pot confondre's fàcilment amb espècies del grup del pinetell (Lactarius deliciosus) -les quals segreguen làtex de color acarabassat o vinós- i del rovelló (Lactarius sanguifluus) -del qual es diferencia pel seu hàbitat i pel color del làtex- .[10][11]

Referències

[modifica]
  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  4. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  5. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  6. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  7. Liddell, Henry George i Robert Scott, 1980. A Greek-English Lexicon. Gran Bretanya: Oxford University Press. ISBN 0-19-910207-4
  8. 8,0 8,1 8,2 Societat Catalana de Micologia: Bolets de Catalunya. Barcelona, 1992.
  9. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. pp. 25. ISBN 0-330-44237-6
  10. 10,0 10,1 10,2 www.isona.org (català)
  11. 11,0 11,1 Bolets de les illes Balears (català)
  12. www.edu.xunta.es (castellà)
  13. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  14. www.fungipedia.es Arxivat 2010-09-23 a Wayback Machine. (castellà)
  15. MushroomExpert.Com (anglès)
  16. RogersMushrooms Arxivat 2011-11-09 a Wayback Machine. (anglès)
  17. Marcel Bon, 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North Western Europe. Hodder and Stoughton. ISBN 0 340 39935 X

Bibliografia

[modifica]
  • Benjamin, Denis R., 1995. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company. pp. 364–65. ISBN 0-7167-2600-9.
  • Lamaison, Jean-Louis; Polese, Jean-Marie, 2005. The Great Encyclopedia of Mushrooms. Könemann. p. 49. ISBN 3-8331-1239-5.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy