Fijià

Fijià

Na Vosa Vakaviti
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	680.000
Parlants nadius	360.000 (1996 )
Altres	320.000
Oficial a	Fiji
Autòcton de	Pacífic sud, Oceania
Estat	Fiji
Classificació lingüística
llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües del Pacífic central llengües fijianes orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i devanagari
Codis
ISO 639-1	fj
ISO 639-2	fij
ISO 639-3	fij
Glottolog	fiji1243
Ethnologue	fij
ASCL	9301
IETF	fj

El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones. És llengua cooficial a les illes Fiji (Pacífic sud), al costat de l'anglès i de l'hindi de Fiji. Com altres llengües de la família consta d'un inventari reduït de consonants i distinció entre vocals llargues i breus. El fijià és un idioma que adopta l'ordre Verb+Objecte+Subjecte com a canònic, cosa que significa que comencen la majoria de frases amb el verb i després en prediquen els arguments.

Fijià

Ús i vitalitat de la llengua

El fijià és parlat com a llengua materna per 330.000 parlants a Fiji, 10.000 a Kadavu, i 20.000 a Viti Levu del Nord-est, la qual cosa representa menys de la meitat de la població de Fiji. Les llengües oficials de Fiji són l'anglès, el fijià i l'hindi de Fiji. El fijià s'utilitza a la premsa, la ràdio i a les TIC, i també com a llengua de l'educació. Disposa de gramàtica i diccionari, i de traducció de la Bíblia des de 1864. Cal notar, però, que el fijià és conegut també com a segona llengua per 320.000 parlants.

El fijià estàndard parteix de la parla de l'illa de Bau, que és un dialecte fijià de l'est.

Dialectes

A causa de la geografia del territori, distribuït en nombroses illes sense comunicació natural, el fijià té molts dialectes: el bau, el vanua levu central, el kadavu, el vanua levu del nord-est, el viti levu del nord-est, el vanua levu del sud-est, el viti levu del sud-est, el vanua levu de l'oest. El vanua levu del sud té molts dialectes similars al dialecte bau. Al nord de Vanua, Levu i illes properes s'hi parla una varietat semblant. El bau, que ha esdevingut la base del fijià estàndard, fou usat tradicionalment com a lingua franca entre els fijians.

Fonologia

Els fonemes consonàntics del fijià són els següents:

		Labials	Coronals	Palatals	Velars
Nasals		m	n		ŋ
Oclusius	sords	(p)	t		k
	Prenasalitzats	mb	nd		ŋɡ
Fricatius	sords	(f)	s		(x)
	sonors	β	ð
Vibrants	simple		r
	Prenasalitzat		ɳɖr
Aproximants			l	j	w

Els sons [p] i [f] es troben només en manlleus d'altres llengües. Els sons [x] i [h] només es troben en les parles de certes regions del país.

Els fonemes vocàlics són:

Vocals

	Anteriors		Centrals		Posteriors
	curta	llarga	curta	llarga	curta	llarga
Tancades	i	iː			u	uː
Mitjanes	e	eː			o	oː
Obertes			a	aː

Diftongs

	semivocal /i/	semivocal /u/
Nucli sil·làbic /e/	ei̯	eu̯
Nucli sil·làbic /o/	oi̯	ou̯
Nucli sil·làbic /a/	ai̯	au̯

A més, també existeix el diftong creixent i̯u.

Les síl·labes estan formades per una consonant seguida d'una vocal (CV) o d'una vocal sola (V). L'accent prosòdic es basa en la llargada o duració de les vocals, la qual cosa determina les mores: una vocal breu compta com una mora, mentre que una vocal llarga o un diftong val per dues mores. L'accent no és lèxic sinó que pot canviar quan s'afegeix un sufix al lexema.

Ortografia

L'escriptura del fijià es basa en l'alfabet llatí i utilitza les lletres següents:

A B C D E F G I J K L M N O P Q R S T U V W Y

a b c d e f g i j k l m n o p q r s t u v w y

Les consonants tenen una correspondència unívoca entre so i grafia:

b = [mb] c = [ð] d = [nd] (di = [ndʒi]) f = [f] g = [ŋ] j = [tʃ] ~ [ndʒ] k = [k] l = [l] m = [m]

n = [n] nr = [ɳɖ] p = [p] q = [ŋɡ] r = [r] s = [s] t = [t] (ti = [tʃi]) v = [β] w = [ɰ] y = [j] o muda

Cal precisar que ti i di es pronuncien més aviat com a [tʃi], [ndʒi] i no com a [ti], [ndi]. D'aquí ve que en fijià, el nom de Fiji, Viti, a partir d'una pronunciació al·lofònica de [βitʃi] doni [ɸidʒi].

Les lletres vocals a e i o u tenen aproximadament els valors [a ɛ~e i ɔ~o u]. La llargada de la vocal no s'indica en l'escriptura, excepte en els diccionaris o llibres de text de llengua per a estudiants. Els diftongs són ai au ei eu oi ou i iu, i es pronuncien [ɛi̯ ɔu̯ ei̯ eu̯ oi̯ ou̯ i̯u].

Sintaxi

El fijià és una llengua VOS, és a dir, l'ordre habitual dels components de l'oració és Verb-Objecte-Subjecte. Per exemple:

• E rai-c-a (1) na no-na (2) vale (3) na gone (4).
• 3a sing.-sub. veure trans.-3a sing.-obj. (1) la 3a sing. poss. (2) casa (3) el nen (4).
• (El nen veu la seva casa.)

Bibliografia

• Dixon, R. M. W.. A Grammar of Boumaa Fijian. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-15428-9. 
• Schütz, Albert J. The Fijian Language. Honolulu: University of Havaii Press. ISBN 0-8248-1005-8. 

Enllaços externs

• Llengua, alfabet i pronunciació del fijià a Omniglot (en anglès)
• Diccionari Fijià-Anglès / Anglès-Fijià
• Na Soqoni Tabu: Na Veitarataravi Ni Noda Veiqaravi Kei Na Kalou Text de l'Eucaristia en el ritu anglicà, en Fijià.