Folco de Baroncelli-Javon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Joseph Lucien Gabriel Folco de Baroncelli-Javon  1r novembre 1869 Ais de Provença (França) | ||
| Mort | 15 desembre 1943 (74 anys) Avinyó (França) | ||
 Majoral del Felibritge | |||
| 1905 – 1926 ← Alphonse Tavan – Antoine Esclangon → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | mas du Simbèu (en)  (1931–1943)mas de l'Amarée (en) (1899–1931) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Cultura occitana | ||
| Ocupació | escriptor, manadier (en) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Henriette de Baroncelli (1895–1936) | ||
| Fills | Frédérique de Baroncelli, Nerte de Baroncelli, Maguelone de Baroncelli | ||
| Germans | Jacques de Baroncelli Marguerite de Baroncelli | ||
Signatura  | |||
 | |||
Folco de Baroncelli-Javon (Ais de Provença 1869 - Avinyó 1943) fou un aristòcrata i escriptor occità. Era descendent dels marquesos de Baroncelli,[1] que foren exiliats d'Avinyó en el segle xvii per intrigues amb els Mèdici. El 1886 conegué Josèp Romanilha i el 1889 Frederic Mistral, i tots dos l'impulsaren a interessar-se per la llengua i la cultura occitanes. Fou director i fundador el 1891 del periòdic adscrit al felibritge L'alhòli, òrgan del Jovent Occitan que aplegaria els joves Frederic Amouretti, August Marin i Charles Maurras, impulsors del Regionalisme occità. El 1899 deixà de publicar la revista i es retirà a la Camarga, on lluità pel manteniment del caràcter tradicional d'aquesta regió i des del 1904 impulsaria festes populars com les de lei Santas-de-la-Mer. És autor del recull de poemes Lo rosari d'amour (1889) i de la novel·la sentimental Babali (1890).
Referències
[modifica]
- ↑ Le Bulletin héraldique de France: ou, Revue historique de la noblesse (en francès). vol. 7-8, Le Bulletin héraldique de France: ou, Revue historique de la noblesse, p. 299.