Vés al contingut

Ginebre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGinebre
Juniperus communis Modifica el valor a Wikidata

Juniperus communis subsp. communis fulles i gàlbuls
Dades
Font deginebró, juniper wood (en) Tradueix i oli de ginebre Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42229 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus communis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El ginebre (Juniperus communis),[1][2] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.

Noms comuns

[modifica]

Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.[3]

Descripció

[modifica]
Ginebre a Santa Perpètua de Gaià.

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).

Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.

L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.

Distribució i hàbitat

[modifica]

És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.[4]

A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.[5]

Subespècies i varietats

[modifica]
  • Juniperus communis subsp. communisGinebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats.
    • Juniperus communis subsp. communis var. communis – Europa, i Àsia del Nord.
    • Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord.
    • Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica).
  • Juniperus communis subsp. alpinaGinebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat.
    • Juniperus communis subsp. alpina var. alpina – Grenlàndia, Europa i Àsia.
    • Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa – est del Canadà (dubtosament diferent de la varietat alpina).
    • Juniperus communis subsp. alpina var. jackii – oest de Nord-amèrica (dubtosament diferent de la varietat alpina).

Usos

[modifica]

De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.

Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.

La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.

També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.

Referències

[modifica]
  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 70-71. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 31 gener 2016].
  3. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 20 febrer 2023].
  4. Trees of Eastern North America. New Jersey: Princeton University Press, 2014. ISBN 978-0-691-14590-7. 
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 31 gener 2016].

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy