Hal·loysita
 Hal·loysita | |
|---|---|
 Hal·loysita-7Å de Michalovce, Eslovàquia  | |
| Fórmula química | Al₂(Si₂O₅)(OH)₄ |
| Epònim | Jean-Baptiste d'Omalius |
| Localitat tipus | Angleur, Lieja, Província de Lieja, Valònia, Bèlgica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,14(4) Å; b = 8,90(4) Å; c = 14,9(1) Å; β = 101,9° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Grup espacial | bb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Hly |
| Referències | [1] |
La hal·loysita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (16 de febrer de 1783 - 15 de gener de 1875), qui va descobrir el mineral. Va ser un noble i estadista, pioner de la geologia moderna a Bèlgica.
Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava hal·loysita-7Å, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2] El 7-Å (Ångström) feia referència al gruix de la capa.
Característiques
[modifica]La hal·loysita és un silicat de fórmula química Al₂(Si₂O₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És una espècie homologada i diferent de la hal·loysita-10Å, la qual conté dues molècules d'aigua per unitat a la fórmula. Un sinònim seu és metahal·loysita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hal·loysita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hisingerita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, cariopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Angleur, dins la localitat de Lieja, a la província de Lieja (Valònia, Bèlgica). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat),[3] a la pedrera Sansón (Santa Creu d'Olorda, Barcelonès),[4] a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat).[5] al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)[6] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «Halloysite-7Å» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 22 gener 2024].