Heb Sed
| Heb sed en jeroglífic | |||||
| |||||
El festival Heb Sed, Festa Sed o Festa de la Renovació del poder reial és una celebració política i religiosa centrada en la persona del faraó. Les informacions més antigues la daten de, com a mínim, el període arcaic (del 3000 al 2686 aC, aproximadament). El nom prové d'un déu egipci amb forma de llop anomenat Wepwawet o Sed.[1] Sembla que la festa i els rituals provenen d'una celebració més antiga, possiblement originada durant el regnat del rei Escorpí II, anomenada Festa de la Unificació (de les dues terres, l'Alt i el Baix Egipte).[2]
La celebració s'organitzava per a commemorar el trentè aniversari de la coronació del monarca. A partir d'aquí, es repetia cada tres anys fins a la mort del rei. Pocs faraons van arribar a celebrar-lo i encara menys a repetir-lo. És molt possible que Ramsès II fos un dels pocs faraons, sinó l'únic, que el va repetir fins a 14 vegades.[3] Se sap pels registres i per les restes arqueològiques que el festival encara se celebrava en temps d'Osorkón II, de la dinastia XXII.
El festival simbolitzava la renovació vital i l'enfortiment del faraó com a regent i com a ésser semi-diví, amb el suport dels principals déus, i la seva capacitat per a mantenir la Maat, l'ordre còsmic personificat en la dea del mateix nom, que també simbolitzava l'equilibri, la justícia, la fortalesa del país enfront dels enemics i la pau. Molts faraons van modificar les dates d'organització del festival i el van celebrar molt abans del termini establert. En les èpoques més antigues o bé quan se celebrava "fora de termini", el festival també es relacionava amb la fecunditat del faraó (personalitzat en el déu Sokar), quan arribava a la vellesa i perdia la capacitat de tenir fills també perdia la capacitat per a "fecundar" el país, és a dir, d'aconseguir que el riu Nil es desbordés en la mesura adequada i fertilitzés el país sense destruir-lo. Es creu que, al principi, i de manera similar a altres cultures del nord d'Àfrica, existia la premissa que si el faraó no passava les proves a les quals se'l sotmetia, podia ser sacrificat pels sacerdots.[2] El festival també estava estretament relacionat amb un altre festival, el celebrat en honor del déu Min, representat per un brau blanc amb un símbol del Sol entre les banyes, i també relacionat directament amb el rei i la fertilitat. Un faraó de la tercera dinastia, Djoser, va fer construir una reproducció en pedra del recinte del festival a la necròpolis de Saqqara, que formava part del complex del seu mausoleu junt amb altres edificacions i la coneguda piràmide esglaonada dissenyada per Imhotep. Altres faraons posteriors van representar el recinte de l'Heb Sed en relleus als seus temples mortuoris.
Recinte del festival
[modifica]
Un cop es decidia que se celebraria el festival, es començava immediatament a construir tot el recinte on se celebraria, amb tota mena de luxes i detalls. Les tres construccions principals n'eren:
- El pati del festival: on se celebraria la cursa i les danses rituals.
- La sala (o vestíbul) del festival: on hi havia el gran tron, per a les audiències o presentacions.
- El palau del festival (amb habitacions, sala del tron i lavabos): on el faraó es canviava de roba i on vivia durant els cinc dies que durava la culminació el festival; el festival durava fins a deu dies, entre presentacions, actes secundaris i altres celebracions.
- Inici de l'Heb Sed amb uns rituals de fundació.
- El faraó revisa les construccions que estan en marxa i el cens del bestiar.
- La processó: el rei es vesteix amb la indumentària pròpia de l'Heb Sed, els seus fills l'acompanyen.
- La cerimònia dins del recinte: processó del mobiliari (amb forma de lleó) per al renaixement i la regeneració del faraó.
- El poble, provinent d'arreu del país, es presenta davant del faraó.
- Segona audiència reial amb els seus súbdits.
- Processó del déu Min (el brau blanc amb el Sol entre les banyes).
- El rei s'atura davant de la capella del déu Sed i aplica ungüents a l'estendard de Sed. El faraó es canvia de roba i es prepara per a la cursa i la dansa rituals (sovint, acompanyat d'un brau que simbolitza Apis o Min), que farà portant l'estendard. Aquesta és la part més important de tot el festival, sovint s'identifica el festival sencer només amb aquesta cursa i aquesta dansa. És el moment de la renovació del faraó i la demostració de la seva força i les seves capacitats físiques.
- Es continua el cens del bestiar, aquest cop se'l presenta davant dels déus.
- Es presenta el palanquí del faraó (una mena de tron portàtil) i el rei s'hi asseu.
- Processó del rei en palanquí.
- El faraó celebra actes secundaris, com disparar sagetes en direcció als quatre punts cardinals i homenatjar els faraons anteriors.
Bibliografia
[modifica]- Eric Uphill, The Egyptian Sed-Festival Rites, dins de: Journal of Near Eastern Studies, núm. 24, 1965. (anglès)
- Jocelyn Gohary, Akhenaten's Sed Festival at Karnak, Londres, 1992. (anglès)
- Erik Hornung i Elisabeth Staehelin, Studien zum Sedfest, Enc. Aegyptiaca Helvetica, Basilea, 1974 (alemany).
- Erik Hornung i Elisabeth Staehelin, Neue Studien zum Sedfest, Enc. Aegyptiaca Helvetica, Basilea, 2006 (alemany).
Notes
[modifica]- ↑ Shaw, Ian. Exploring Ancient Egypt. Oxford University Press. 2003. ISBN 0-19-511678-X. p53 (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Jochem Kahl, Ober- und Unterägypten: Eine dualistische Konstruktion und ihre Anfänge. Dins de: Rainer Albertz, Räume und Grenzen: Topologische Konzepte in den antiken Kulturen des östlichen Mittelmeerraums, Utz, Múnic 2007, ISBN 3-8316-0699-4. (alemany)
- ↑ O'Connor, David; Eric Cline (1998). Amenhotep III: Perspectives on his reign. University of Michigan Press. (anglès)
- ↑ Heb Sed - Cerimònies Principals (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Article de l'Encyclopædia Britannica (anglès)
- Heb Sed, el festival de los faraones (castellà)
- Fotografies del recinte de l'Heb Sed a Saqqara (anglès)
- L'Antic Egipte de la A a la Z - Heb Sed (anglès)
