Vés al contingut

Hipogeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tomba hipogeu de Tausert i Setnakht, excavada a la Vall dels Reis (Egipte).
Interior de l'amfiteatre d'El Djem, a Tunis.

Hipogeu (del grec: ὑπόγαιο, literalment "sota terra") és una construcció o excavació subterrània, en forma de cambra, galeria o passadís, especialment destinada a servir de sepulcre.[1][2]

Són d'interès els casos de l'antic Egipte i els construïts arreu dels dominis fenicis i púnics, com els de l'illa d'Eivissa. El plantejament era bastant similar al de les construccions erigides a l'aire lliure, allotjant també estances curosament decorades amb baixos relleus policromats.

Els hipogeus es coneixen ja des de l'època menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l'Imperi Nou d'Egipte, quan es van construir tombes reials en forma de sumptuoses mansions subterrànies, perforant la serralada de la regió de Tebes, a l'enclavament avui denominat "Vall dels Reis".

A més d'aquests, se'n van excavar molts més, encara que menys solemnes, per a egipcis benestants que buscaven allà la seva casa eterna. Tanmateix, alguns governants d'Egipte van continuar enterrant-se en altres tipus d'edificacions, com les petites piràmides de Mèroe o Napata, a Kush (Núbia).

Naixent i ponent

[modifica]

Es consideraven temples funeraris, dels hipogeus reials, als cenotafis situats al marge tebà occidental del riu Nil. Els erigits a la vora oriental, com el grandiós temple de Karnak o el bell temple de Luxor, estaven dedicats al déu Ammon, i a altres divinitats. Per als antics egipcis, la zona oriental del Nil era l'adequada per a les activitats dels vius, on naixia el déu Sol, mentre que la part occidental, per on es ponia el Sol, era destinava a assumptes de l'altra vida, era el lloc de les necròpolis i temples funeraris.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Hipogeu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.286. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy