Vés al contingut

Immunitat humoral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La immunitat humoral és l'aspecte del sistema immunitari que és mitjançat per la secreció d'anticossos produïts a les cèl·lules dels limfòcits B. Els anticossos produïts s'uneixen a la superfície dels antígens com ara virus i bacteris.

La immunitat humoral es refereix a la producció d'anticossos i a tots els processos que l'acompanyen: l'activació del Th2 i la producció de la citocina, la formació dels centres germinals i mutació de l'isotip, la maturació afí i la generació de cèl·lules de memòria. També es refereix a la funció efector dels anticossos, que inclou la neutralització de les toxines i dels gèrmens patògens, l'activació del sistema del complement, la producció de l'opsonina per la promoció de la fagocitosi, i l'eliminació dels elements patògens.

La immunitat humoral és la causa del rebuig per part de l'organisme d'empelts o trasplantaments CMIR, i també del rebuig en cas de transfusions de sang d'un grup sanguini inadequat; en ambdós casos està implicat l'HIR.

La nandrolona (un anabòlic-androgènic esteroide) és conegut com a estimulant de la immunitat humoral.

Procès

[modifica]

Intervenen els limfòcits B. Quan són activats alliberen anticossos que circulen per la sang, la limfa i els teixits, aleshores, quan es troben amb un microorganisme patogen, reaccionen amb els seus antígens.

Fase d'activació:

  1. Una cèl·lula presentadora d'antígens (macròfag) engloba patògens i els degrada en pèptids senzills.
  2. Aquests pèptids senzills antigènics s'associen a la molècula MHC II sobre la membrana del macròfag.
  3. El limfòcit T col·laborador presenta una proteïna de superfície (CD4) que s'uneix amb el complex MCH II. Aquesta interacció ajuda a mantenir unides les dues cèl·lules mentre es produeix l'activació del limfòcit T col·laborador.
  4. El macròfag comença a alliberar interleucines aleshores l'activació té lloc.
  5. Un cop activat el limfòcit T prolifera per donar lloc a un clon de cèl·lules T col·laboradores.

Fase efectora:

  1. Els limfòcits Th activats (que porten receptors específics per a l'antigen) s'uneixen als limfòcits B per mitjà del complex antigen-molècula MCH II.
  2. Els limfòcits Th s'uneixen als limfòcits B i alliberen interleucines que activaran limfòcits B.
  3. Aquestes cèl·lules activades proliferen i es diferencien en cèl·lules B de memòria i cèl·lules plasmàtiques secretores d'anticossos específics per a l'antigen bacterià que ha iniciat la resposta.
  4. Les cèl·lules de memòria es quedaran donant voltes per l'organisme durant molt temps.

Activació

[modifica]

Les cèl·lules B necessiten dos senyals per a començar a activar-se.

T-dependents
La majoria dels antígens són T-dependents, en el sentit que són necessàries les cèl·lules B per la màxima producció d'anticossos. Amb un antigen T-dependent, el primer senyal ve de la unió transversal de l'antigen BCR i el segon de les cèl·lules Th2. Els antígens T-dependents contenen una proteïna que permet la formació de pèptids de les cèl·lules B de classe II MHC a les Th2, que provoquen una coestimulació per a promoure la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules B al plasmòcit.
T-independents
Alguns antígens són T-independents, cosa que significa que poden transportar o bé l'antigen o bé el segon senyal a la cèl·lula B.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy