Vés al contingut

Inupiaq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaInupiaq
Inupiatun, Iñupiaq
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlantsaprox. entre 7.000 i 9.000
Parlants nadius5.580 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aAlaska
Autòcton deAlaska
EstatEUA
Els dialectes són el taronja (Grup d'Alaska Septentrional) i el rosa (grup de la península Seward)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües esquimo-aleutianes
Inuit–Yupik (en) Tradueix
llengües inuit Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ipk
ISO 639-2ipkl
ISO 639-3ipk Modifica el valor a Wikidata
Glottologinup1234 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueipk Modifica el valor a Wikidata
UNESCO253 Modifica el valor a Wikidata
IETFik Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2369 Modifica el valor a Wikidata

Inupiaq, Iñupiaq, Inupiak o Inupiatun és un grup de dialectes de l'inuit que es parla en el nord i nord-oest d'Alaska, parlat aproximadament entre 7 i 9 mil persones de l'ètnia inupiat.[1]

L'Inupiaq propi d'Alaska té tres grans grups de dialectes i cinc dialectes en total.

El grup d'Alaska septentrional inclou:

1. El dialecte del Vessant del Nord, parlat per tota la costa àrtica fins a Kivalina en el sud.

2. El dialecte Malimiut, parlat en el sud de Kivalina i a Kotzebue, per tot el Riu Kobuk, a Norton Sound, an Koyuk i a Unalakleet.

Als voltants del Pas Anatuvuk:

3. El dialecte Nunamiu.

El grup de la península Seward:

4. El dialecte de l'estret de Bering

5. El dialecte parlat a Teller, que està a la vora del poble original de Qawariaq, i als pobles des del sud de Nome fins a Unalakleet.

Lingüística

[modifica]

Els dialectes Inupiaq, com les altres Llengües esquimoaleutianes,[2][3] representen un tipus particular de llenguatge aglutinatiu, denominat llenguatge polisintètic: "sintetitza" una arrel i diversos afixos per a crear paraules llargues amb significat d'una oració. L'inupiaq té tres vocals bàsiques:'a', 'i', i 'o'. Existeixen també valors llargs de les vocals, escrits com 'aa', 'ii', i 'uu'. En inupiaq, les vocals curtes i llargues han de ser distingides perquè segons aquestes es veu el significat de la paraula. Les vocals curtes es poden ajuntar, per a així produir els diftongs 'ai', 'ia', 'au', 'iu', i 'ui'. L'inupiaq té 14 consonants. La consonant escrita en Alaska com a 'q' és com la 'k' en anglès o el català, el que canvia és que el so és produït des d'un poc més endins a la gola.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Inupiatun, North Alaskan» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 10 març 2024].
  2. Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic (en anglès). Routledge, 2005-09-23, p. 581. ISBN 978-1-136-78680-8. 
  3. Dagostino, Carmen; Mithun, Marianne; Rice, Keren. The Languages and Linguistics of Indigenous North America: A Comprehensive Guide, Vol. 2 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2023-12-18. ISBN 978-3-11-071281-0. 
  4. Reo, Nicholas J.; Topkok, Sigvanna Meghan; Kanayurak, Nicole; Stanford, James N.; Peterson, David A. «Environmental Change and Sustainability of Indigenous Languages in Northern Alaska». Arctic, 72, 3, 2019, pàg. 215–228. ISSN: 0004-0843.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy