Izquierda Republicana
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IR  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | republicanisme reformisme anticlericalisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1934 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1959 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Manuel Azaña Díaz | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga. El secretari general és Isabelo Herreros.
Ideologia
[modifica]Izquierda Republicana es defineix partit republicà, federal, radical, laic i ecologista. Es declara contrària a la presència d'Espanya en cap bloc militar, com l'OTAN. Izquierda Republicana defensa que els dos únics drets hereditaris de la persona són la seva filiació i la part que pugui correspondre-li del patrimoni familiar conforme al dret successori.
Història
[modifica]Fundació
[modifica]Es constituïx el 3 d'abril de 1934, al fusionar-se els partits de Manuel Azaña, Acció Republicana; el sector esquerrà del Partit Republicà Radical Socialista (PRS Independent) de Marcel·lí Domingo i Álvaro de Albornoz; i l'ORGA, de Santiago Casares Quiroga. A Catalunya per a diferenciar-se d'Esquerra Republicana de Catalunya passa a dir-se Partit Republicà d'Esquerra. Entre els seus fundadors es trobaven personatges de primera importància de la vida política i cultural de l'època, com José Giral, Álvaro de Albornoz, Victoria Kent, Luis Bello o Amós Salvador, entre altres.
Azaña es va convertir en el president del primer Consell Nacional del partit, i el 1935 pactà amb la Unión Republicana de Diego Martínez Barrio i amb el Partido Nacional Republicano de Sánchez Román. Izquierda Republicana va aconseguir 87 diputats a les eleccions de 16 de febrer de 1936, a les quals va acudir amb el Front Popular, i va formar part de tots els governs fins al final de la guerra civil. Azaña va ser President de la República de 1936 a 1939. El seu òrgan d'expressió va ser el periòdic Política.
A l'exili en Mèxic es va convertir en el principal suport del Govern de la República des de la seva formació en 1946 fins a la seva dissolució en 1977. Així mateix, va participar en plataformes i organitzacions d'oposició a la dictadura del general Franco. Després dels anys d'obligada clandestinitat i exili, Izquierda Republicana va recobrar la seva personalitat jurídica a Espanya el 10 de novembre de 1977 conforme la legalitat vigent.
En la transició
[modifica]Amb la instauració de l'actual monarquia, només es legalitza després de les primeres eleccions. S'uneixen al partit persones procedents de diversos grups, com alguns comunistes. S'incorpora a les Plataformes del Referèndum per l'OTAN des de 1983 a 1986. A l'abril, participa en la creació de Izquierda Unida (IU).
En l'actualitat
[modifica]Al març de 2002 es deslliga del bloc IU. A les eleccions generals de 2004 va participar amb les seves pròpies llistes en les eleccions al Congrés dels Diputats, llevat al País Valencià, on va formar part de la candidatura Esquerra Unida - L'Entesa al costat de Izquierda Unida. A les eleccions al Senat va presentar candidatures al costat del Partido de Acción Socialista (PASOC), amb la denominació Coalició Republicà-Socialista. En les eleccions al Parlament Europeu va participar en la candidatura d'Izquierda Unida. En l'any 2004 es va celebrar el seu 70º aniversari. Aquest mateix any a Lleó durant el XVII Congrés Federal aprovaren nous Estatuts Federals per a redefinir-se com a partit i les directrius a seguir els pròxims anys. Actualment estan creades les Joventuts d'Izquierda Republicana de León, i en fase de creació a Astúries i altres municipis espanyols. Conjuntament pretenen fomentar una base de republicanisme entre els joves i participar activament en els actes i decisions que afectin al col·lectiu juvenil a Espanya. A les últimes eleccions autonòmiques al País Valencià es va presentar a la coalició del Compromís pel País Valencià al costat d'Esquerra Unida, Bloc, Els Verds del País Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.
Simbologia
[modifica]El lema és el de la Revolució Francesa, mentre que la bandera i l'himne són sobre símbols republicans històrics a Espanya.
- El lema republicà: Llibertat, igualtat, fraternitat.
- La històrica revista Política.
- La bandera republicana o popularment tricolor.
- L'himne republicà: Himne de Riego.