John Updike
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 març 1932  Reading (Pennsilvània) | ||
| Mort | 27 gener 2009 (76 anys) Danvers (Massachusetts) | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Sepultura | Robeson Lutheran Church Cemetery (en)  | ||
| Nacionalitat | Estats Units | ||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Escola d'Art Ruskin (1954–) Universitat Harvard - literatura anglesa (1950–1954) Governor Mifflin Senior High School (en) Harvard College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | novelista, autor de relats curts, poesia, assaig i crítiques literàries | ||
| Activitat | 1959 - | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Modernisme anglosaxó | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Mary Entwistle Pennington Martha Ruggles Bernhard | ||
| Fills | David Updike (  ) Mary Entwistle PenningtonElizabeth Updike Cobblah ( ) Mary Entwistle Pennington | ||
| Pares | Wesley Russell Updike i Linda Grace Hoyer | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
    
  | |||
John Hoyer Updike (Reading, 18 de març de 1932 - Danvers, 27 de gener de 2009)[1] va ser un important escriptor estatunidenc i autor de novel·les, relats curts, poesies, assajos i crítiques literàries, així com un llibre de memòries personals.
És un dels quatre escriptors que va guanyar el Premi Pulitzer d'obres de ficció més d'una vegada (els altres foren Booth Tarkington, William Faulkner i Colson Whitehead). Updike va publicar més de vint novel·les, més d'una dotzena de col·leccions de contes i poesia, crítica d'art i literatura i llibres infantils durant la seva carrera.
Centenars de les seves històries, crítiques i poemes van aparèixer a The New Yorker a partir del 1954. També va escriure regularment per a The New York Review of Books. La seva obra més famosa és la seva sèrie "Rabbit" (les novel·les Rabbit, Run; Rabbit Redux; Rabbit Is Rich; Rabbit at Rest; i la novel·la curta Rabbit Remembered), que narra la vida del personatge de classe mitjana Harry "Rabbit" Angstrom al llarg de diverses dècades, des de la joventut adulta fins a la mort. Tant Rabbit Is Rich (1982) com Rabbit at Rest (1990) van ser reconegudes amb el Premi Pulitzer.
Updike va escriure sobre "la petita ciutat nord-americana i la classe mitjana protestant". Va ser reconegut per la seva acurada artesania, el seu estil de prosa únic i la seva prolífica producció: escrivia de mitjana un llibre a l'any. Updike va poblar la seva ficció amb personatges que "sovint experimenten turbulències personals i han de respondre a crisis relacionades amb la religió, les obligacions familiars i la infidelitat matrimonial".[2]
La seva ficció es distingeix per l'atenció a les preocupacions, passions i patiments de l'americà mitjà, el seu èmfasi en la teologia cristiana i la seva preocupació per la sexualitat i els detalls sensuals. La seva obra ha atret una important atenció crítica i elogis, i és àmpliament considerat un dels grans escriptors nord-americans del seu temps.[3] L'estil de prosa altament distintiu d'Updike presenta un vocabulari ric, inusual, de vegades arcà, que es transmet a través dels ulls d'una "veu d'autor irònica i intel·ligent que descriu el món físic de manera extravagant tot mantenint-se en la tradició realista".[4] Va descriure el seu estil com un intent "de donar al mundà la seva deguda bellesa".[5]
Biografia
[modifica]Fill de mestres i educat en un entorn de classe mitjana blanca i protestant que seria molt present en la seva obra, el 1954 es graduà en literatura a la Universitat Harvard, on fou caricaturista i columnista d'una revista satírica.[6] El 1955 amplià estudis a Oxford i, retornat als EUA l'any següent, començà les col·laboracions amb la revista The New Yorker com a columnista i autor de ficció.[6] El 1958 s’establí com a escriptor pel seu compte i publicà els primers llibres: el recull de poemes The Carpentered Hen and Other Tame Creatures (1958), i la novel·la The Poorhouse Fair (1958).[6]
Obra
[modifica]Va escriure novel·les, relats curts, poesies, assajos i crítiques literàries. En el seu estil, proper al realisme naturalista, hi ha reminiscències d'escriptors com Joyce, Hemingway o Salinger. Gairebé sempre va aprofundir en temes com el sexe, la fe, la mort i les relacions interpersonals, encara que en la seva coneguda obra Les bruixes d'Eastwick, adaptada al cinema, buscava un to diferent. Guardonat en dues ocasions amb el Premi Pulitzer (1982 i 1991), amb el National Book Award (1964) i el Premi Faulkner (2004), va ser un dels cronistes més àcids de la societat nord-americana i és un clàssic de la narrativa del segle xx.
El 1960 publicà Rabbit, Run (1960), la primera de la sèrie de novel·les protagonitzades per Harry Angstrom, del qual resseguí el periple vital a Rabbit Redux (1971), Rabbit is Rich (1981), Rabbit at Rest (1990; aquesta i l'anterior, guanyadores del Premi Pulitzer) i Rabbit Remembered (2001), obres en les quals dissecciona amb ironia la confusió del ciutada mitjà nord-americà davant uns valors morals en crisi, tema central de la seva obra, en la qual són també rellevants els canviants costums en matèria sexual i la religió.[6]
Amb la fórmula d'un mateix personatge publicà altres sèries de novel·les Bech, a Book (1970), Bech Is Back (1982) i Bech at Bay (1998); The Witches of Eastwick (1984, portada al cinema per G. Miller el 1987) i The Widows of Eastwick (2008).[6] Altres novel·les son The Centaur (1963), guanyadora del National Book Award, en la qual reflecteix una difícil relació paternofilial, Of the farm (1965), entorn d'un complex personatge femení, Couples (1968), sobre la infidelitat, Memoirs of the Ford Administration (1992), revisió actualitzada del persident dels EUA J. Buchanan que havia tractat anteriorment en el drama Buchanan Dying (1974); Roger's Version (1986) i In the Beauty of Lilies (1996), al voltant de crisis religioses, Toward the End of Time (1997), situada en un escenari de catàstrofe nuclear, i Terrorist (2006), intent de copsar el punt de vista d'un fonamentalista musulmà.[6] Publicà també diversos volums de narracions (The Same Door, 1959, Pigeon Feathers, 1962, Museums and Women, 1972, Problems, 1979 i Trust Me, 1987, etc.) de poemes (Telephone Poles, 1963; Midpoint, 1969; Tossing and Turning, 1977; Facing Nature, 1985 i Americana: and Other Poems, 2001), articles i assaigs (Assorted Prose, 1965; Picked-Up Pieces, 1975; Hugging The Shore, 1983; Just Looking, 1989; Odd Jobs, 1991; More Matter, 1999; Due Considerations: Essays and Criticism 2007) i les memòries Self-Consciousness (1989).[6]
La seva novel·la Gertrude and Claudius està traduïda al català per Toni Cardona (Gertrudis i Claudi, Edicions 62, 2001) ISBN 84-297-4800-8
Referències
[modifica]
- ↑ Diari Avui (28-01-2009): Cronista d'Amèrica. Mor als 76 anys l'escriptor nord-americà John Updike, cronista càustic i prolífic de la vida de la classe mitjana americana de petites ciutats i barris
- ↑ Encarta (en anglès). MSN, 2008. «John Updike»
- ↑ Schiff, James. «John Updike's Rabbit Tetralogy: Mastered Irony in Motion» (en anglès). Christianity and Literature, Autumn 2001. Arxivat de l'original el 6 abril 2009.
- ↑ «John Updike Criticism» (en anglès). ENotes, Contemporary Literary Criticism, 139, 2001.
- ↑ Updike, John. The Early Stories: 1953–1975 (en anglès). Ballantine Books, 2004.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «John Updike». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Novel·listes estatunidencs en anglès
- Escriptors estatunidencs en anglès
- Escriptors de Pennsilvània
- Guanyadors del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Alumnes del Harvard College
- Morts a Massachusetts
- Doctors honoris causa per la Universitat Harvard