José María Lacarra y de Miguel

José María Lacarra y de Miguel

Biografia
Naixement	24 maig 1907 Estella (Navarra)
Mort	6 agost 1987 (80 anys) Saragossa (Espanya)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Es coneix per	Especialista en història d'Aragó i de Navarra
Activitat
Ocupació	Filòleg i historiador
Ocupador	Universitat de Saragossa Historical Provincial Archive of Zaragoza (en)
Membre de	Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1930–) Reial Acadèmia de la Història
Obra
Estudiant doctoral	Ángel Martín Duque i Bonifacio Palacios Martín
Família
Fills	María del Carmen Lacarra Ducay
Premis
(1989)  doctor honoris causa per la Universitat de Navarra (1985)  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa (1984)  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa (1982)  doctor honoris causa per la Universitat de Deusto (1976)  Fill Adoptiu de Saragossa (1973)  Orde civil d'Alfons X el Savi (1969)  doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa  Medalla d'Or de Navarra

José María Lacarra y de Miguel (Estella, 24 de maig de 1907 - Saragossa, 6 d'agost de 1987) va ser un historiador, filòleg, medievalista i heraldista navarrès, l'especialitat del qual va ser l'estudi de la història d'Aragó i de Navarra. Va ser també catedràtic d'Història Medieval en la Universitat de Saragossa, ja que va exercir durant més de quaranta anys fins a la seva mort.

Vida

El 1923 va viatjar a Madrid, on va realitzar simultàniament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, el 1930 es va graduar i ingressa aquest mateix any al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, amb destinació en l'Arxiu Històric Nacional. El 1933 obté el seu doctorat en Història i la seva llicenciatura en Història. Va poder obtenir una beca per estudiar en París de 1933 a 1934.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Lacarra realitza una fecunda labor de salvar el tresor bibliogràfic espanyol. Una vegada conclosa la guerra, va marxar a Saragossa. El 1940 se li assigna la càtedra d'Història Medieval, que impartiria fins a la seva mort.

El 1941 funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Cridat per la Diputació Foral de Navarra va organitzar excavacions arqueològiques i restauracions, les que recolliria en la seva revista Príncipe de Viana.

Para 1945 va fundar una revista titulada Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón. Entre 1949 i 1967 dirigeix la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, on va reorganitzar el sistema creant fins i tot nous departaments. Va estar al capdavant d'altres institucions, com l'Escola d'Estudis Medievals, la Universitat d'Estiu de Jaca i l'Arxiu de Protocols de Saragossa.

Destaca la seva labor com a conferenciant al llarg de la seva carrera, no només a Espanya sinó en la resta del món. Va presentar els seus estudis sobre l'Edat Mitjana espanyola en Roma, Estocolm i Texas. Va ser convidat com a professor a diverses universitats, entre elles la prestigiada Universitat de Berkeley. Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Deusto el 1982 i per la de Saragossa el 1985, la de Navarra li va conferir tal distinció a títol pòstum el 1989.

Obra

Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'edat mitjana, des de la conquesta de Saragossa per Alfons I el Bataller fins als honors i tinences d'Aragó en el segle xi. Va brindar especial importància al desenvolupament urbà dels nuclis aragonesos de població, sobretot Jaca. Com a biògraf, Lacarra va analitzar la vida i la psicologia del Bataller, personatge que sempre el va captivar.

Principals treballs de Lacarra:

• Historia política del reino de Navarra (Caja de Ahorros de Navarra, Pamplona, 1972)
• Aragón en el pasado (Col. Austral, Espasa-Calpe, Madrid, 1972)
• Zaragoza en la Alta Edad Media (Historia de Zaragoza, I, Zaragoza, 1976)
• Alfonso I el Batallador (Guara editorial, Zaragoza, 1978)
• Colonización, parias, repoblación y otros estudios, 1981
• Documentos para el estudio de la Reconquista y repoblación del valle del Ebro, 1981-1985
• Investigaciones de Historia navarra, 1983
• Estudios dedicados a Aragón, 1987

Bibliografia

• LACARRA DUCAY, María del Carmen y Ramón José Yzquierdo Perrín, Centenario del profesor doctor don José María Lacarra, Abrente: Boletín de la Real Academia Gallega de Bellas Artes de Nuestra Señora del Rosario, ISSN 0212-6117, Nº. 38-39, 2006‑2007, pp. 289–296.

Premis i fites
Precedit per: Ramon d'Abadal i de Vinyals	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 9 1972 - 1987	Succeït per: Joaquín Vallvé Bermejo