Vés al contingut

Juan García Hortelano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan García Hortelano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1928 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1992 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari, poeta, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLuciana de Lais Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan García Hortelano (Madrid, 14 de febrer de 1928 - Madrid, 3 d'abril de 1992) va ser un escriptor espanyol.

Trajectòria

[modifica]

Fill del metge i químic Juan García Gutiérrez i de Milagros Hortelano Martínez, Juan García Hortelano va sofrir la Guerra Civil en una infància lliure però perillosa entre Conca i Madrid. El seu avi tenia una bona biblioteca i Juan, que era un gran lector, la feia servir igual que la Biblioteca de l'Ateneu de Madrid. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Madrid l'any 1950, un any més tard s'afiliava al Partit Comunista i guanyava una oposició en l'Administració Civil en 1953.[1]

L'any 1964 va conèixer a la seva dona María i fruit d'aquesta relació va néixer la seva filla Sofia.

Durant tota la seva vida, García Hortelano —autodidacta en matèria de literatura— es va dedicar a l'exercici de l'escriptura amb disciplina, sense abandonar mai el seu treball com a funcionari administratiu de la Comunitat de Madrid: fins i tot quan la seva obra va començar a ser reconeguda més enllà del cercle dels seus íntims, Hortelano va continuar treballant.

En un article va parlar del seu gaudi d'una clandestinitat, que calla les seves preferències i aguanta les alienes. El que no va impedir que conreés l'amistat de molts altres escriptors com Juan Benet, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Juan Marsé i Ángel González.[2]

García Hortelano va escriure des dels catorze anys. Va acudir a diverses tertúlies literàries, no només la del Cafè Gijón. Es va presentar a certàmens literaris sense èxit, al principi, fins que finalment la seva novel·la Barrio de Argüelles va resultar finalista del Premi Nadal l'any 1956, tot i que no va arribar a publicar-se mai.

L'any 1959 va publicar la seva primera novel·la, Nuevas amistades, que va obtenir el Premi Biblioteca Breve; i va guanyar el Formentor amb Tormenta de verano, que es va traduir a dotze llengües. Admirador de Flaubert, Proust, Sartre, Boris Vian (de qui va ser traductor al castellà) i de Cervantes, o Galdós, entre d'altres, també va escriure poesia.[1] Va ser assessor literari amb Jaime Salinas Bonmatí per Alfaguara; va ser amic de l'editor Carlos Barral, amb qui va traduir la primera novel·la de Walser que es va conèixer a Espanya. I va ser membre del jurat del premi «La sonrisa vertical» de literatura eròtica. A més, va traduir a Céline i va fer una excel·lent antologia dels poetes de la seva generació, els cinquanta (1978).

Hortelano també va publicar contes i assajos sobre literatura sobre autors com (Jovellanos, Cessés Pavese, Kafka, Walser i Proust, Céline, Sartre i el nouveau roman, Machado, Salinas, Onetti i Barral).

L'any 1988 li van diagnosticar un càncer de pulmó. Va morir a Madrid el 3 d'abril de 1992.

Les seves obres completes han estat publicades per l'empresa editorial Lumen.

Casualment, un altre escriptor espanyol, Francisco García Hortelano, va haver de buscar-se el pseudònim de Francisco Casavella per diferenciar-se d'ell.

Obres

[modifica]
  • 1959 Nuevas amistades. Premi Biblioteca Breve.
  • 1961 Tormenta de verano. Premi Formentor.
  • 1967 Gente de Madrid. Relats.
  • 1972 El gran momento de Mary Tribune.
  • 1975 Apólogos y milesios. Relats.
  • 1977 Echarse las pecas a la espalda. Poesia.
  • 1979 Los vaqueros en el pozo. Quarta novel·la.
  • 1982 Gramática parda, novela. Premi de la Crítica de narrativa castellana.
  • 1986 Preparativos de boda. Relats.
  • 1987 Mucho cuento, Relats.
  • 1988 Los archivos secretos, Relats.
  • 1990 Muñeca y macho. Novel·la paròdica
  • 1995 La incomprensión del comercio. Poesia.
  • 1997 Crónicas correspondidas. Assaigs
  • 2001 Invenciones urbanas. Entrevistes i assaigs
  • 2008 Cuentos completos.
  • 2008 Crónicas, invenciones, paseatas.Assaigs.

Fonts

[modifica]
  • B. C. Zinn, The Problem of Personal and Social Identity in the Novels of JGH, Univ. of Pennsylvania, 1980.
  • D. Troncoso, La narrativa de JGH, Univ. de Santiago, 1985.
  • Compàs de lletres, 2, 1993, númro dedicago a JGH.
  • Bibliografia i entrevistes: Invencions urbanes, Quatre. edicions, 2001.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Juan García Hortelano. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 24 desembre 2015].
  2. ↑ Ruiz Mantilla, Jesús. «García Hortelano, o el narrador puro». El País. [Consulta: 24 desembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José María Guelbenzu
El río de la luna 		Premi de la Crítica de narrativa castellana
1982 		Succeït per:
Juan Benet
Herrumbrosas lanzas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_García_Hortelano&oldid=34091172»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy