Kikuyus
 Dona kikuyu amb el vestit tradicional | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 5.000.000 |
| Llengua | Kikuyu del grup Bantú |
| Religió | Monoteisme |
| Geografia | |
| Estat | Kenya |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Kenya | |
Els kikuyus (també anomenats gĩkũyũ) són un poble de Kenya (Àfrica Equatorial) que s'adscriu ordinàriament al grup dels massais. Són el grup més nombrós de Kenya.
Habiten al sud-sud-oest del mont Kenya, al districte de Kenya-Nagalo, regat pel riu Malanga, capçalera del Tana, i per l'alt Athi, tributari del Sabaki, i enclavat en certa forma entre el Likipia i el Kante, que formen ambdós part del territori massai.[1]
Història
[modifica]Els kikuyus probablement van arribar procedents del nord a principi del segle xvi. L'explorador Joseph Thomson (1858-1895), al seu llibre Thorough Massai Land, diu expressament que els kikuyus són parents dels kamba per la llengua i pels costums, malgrat ser inferiors en raça.[2] Pel que fa a la manera de vestir, els joves i les dones entre els kikuyus es vesteixen com els massais, amb algunes modificacions.
Els massais intentaren diverses vegades penetrar al país, però, atrinxerats dins els seus espessos boscs, els kikuyus eren massa forts per a ells: i cada vegada hagueren de retirar-se. Malgrat que els massais i els kikuyus restaven constantment en conflicte entre ells, hi havia entre uns i altres la consigna que les dones no s'havien de molestar; així, se les veia circular lliurement per territori enemic per intercanviar els seus productes.
Els kikuyus moderns
[modifica]Els kikuyus foren el grup ètnic més actiu en la lluita per la independència de Kenya. L'Associació Central Kikuyu, fundada el 1924, va ser una organització política que cercava la independència de Kenya; hi milità el que després seria el primer president Jomo Kenyatta.
El tercer president de Kenya, Mwai Kǐbakǐ, guanyador de les eleccions del 2002, també és kikuyu. També són d'ètnia kikuyu la guanyadora del Premi Nobel de la Pau Wangari Maathai i l'escriptor Ngũgĩ wa Thiong'o, guardonat amb el Premi Internacional Catalunya de 2019.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). volum 69, Vinif - Wef.. reedició de l'edició de 1929. Madrid: Espasa-Calpe, 1979, p. 1496-97. ISBN 84-239-4569-3.
- ↑ El explorador José Thompson (Thorough Massai Land, pagss. 307 i següents, Londres, 1885)
