Kork Ballington
Amb la Kawasaki 250 al GP de Bèlgica (1978) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Hugh Neville Ballington 10 abril 1951 (73 anys) Harare (Zimbàbue) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme de velocitat |
Participà en | |
31 juliol 1988 | 8 Hores de Suzuka de 1988 |
Premis | |
| |
Hugh Neville Ballington, més conegut com a Kork Ballington (Harare, 10 d'abril de 1951), és un antic pilot de motociclisme sud-africà nascut a Rhodèsia -actual Zimbàbue- que fou quatre vegades Campió del Món en les categories de 250 i 350cc (aconseguint-ne el doblet dos anys consecutius) a finals de la dècada del 1970.[1][2] El 2018 va ser nomenat MotoGP Legend.[3][4]
Carrera esportiva
[modifica]Nascut a Salisbury (l'actual Harare), a l'antiga Rhodèsia, Ballington va emigrar amb la seva família a Sud-àfrica quan era jove. Més tard aconseguí entrar a l'escena de les curses britàniques gràcies a la seva experiència en curses de producció al seu país..[5] Un cop al Regne Unit, va competir amb una Yamaha bicilíndrica privada uns quants anys.
El 1976 va començar a competir al campionat del món i va obtenir la seva primera posició de podi en acabar segon al Gran Premi d'Alemanya de 250cc, celebrat a Nürburgring, aleshores de 22,9 km de llarg i considerat massa perillós per a la Fórmula 1.[1] Va millorar aquesta actuació en guanyar el Gran Premi d'Espanya de 350cc, celebrat al circuit de Montjuïc.[1] Ballington va continuar millorant el 1977 i va guanyar tres Grans Premis, entre ells el Gran Premi de Gran Bretanya, on va aconseguir una doble victòria a les classes de 250cc i 350cc.[4]
Carrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | Sud-àfrica | ||||||||||||
Temporades | 1976 - 1982 | ||||||||||||
Equips | Kawasaki | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
C. Món 250cc | 2 (1978, 1979) | ||||||||||||
C. Món 350cc | 2 (1978, 1979) | ||||||||||||
|
De cara a la temporada de 1978, Kawasaki li va oferir un lloc a l'equip de fàbrica al costat de Mick Grant i Barry Ditchburn,[5] on disposà de sengles Kawasaki KR250 i KR350. Després d'un començament de temporada fluix, Ballington va guanyar quatre curses i va acumular dos segons llocs i dos de tercers al campionat de 250cc, de manera que va guanyar el seu primer campionat del món d'aquesta cilindrada.[1][2] Encara va dominar més a la classe de 350cc, on va guanyar sis curses i va obtenir tres segons llocs, aconseguint així el seu primer campionat del món de 350cc i segon títol de la temporada.[1][2][4] El 1979 va revalidar els seus èxits en guanyar set curses de 250cc i cinc de 350cc, proclamant-se de nou doble campió del món.[1][2][6]
El 1980, en canvi, va acabar segon darrere d'Anton Mang (també amb Kawasaki) al campionat del món de 250cc i va córrer amb la nova Kawasaki KR500 al mundial de 500cc. Desenvolupar una moto nova a la "classe reina" va resultar més difícil del que s'esperava i després de tres anys Kawasaki no va poder obtenir el mateix èxit que havia experimentat a les classes inferiors. Malgrat tot, Ballington sí que va triomfar al campionat britànic de 500cc de 1982, on el sud-africà va guanyar sis curses consecutives i el títol per a Kawasaki.[7] Després de tres temporades sense aconseguir èxits significatius al mundial, però, la marca japonesa va prendre la decisió de retirar-se de la competició un cop acabada la temporada de 1982, deixant Ballington sense moto per a la temporada següent.[8]
El 1984, Kork Ballington va participar a les 8 hores de Suzuka amb una Kawasaki GPZ750 al costat de Rob Phillis, però l'equip es va retirar després de completar només 15 voltes.[9] El 1986 va córrer per primera vegada a la Daytona 200 amb una Suzuki GSX-R750 per a l'equip britànic Skoal Bandit Suzuki.[10] Va quedar tercer en la seva classificatòria darrere dels pilots de fàbrica de Yamaha Eddie Lawson i Jimmy Filice, però es va retirar de la cursa després de completar 37 voltes.[10]
La seva actuació a Daytona li va valer un lloc al MacLean Racing Team, on pilotà una Honda RS500 al Campionat de Fórmula 1 de l`AMA de 1986.[8] Ballington va lluitar amb Randy Renfrow durant tota la temporada i va acabar el campionat com a subcampió.[11] El 1987 va tornar als Estats Units per a competir al campionat nacional de velocitat de 250cc amb una Honda NSR250, on va ser també subcampió, en aquest cas darrere de John Kocinski.[8] El 1988 va tornar a córrer al mateix campionat i tot seguit va prendre la decisió de retirar-se.[8]
Actualment, Ballington viu amb la seva família a Brisbane, Austràlia.
Resultats al Mundial de motociclisme
[modifica]Font:[1]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Punts | Posició | Victòries |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1976 | 250cc | Yamaha | FRA - |
NAT Ret |
YUG - |
IOM - |
DTT - |
BEL - |
SWE - |
FIN - |
CSR - |
GER 2 |
ESP 8 |
15 | 13è | 0 | ||
350cc | Yamaha | FRA - |
NAT 6 |
YUG - |
IOM - |
DTT - |
BEL - |
SWE - |
FIN - |
CSR - |
GER 12 |
ESP 1 |
20 | 12è | 1 | |||
1977 | 250cc | Yamaha | VEN 5 |
GER 6 |
NAT - |
ESP 11 |
FRA - |
YUG - |
DTT - |
BEL 6 |
SWE - |
FIN 3 |
CSR 4 |
GBR 1 |
49 | 6è | 1 | |
350cc | Yamaha | VEN - |
AUT - |
GER - |
NAT - |
ESP - |
FRA - |
DTT 1 |
SWE 2 |
FIN 13 |
CSR 7 |
GBR 1 |
46 | 5è | 2 | |||
1978 | 250cc | Kawasaki | VEN 5 |
ESP 4 |
FRA 3 |
NAT 1 |
DTT 2 |
BEL 5 |
SWE 2 |
FIN 1 |
GBR - |
GER 1 |
CSR 1 |
YUG 3 |
124 | 1r | 4 | |
350cc | Kawasaki | VEN 4 |
AUT 1 |
FRA 2 |
NAT 1 |
DTT 1 |
SWE 2 |
FIN 1 |
GBR 1 |
GER 2 |
CSR 1 |
YUG - |
134 | 1r | 6 | |||
1979 | 250cc | Kawasaki | VEN 2 |
GER 1 |
NAT 1 |
ESP 1 |
YUG 4 |
DTT 3 |
BEL NVC |
SWE 5 |
FIN 1 |
GBR 1 |
CSR 1 |
FRA 1 |
141 | 1r | 7 | |
350cc | Kawasaki | VEN 4 |
AUT 1 |
GER 4 |
NAT - |
ESP 1 |
YUG 1 |
DTT - |
FIN 9 |
GBR 1 |
CSR 1 |
FRA 5 |
99 | 1r | 5 | |||
1980 | 250cc | Kawasaki | NAT - |
ESP 1 |
FRA 1 |
YUG - |
DTT - |
BEL - |
FIN 1 |
GBR 1 |
CSR 2 |
GER 1 |
87 | 2n | 5 | |||
500cc | Kawasaki | NAT NC |
ESP 13 |
FRA 8 |
DTT - |
BEL - |
FIN 5 |
GBR 7 |
GER 6 |
13 | 12è | 0 | ||||||
1981 | 500cc | Kawasaki | AUT 6 |
GER NC |
NAT - |
FRA 7 |
YUG - |
DTT 3 |
BEL - |
SM 5 |
GBR NC |
FIN 3 |
SWE 4 |
43 | 8è | 0 | ||
1982 | 500cc | Kawasaki | ARG 8 |
AUT NC |
FRA - |
ESP 9 |
NAT 6 |
DTT 7 |
BEL 8 |
YUG 10 |
GBR 7 |
SWE 6 |
SM 7 |
GER - |
31 | 9è | 0 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Rider Statistics - Kork Ballington» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2020. [Consulta: 30 maig 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «On Yer Bike: Hugh Neville "Kork" Ballington» (en anglès). Franschhoek Motor Museum, 29-03-2020. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Four-Time World Champion Kork Ballington Named MotoGP Legend» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7.
- ↑ Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo.» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 57-61.
- ↑ Clifford, Peter. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse 1982-1983 (en anglès), 1982. ISBN 0-905138-22-8. «Kork clinched the title at the penultimate round at Oulton Park early in October after a battle royal throughout the series with luckless Keith Huewen...»
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Archives: Ballington Comes to America» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 20 juny 2023].
- ↑ «1984 Suzuka 8 Hours results at Moto Racing Japan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 12 octubre 2009].
- ↑ 10,0 10,1 Anderson, Steve «Daytona '86» (en anglès). Cycle World, 01-06-1986 [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Formula One Road Racing Records» (en anglès). AMA, 01-02-1987. [Consulta: 26 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Mas Godayol, Josep (Director). «Kork Ballington. El clandestino de Imola». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 160 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.
Enllaços externs
[modifica]- Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)