Liottita
 Liottita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,K)₁₆Ca₈(Al₆Si₆O₂₄)₃(SO₄)₅Cl₄ |
| Epònim | Luciano Liotti (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Toscopomici, Pitigliano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.5.9 |
| Heys | 17.10.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,84 Å; c = 16,09 Å; |
| Grup espacial | grup espacial 174 |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,530 nε = 1,528 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-036 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Lio |
| Referències | [1] |
La liottita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Luciano Liotti (1932 - 2006), un col·leccionista de minerals que va donar el material en el qual es va trobar per primera vegada la liottita.
Característiques
[modifica]La liottita és un silicat de fórmula química (Na,K)₁₆Ca₈(Al₆Si₆O₂₄)₃(SO₄)₅Cl₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la liottita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Toscopomici, a Pitigliano, dins la província de Grosseto (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets dins les regions italianes de Campània i el Laci, sent aquests els únics llocs a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]