Lleterola taronja
Lactarius aurantiacus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius aurantiacus Gray, 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus mitissimus
| ||||||||
La lleterola taronja (Lactarius aurantiacus) és una lleterola que pertany al grup de les lleteroles veres.[1][2]
És una de les diverses espècies de lleteroles de colors ataronjats o vermellosos, complexes de diferenciar macroscòpicament.[2]
Morfologia
[modifica]Bolet[3][2] de mida petita, de 2-5 cm de diàmetre; barret de tons ataronjats: des de bru ataronjat a falb ataronjat o taronja ocraci; sovint amb un petit mugró o protuberància central; cutícula separable en part, entre un terç i la meitat del radi; brillant i viscosa en temps humit, mat en temps sec.
Làmines camussa rosàcies.
Cama del color del barret, sovint més pàl·lida, en especial a la part superior.
Carn cremosa; de dolça a lleugerament amarga; làtex blanc, immutable, de suau a lleugerament amarg.
Hàbitat
[modifica][4] Comú; de principis d’estiu a finals de tardor; en tota mena de sòls; exclusivament en localitats montanes i subalpines, principalment en boscos de coníferes, el més corrent vora avets, bedolls, pi negre i pi roig.
Comestibilitat
[modifica]Sense interès culinari.[2]
Comentaris
[modifica]Semblant a la lleterola taronja de roure (Lactarius fulvissimus). Se'n diferencia per les làmines decurrents per una dent i la llet blanca que en assecar sobre un paper esdevé groga.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Basso, Maria Teresa. Fungi Europaei Vol. 7: Lactarius Persoon. Alassio: Mykoflora, 1999. ISBN 978-88-87740-00-4.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.