Vés al contingut

Llista dels reis visigots

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720. Inclou, per tant, l'establiment d'un primer regne a Tolosa i després el seu continuador, el regne de Toledo, amb capital a la ciutat homònima. Si bé la línia monàrquica s'inicia pròpiament amb Alaric I, els visigots van reconèixer com el seu primer monarca a Atanaric,[1] que mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings,[2] però que apareix igualment en aquesta llista.[3]

Migració dels visigots a la península Ibèrica

[modifica]
Sobirà Retrat Regnat Notes
Atanaric 365 - 380
  • Mai fou oficialment rei dels visigots sinó jutge dels gots tervings.
  • Alaric I 395 - 410
  • Inici de la línia monàrquica.
  • Ataülf 410 - 415
  • Primer rei visigot a la península Ibèrica
  • Sigeric 415
  • Regnà durant una setmana l'agost o el setembre de 415.
  • Vàlia 415418
  • Foedus de 416.
  • Derrotà totalment els vàndals, silings i alans a Hispània.
  • Sobirà Retrat Regnat Notes
    Teodoric I 418451
    Turismund 451453
    Teodoric II 453466 Cogovernà amb el seu germà Frederic (453-463)[4]
    Euric 466484
  • Codi d'Euric
  • Alaric II 484507
  • Breviari d'Alaric
  • Derrota de Vouillé.
  • Sobirà Retrat Regnat Notes
    Gesaleic 507511
    Amalaric 511531
  • Regència del rei ostrogot Teodoric el Gran (511-526)
  • Cort establerta a Narbona, a la Septimània,[5] i traslladada a Barcelona el 531.[6]
  • Teudis 531548
    Teudisel 548549
    Sobirà Retrat Regnat Notes
    Àkhila I 549554
  • Invasió bizantina el 552
  • 551567
  • Rei rival en rebel·lió contra Àkhila I (551-554)
  • S'estableix la capital a Toledo.[7]
  • Atanagild
    Liuva I 568573
  • Elegit rei per l'aristocràcia de Septimània després d'un interregne de cinc mesos.[8]
  • 570 - 586
  • Associat al tron (750-573) quedant sota el seu control els territoris del sud del Pirineus, com a fórmula de compromís amb l'aristocràcia visigoda de la península Ibèrica per l'elecció de Liuva per l'aristocràcia al nord dels Pirineus..[8]
  • Els seus fills Hermenegild i Recared són associats al tron després de la mort de Liuva el 573.[9][10][11]
  • Rebel·lió d'Hermenegild (580-584)
  • Conquesta del Regne Sueu (585).[12]
  • Leovigild
    Recared I 586601
  • III Concili de Toledo
  • Liuva II 601603
    Viteric 603610
    Gundemar 610612
    Sisebut 612621
    Recared II 621
    Suíntila 621631
  • Fi de la província d'Espània
  • Associa el seu fill Ricimer al tron l'any 626.
  • Deposat per la rebel·lió de Sisenand (631)
  • Sisenand 631636
  • Rebel·lió de Iudila (633)[13]
  • Khíntila 636639
    Tulga 639642
  • Deposat per Khindasvint.
  • Khindasvint 642653
  • Realitza purgues a la noblesa que s'havia mostrat en contra del seu accés al tron.[14]
  • 649672
  • Associat al tron (649-653)
  • Promulgació del Liber iudiciorum.
  • Recesvint
    Vamba 672680
  • Rebel·lió de Paulus (673), que segregà la Narbonense i part de la Tarraconense.
  • Deposat per una conjura.[15]
  •   Paulus
    (673)
     
    Ervigi 680687
  • Ègica 687702
  • Rebel·lió de Suniefred (692-693)[16]
  • 700710
  • Associat al tron des de 695/697 i com a corregent (700-702)
  • Vítiza
    Roderic 710711
  • Derrotat pels àrabs a la batalla de Guadalete l'any 711.
  • Àkhila II
    710 - 713
  • Elegit rei a la Narbonense i Tarraconense contra l'elecció de Roderic.[17]
  • Ardó

    713 - 720

  • Regnà a la Narbonense.

    Referències

    [modifica]

    Bibliografia

    [modifica]
    pFad - Phonifier reborn

    Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

    Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


    Alternative Proxies:

    Alternative Proxy

    pFad Proxy

    pFad v3 Proxy

    pFad v4 Proxy