Llucià de Beauvais
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Roma  | ||
| Mort | 290 (Gregorià) Église Saint-Lucien de Montmille (França) (en)  | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Bisbe | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Membre de | |||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 8 de gener | ||
Llucià de Beauvais (segle iii, Roma - † ca. 290, Montmille) és un sant venerat per l'Església Catòlica que visqué al segle iii. Fou el primer bisbe de la diòcesi de Beauvais.[1] La seva festa se celebra el 8 de gener.
Hagiografia
[modifica]Nascut al si d'una família romana, es deia Lucius, com el seu pare, nom que canvià pel de Llucià després d'una prèdica de Sant Pere. A continuació recorregué Itàlia predicant. Durant la seva estada a Parma, en el transcurs d'una persecució contra els cristians, fou detingut i empresonat. Aquella mateixa nit del seu empresonament s'escapà. El 250 el Papa el nomenà bisbe i l'envià a la Gàl·lia juntament amb Dionís de París i Rieul de Senlis. Recorregué França i s'instal·là a Caesaromagus, l'actual Beauvais. Les seves virtuts, actes de caritat i miracles haurien contribuït a la conversió d'unes 30.000 persones. El 290 l'emperador Dioclecià, contrari al cristianisme, envià Latinus, Jarius i Antor perquè matessin Llucià, qui, avisat del perill, es refugià amb els seus companys Màxim i Julià a Montmille. Foren trobats pels romans, que decapitaren els seus companys. Llucià fou fuetejat i decapitat també.