Madhuca longifolia
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | mowrah butter (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Sapotaceae |
| Gènere | Madhuca |
| Espècie | Madhuca longifolia J.F.Macbr., 1918 |
Madhuca longifolia L. és una espècie de la família Sapotaceae. És un arbre de creixement ràpid d'uns 20 metres d'alçada, de fulles perennes o semiperennes, originari de l'Índia, adaptat a ambients àrids, i que es troba principalment al centre, sud i nord de l'Índia, Nepal, Myanmar i Sri Lanka.
Es coneix comunament com madhūka, mahura, madkam, mahuwa, Butter Tree, mahura, mahwa, mohulo, Iluppai, Mee o Ippa-chettu.[1] De creixement ràpid, és comú als boscos tropicals mixtes caducifolis de l'Índia als estats de Maharashtra, Odisha, Chhattisgarh, Jharkhand, Uttar Pradesh, Bihar, Andhra Pradesh, Madhya Pradesh, Kerala, Gujarat, Bengala Occidental i Tamil Nadu.[2]
És considerat sagrat per diverses comunitats tribals. A Maharashtra, la gent d'Odisha occidental solia resar a aquest arbre durant les festes.
Usos
[modifica]Es conrea per les seves llavors oleaginoses (produint entre 20 i 200 kg anuals per arbre, segons la maduresa), flors i fusta. El greix obtingut de les llavors (sòlid a temperatura ambient) s'empra per a la cura de la pell, per fabricar sabó o detergents, i com a mantega vegetal. També es pot utilitzar com a biodièsel.[3]
L'oli de llavors de "Madhuca indica" també es pot utilitzar per sintetitzar polímers, com ara resines de poliuretà de tipus alquídic, que s'utilitzen com a bona font de recobriments orgànics anticorrosius.
Diverses parts de l'arbre, inclosa l'escorça, s'utilitzen per les seves propietats medicinals. Les flors s'utilitzen per produir una beguda alcohòlica a l'Índia tropical, el vi mahura, [4] i la pinyolada obtinguda després de l'extracció de l'oli s'empra com adob. També es tallen fulles, flors i fruits per alimentar cabres i ovelles.
La fruita Mahura és un aliment essencial de Maharashtra, Odisha occidental i la gent del cinturó central de l'Índia. Hi ha moltes varietats de menjar preparat amb els seus fruits i flors.
L'arna Antheraea paphia, que produeix seda tassar, una forma de seda silvestre d'importància comercial a l'Índia, s'alimenta de les fulles de Madhuca indica (= M. longifolia ).[5]
Els alcaloides de la pinyolada s'utilitzen per matar peixos als estanys d'aqüicultura d'algunes parts de l'Índia, de manera que es pot assecar, reomplir d'aigua, i reposar amb alevins de peix.
Flors de Mahura
[modifica]
La flor de mahura és comestible i, a més de vi, és emprada per fer xarop amb finalitats medicinals.[2] Els tàmils tenen diversos usos per a M. longifolia (iluppai en tàmil), entre elles emprar-la com a sucre, atès que és molt dolça. Tanmateix, la tradició tàmil adverteix que l'ús excessiu d'aquesta flor donarà lloc a un desequilibri de pensament, i fins i tot pot conduir a la bogeria.
Les flors de Mahura també s'utilitzen per fabricar melmelada, feta per cooperatives tribals al districte de Gadchiroli de Maharashtra.[6]
Madhya Pradesh considera l'arbre i el vi mahura com a part del seu patrimoni cultural, éssent una beguda essencial per als homes i dones durant les celebracions tribals.[7]
En moltes parts de Bihar, com els pobles del districte de Siwan, les flors de l'arbre mahura s'assequen al sol; aquestes flors seques al sol es trituren per enfarinar i s'utilitzen per fer diversos tipus de pans.
Arbre sagrat
[modifica]Madhūka o arbre Mahura és l'arbre sagrat de diversos temples del sud de l'Índia, com ara el temple Irumbai Mahaleswarar, el temple Iluppaipattu Neelakandeswarar, Tirukkodimaada Senkundrur a Tiruchengode i Thiruvanathapuram .[8] Es creu que el sant-filòsof tàmil Thiruvalluvar va néixer sota un arbre iluppai dins del temple d'Ekambareshwarar a Mylapore i, per tant, madhūka segueix sent l'arbre del santuari del santuari de Valluvar construït dins del complex del temple d'Ekambareshwarar.[9]
Oli de Mahura
[modifica]- Contingut mitjà d'oli: 32,92 a 57,53% [10]
- Índex de refracció: 1,452
- Composició d'àcids grassos (àcid,%): palmític (c16:0): 24,5, esteàric (c18:0): 22,7, oleic (c18:1): 37,0, linoleic (c18:2): 14.3
- Elements: Carboni (C), Calci (Ca), Nitrogen (N), Magnesi (Mg), Fòsfor (P), Sodi (Na) [11]
L'oli de mahura té propietats emolients i s'utilitza en malalties de la pell, reumatisme i mal de cap. També és un laxant i es considera útil en el restrenyiment habitual, piles i hemorroides i com a un emètic també l'utilitzaven com a il·luminador i fixador del cabell".[2]
També s'ha utilitzat com a biodièsel .[3]
Altres noms
[modifica]- Altres noms botànics: Bassia longifolia L., B. latifolia Roxb. , Madhuca indica JF Gmel. , M. latifolia (Roxb.) JFMacbr. , Illipe latifolia (Roxb.) F.Muell. , Illipe malabrorum (anglès) Nota: l'autèntic gènere Bassia es troba a les Chenopodiaceae . Els noms B. longifolia i B. latifolia són il·legítims.
- Varietats:
- M. longifolia var. latifolia (Roxb.) A.Chev. (= B. latifolia (Roxb))
- M. longifolia var. longifolia
- Noms vernacles:
- Santali: matkom
- Bengalí: mohua
- Oriya: "Mahula" "ମହୂଲ"
- Anglès: arbre de mel, arbre de mantega
- Francès: illipe, arbre à beurre, bassie, madhuca
- Índia: moha, mohua, madhuca, kuligam, madurgam, mavagam, nattiluppai, tittinam, mahwa, mahura, mowa, moa, mowrah, mahuda (gujarati-મહુડા)
- Marathi: "Mahu" i "muvda" a Pawari local tribal lang (Nandurbar, Maharashtra) / "Moha"
- Rajasthan: "dolma" en mevadi i marwari
- Sri Lanka: මී mee en cingalès
- Tamil: iluppai (இலுப்பை),
- Telugu: vippa (విప్ప),
- Myanmar: မယ်ဇယ်
- Nepal : Chiuri (चिउरी)
- Els noms sinònims d'aquest arbre en alguns dels estats indis són mahura i mohwa en cinturó de parla hindi, mahwa, mahula, Mahula en oriya i maul a Bengala, mahwa i mohwro a Maharashtra, mahuda a Gujarat, ippa puvvu ( Telugu ) a Andhra Pradesh, ippe o hippe a Karnataka ( Kannada ), illupei o இலுப்பை en tàmil, poonam i ilupa a Kerala ( malayalam ) i mahula, moha i modgi a Orissa ( Oriya ).[2]
Diferents vistes i aspectes de M. longifolia var. latifolia
[modifica]-
Fruita a Narsapur, districte de Medak, Índia -
Fruit amb fulles a Narsapur, districte de Medak, Índia -
Tronc a Narsapur, districte de Medak, Índia -
Arbre a Narsapur, districte de Medak, Índia -
-
Surt al districte d'Umaria, Madhya Pradesh -
-
Flors de Melghat Tiger Reserve, Maharashtra
Literatura
[modifica]El vi elaborat a partir de flors de Madhūka (Madhuca longifolia) s'esmenta en diverses obres de literatura hindú, jainista i budista, i a l'Ayurveda Samhitas que l'enumera entre diversos tipus de vi.
Referències
[modifica]- ↑ Suryawanshi, Yogesh Chandrakant; Mokat, Digambar Nabhu Proceedings of the National Academy of Sciences, India Section B: Biological Sciences, 91, 1, 01-03-2021, pàg. 227–239. DOI: 10.1007/s40011-020-01223-w.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Product profile, Mahuwa, Trifed, Ministry of Tribal Affairs, Government of India». Trifed.nic.in. Arxivat de l'original el 2009-06-19. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Farm Query - Mahua oil». The Hindu [Chennai, India], 22-01-2014.
- ↑ Suryawanshi, Yogesh; Mokat, Digambar Indian Journal of Hill Farming, 33, 2, 2020, pàg. 261–266.
- ↑ «Non-Wood Forest Products in 15 Countries Of Tropical Asia : An Overview». Fao.org. Arxivat de l'original el 2014-04-18. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Forest department, LIT develop new products from mahua». , 04-12-2012.
- ↑ «Mahuwah». India9.com, 07-06-2005. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Shaivam.org - Devoted to God Shiva - An abode for Hindu God Shiva on the Internet». www.shaivam.org.
- ↑ «As a war of words rages outside, peace reigns inside this temple». , 15-11-2019.
- ↑ Suryawanshi, Yogesh; Mokat, Digambar Proc. Natl. Acad. Sci., India, Sect. B Biol. Sci., 91, 2021, pàg. 227–239. DOI: 10.1007/s40011-020-01223-w.
- ↑ Suryawanshi, Yogesh; Mokat, Digambar International Journal of Pharmaceutical Sciences and Research, 10, 2, 2019, pàg. 786–789. DOI: 10.13040/IJPSR.0975-8232.10(2).786-89 [Consulta: free].
Enllaços externs
[modifica]- Madhuca longifolia (J. Konig) J. F. Macbr. (TSN 505956) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- Alternative edible oil from mahura seeds, The Hindu
- Mowrah Butter, OilsByNature.com
- Famine Foods
- Use of mahura Oil (Madhuca indica) as a Diesel Fuel Extender
- WWF India mahura
- "What foods did your ancestors love?" Video of presentation by Aparna Pallavi at TEDxCapeTownWomen, with mahura being the central example of a common indigenous food source overlooked by the dominant society.
Bibliografia
[modifica]- Boutelje, JB 1980. Enciclopèdia de fustes mundials, noms i literatura tècnica.
- Duke, JA 1989. Manual de fruits secs. CRC Press.
- Encke, F. et al. 1993. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 14. Auflatge.
- Govaerts, R. & DG Frodin. 2001. Llista mundial i bibliografia de Sapotaceae.
- Hara, H. et al. 1978–1982. Una enumeració de les plantes amb flors del Nepal.
- Mateu, KM 1983. La flora del Carnatic de Tamil Nadu.
- McGuffin, M. et al., eds. 2000. Herbes del comerç, ed. 2.
- Nasir, E. & SI Ali, eds. 1970–. Flora de [oest] Pakistan.
- Pennington, TD 1991. Els gèneres de les Sapotaceae.
- Porcher, MH et al. Base de dades de noms de plantes multilingües multilingües a la World Wide Web cercable (MMPND) - recurs en línia.
- Saldanha, CJ i DH Nicolson. 1976. Flora del districte de Hassan.
- Saldanha, CJ 1985–. Flora de Karnataka.