Magnetorecepció
La magnetorecepció és un sentit que permet als éssers vius la detecció d'un camp magnètic per a percebre la direcció, l'altitud o la localització. L'existència d'aquest sentit es va proposar per a explicar la capacitat per a navegar que presenten diverses espècies animals, així com un mètode mitjançant el qual els animals poden desenvolupar mapes regionals. Se suposa present en aus, per a les quals la percepció del camp magnètic terrestre pot ser important en relació als seus hàbits migratoris. La magnetorecepció també s'ha observat en bacteris.
S'han proposat diversos sistemes per tal d'explicar la magnetorecepció com a procés mecànic:
- Presència de magnetita als teixits vius.[1]
- Efectes quàntics sobre un parell radical.[2]
- Inducció electromagnètica.[3]
Un model de magnetodetecció en animals proposa que els camps geomagnètics són percebuts per reaccions químiques sensibles a la llum que impliquen el criptocrom, i la flavoproteïna FAD que actua de lligand. Tot i que molts animals utilitzen el camp magnètic terrestre per orientar-se, aquest fenomen no s'ha observat en humans. Tot i això, s'ha observat que el criptocrom 2 humà present en la retina podria tenir una funció magnetosensora depenent de la llum.[4]
Bacteris
[modifica]Una demostració inequívoca de l'ús dels camps magnètics per a l'orientació per part d'un organisme viu es troba en una classe de bacteris anomenats bacteris magnetotàctics. Aquests bacteris demostren tenir un comportament anomenat magnetotaxis, en què el bacteri s'orienta i es mou seguint les línies del camp magnètic. S'ha suggerit que d'aquesta manera els bacteris poden dirigir el seu moviment cap avall, cap al sediment. Una altra explicació suposa que els permet alinear-se contra el moviment brownià.[5]
Peixos
[modifica]Experiments sobre el comportament dels peixos elasmobranquis (taurons, rajades) mostren que aquests poden detectar canvis en el camp magnètic terrestre.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Falkenberg G, Fleissner G, Schuchardt K, Kuehbacher M, Thalau P, et al. «Avian magnetoreception: elaborate iron mineral containing dendrites in the upper beak seem to be a common feature of birds». PLoS One, 5, 2, 2010, pàg. e9231. DOI: 10.1371/journal.pone.0009231. PMC: 2821931. PMID: 20169083 [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Cai, Jianming; Guerreschi, Gian Giacomo; Briegel, Hans J. «Quantum Control and Entanglement in a Chemical Compass». Phys Rev Lett, 104, 2010. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.220502.
- ↑ 3,0 3,1 Molteno, TCA; Kennedy, WL «Navigation by induction-based magnetoreception in elasmobranch fishes». J Biophys, 2009. DOI: 10.1155/2009/380976. PMC: 2814134. PMID: 20130793 [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Foley, Lauren E; Gegear, Robert J; Reppert, Steven M «Human cryptochrome exhibits light-dependent magnetosensitivity». Nat Commun, 2, 356, 2011. DOI: 10.1038/ncomms1364. PMID: 21694704 [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Dworkin, Martin et al.. «Magnetotactic Bacteria». A: Spring, Stefan; Bazylinski, Dennis. The Prokaryotes. New York: Springer, 2013, p. 842-862. DOI 10.1007/0-387-30742-7_26. ISBN 978-0-387-30742-8.
Enllaços externs
[modifica]- «Cryptochrome and Magnetic Sensing». Theoretical and Computational Biophysics Group. University of Illinois. [Consulta: 3 desembre 2024].