Vés al contingut

Marià Cañardo i Lacasta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarià Cañardo i Lacasta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1906 Modifica el valor a Wikidata
Erriberri (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1926. Individual
1927. FC Barcelona
1928. Elvish-Wolber
1929. FC Barcelona
1930. Styl
1931-1933. Individual
1934-1935. Orbea
1936. Colin-Wolber
1937. France Sport-Dunlop
1938. Individual i France Sport-Dunlop
1939-1940. Individual
1941-1942. FC Barcelona
1943. Individual
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesVolta a Catalunya (1928-29-30-32-35-36-39)
1 etapa al Tour de França
3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un diaCampió d'Espanya (1930, 1931, 1933, 1936)

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.[1]

Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.[3]

A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.[a]

Palmarès

[modifica]
  • 1926
    • 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
    • 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
    • 1r del trofeu Torrot a Sabadell
    • 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
  • 1927
    • 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
    • 1r del trofeu Vivert a Tarragona
    • Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
  • 1928

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1934. 9è de la classificació general
  • 1936. 6è de la classificació general
  • 1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1938. 16è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Notes

[modifica]
  1. Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  3. Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002. 
  4. 4,0 4,1 Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy