Marie-Anne Adelaid Lenormand
| |||
| Nom original | (fr) Marie-Anne Lenormand  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 27 maig 1772 Alençon (França) | ||
| Mort | 23 juny 1843 (71 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 3 | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Nigromància, cartomància i clarividència | ||
| Ocupació | escriptora, cartomancer (en)  , endevina | ||
| Nom de ploma | L. Norma | ||
| Patrocinador | Napoleó Bonaparte Maria Teresa de Savoia-Carignan Alexandre I de Rússia Louis Antoine de Saint-Just Josefina de Beauharnais Carles X de França Jean-Paul Marat Maximilien de Robespierre | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
 | |||
Marie Anne Adelaide Lenormand (Alençon, França, 1772 – París, 1843) va ser una endevina professional francesa, de gran fama durant el període napoleònic. A França se la considera com la principal cartomant de tots els temps, ja que va tenir una gran influència en l'auge d'aquesta pràctica en el segle xviii.
Carrera
[modifica]Lenormand afirmava haver aconsellat, mitjançant la cartomància, a moltes persones famoses, entre les quals es trobaven els líders de la revolució francesa (Marat, Robespierre i Saint-Just), l'emperadriu Josefina i el tsar Alexandre I. Treballà activament com endevina durant més de 40 anys.[1]
El 1814 Lenormand va començar una segona carrera literària i va publicar nombroses obres, provocant moltes controvèrsies públiques. Fou empresonada més d'una vegada per traïció arrel de certes prediccions delicades, encara que mai romangué tancada molt temps.[2]
Mort
[modifica]Lenormand va morir a París el 25 de juny de 1843, i està enterrada a la divisió tercera del Cementeri de Père Lachaise.[3] Va deixar enrere una fortuna de 500.000 francs i no va deixar hereus més que un nebot que, en el moment de la seva mort, estava a l'exèrcit.[4] Catòlic devot, el seu nebot va cremar tota la parafernàlia ocultista de Lenormand, si bé es quedà amb la fortuna econòmica que li havia deixat.
Obres
[modifica]- Les souvenirs prophétiques d'une sibylle sur les causes secrétes de son arrestation - Paris (1814) (592 pàgines)
- Anniversaire de la mort de l'impératrice Josephine (1815)
- La sibylle au tombeau de Louis XVI (1816)
- Les oracles sibyllins ou la suite des souvenirs prophétiques - Paris (1817) (528 pàgines)
- La sibylle au congrès d'Aix-la-Chapelle (1819) (316 pàgines)
- Mémoires historiques et secrets de l'impératrice Joséphine, Marie-Rose Tascher-de-la-Pagerie, première épouse de Napoléon Bonaparte - Paris (1820) (556 pàgines)
- Mémoire justificatif présenté par Mlle Le Normand (1821) (20 pàgines)
- Cri de l'honneur (1821) (18 pàgines)
- Souvenirs de la Belgique - Cent jours d'infortunes où le procès mémorable (1822) (416 pàgines)
- L'ange protecteur de la France au tombeau de Louis XVIII (1824)
- L'ombre immortelle de Catherine II au tombeau d'Alexandre Ier (1826)
- L'ombre de Henri IV au palais d'Orléans (1830) (107 pàgines)
- Le petit homme rouge au château des Tuileries - París (1831) (107 pàgines)
- Manifeste des dieux sur les affaires de France (1932) (60 pàgines)
- Arrêt suprême des dieux de l'Olympe en faveur de Mme. la duchesse de Berry et de son fils (1833) (144 pàgines)
Possiblement autora de:
- Histoire de Jean VI. de Portugal, depuis sa naissance jusqu'à sa mort en 1826. - Paris : Ponthieu, 1827
Cartes Lenormand
[modifica]Després de la mort de Lenormand, el seu nom es va utilitzar en diverses baralles de cartomància, incloent-ne una de 36 cartes il·lustrades conegudes com a Petit Lenormand o, simplement, cartes Lenormand, que encara s'utilitza àmpliament en l'actualitat.[5] El joc Lenormand de 36 cartes es basa en un joc de cartes publicat el 1799 aproximadament com a part del Das Spiel der Hoffnung (El joc de l'esperança), un joc d’atzar dissenyat per Johann Kaspar Hechtel de Nuremberg.[6][7][8][9][10]
Referències
[modifica]- ↑ Decker, Ronald; Depaulis, Thierry; Dummett, Michael. A Wicked Pack of Cards: The Origins of the Occult Tarot. Londres: Gerald Duckworth and Company, 1996, p. 119. ISBN 9780715627136.
- ↑ Firmin Didot. [[[:Plantilla:Google Livres]] Dictionnaire de la conversation et de la lecture] (en francès), 1868.
- ↑ «Marie Anne Lenormand». Find A Grave. [Consulta: 11 setembre 2012].
- ↑ The Illustrated London News, 1 July 1843.
- ↑ «What is Lenormand?». [Consulta: 23 gener 2018].[Enllaç no actiu]
- ↑ Hoffmann, Detlef; Kroppenstedt, Erika. Wahrsagekarten: Ein Beitrag zur Geschichte des Okkultismus. Bielefeld: Deutsches Spielkarten Museum, 1972, p. 17, 21.
- ↑ O'Donoghue, Freeman Marius. Catalogue of the Collection of Playing Cards Bequeathed to the Trustees of the British Museum by the late Lady Charlotte Schreiber. Londres: British Museum, 1901.
- ↑ Decker, Ronald; Depaulis, Thierry; Dummett, Michael. A Wicked Pack of Cards: The Origins of the Occult Tarot. Londres: Gerald Duckworth and Company, 1996, p. 141, 282. ISBN 9780715627136.
- ↑ Humoristische Blätter für Kopf und Herz. Nuremberg: Gustav Philipp Jakob Bieling, 1799.
- ↑ Will, Georg Andreas; Nopitsch, Christian Conrad. Nürnbergisches Gelehrten-Lexicon: Sechster Theil von H-M, 1805.