McDonnell Douglas DC-10
 | |
| Tipus | avió de fuselatge ample trireactor i land-based airliner (en)   |
|---|---|
| Fabricant | McDonnell Douglas |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Primer vol | 29 agost 1970 |
| Dimensions | 17,7 ( ) × 51,97 ( ) × 55,5 () m |
| Sostre de vol | 12.802 metres |
| En servei | 5 agost 1971 – |
| Ús | aviació comercial |
| Operador/s | |
| Construïts | 446 |
El McDonnell Douglas DC-10 és un avió trireactor de fuselatge ample fabricat per l'empresa estatunidenca McDonnell Douglas (MDC).
Disseny i desenvolupament
[modifica]Davant la demanda d'American Airlines (AA) d'un avió bimotor de grans dimensions el març de 1966, Douglas Aircraft va començar a estudiar projectes per afegir un avió comercial a la seva producció que complis aquestes exigències. Després de la fusió amb McDonnell va arribar a la conclusió que la demanda i el mercat potencial futur dels avions d'aquests tipus necessitarien un trimotor enlloc del bimotor i més capacitat de transport que el que originalment havia demanat AA, qui va donar el seu vist-i-plau a les modificacions fent el 19 de febrer de 1968 una comanda inicial de 25 unitats del que seria el DC-10.[1]
Aquesta comanda li va donar a MDC un cert avantatge respecte al TriStar de Lockheed però no suficient com per assegurar-se el mercat adequat per llençar la producció fins que, l'abril de 1968, United Airlines s'hi va afegir amb una altra comanda de 30 unitats més.[1]
El disseny original era de fuselatge ample d'abast mitjà-llarg amb una capacitat d'entre 270 i 380 passatgers, en funció de si la configuració era de classe mixta o única d'alta densitat. El DC-10 porta dos motors turboventiladors General Electric CF6 muntats en pilons situats sota l'ala i un tercer motor a la base de l'estabilitzador vertical.[1]
El primer en entrar en servei ho va fer amb American Airlines el 5 d'agost de 1971 fent la ruta Los Angeles-Chicago.[1] Fou succeït pel McDonnell Douglas MD-11.[2]
Variants
[modifica]- DC-10-10: Versió original[1]
- DC-10-20: Versió fabricada per a Northwest Orient Airlines amb més capacitat de combustible, major pes i motors de major potència Pratt & Whitney JT9D-15[1]
- DC-10-30: Versió molt similar a l'anterior però amb motors General Electric CF6-50.[1]
- DC-10-30CF: Versió convertible de càrrega amb porta de càrrega lateral davant de l'ala[1]
- DC-10-40: Nom que se li va donar al DC-10-20 a Europa per raons de comercialització amb motors Pratt & Whitney JT9D-20[1]
Especificacions DC-10-30
[modifica]
Dades de Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas[1]
Característiques generals
- Longitud: 55,35 m
- Envergadura: 40,42 m
- Alçada: 17,7 m
- Superfície de l'ala 364 m²
- Pes buit: 119.000 kg
- Càrrega útil: 47.600 kg
- Pes màxim d'enlairament: 251.750 kg
- Motor: 3× turboventiladors General Electric CF6-50C , 23.140 kg d'empenyiment cada un
Rendiment
- Velocitat de creuer: 910 km/h a 9.500 m
- Abast: 11.100 km
- Sostre de servei: 10.000 m
- Ràtio d'ascens: 11,8 m/s
Referències
[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Swanborough, Gordon; Green, William. Guía ilustrada de los aviones de línea y compañías aéreas. (en castellà). Madrid: San Martin, 1982, p. 158,160,162. ISBN 8471402157.
- ↑ Steffen, Arthur. McDonnell Douglas MD-11: A Long Beach Swansong (en anglès). Midland, gener 2002. ISBN 1-85780-117-2.