Metis (filla d'Oceà)
  | |
| Tipus | oceànide deïtat aquàtica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Zeus |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Atena, Laas (en)  , Poros i Minerva |
| Altres | |
| Domini | saviesa |
Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis. El seu nom significa 'prudència', o, en el mal sentit, 'perfídia'.
Metis va ser la primera muller (o la primera amant) de Zeus i la que alliberà els germans d'aquest donant una droga a Cronos, després que fou derrotat, perquè els vomités, ja que se'ls havia empassat.
Havent sabut per l'oracle que un fill de Metis destronaria el pare i estant ja ella encinta, Zeus, per consell de Gea, o de la mateixa Metis, l'engolí. Passat el període de gestació, del cap de Zeus va néixer Atena.[1]
Els estoics varen al·legoritzar Metis com a personificació de la prudència, forma en la qual va perdurar a l'antiga Roma i fins al temps del Renaixement.[2] El gínjol, símbol del silenci, es feia servir als temples romans dedicats a la prudència.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 363. ISBN 9788496061972.
- ↑ A.B. Cook, Zeus (1914) 1940, noted in Brown 1952:133 note.
Bibliografia
[modifica]- Jordi Parramon i Blasco, Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 149 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
