Vés al contingut

Miàlgia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMiàlgia
modifica
Tipusdolor musculoesquelètic, dolor i símptoma muscular Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia, medicina esportiva, traumatologia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11FB56.2 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M79.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9729.1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL18 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB22895 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003178 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD063806 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0231528 i C0575064 Modifica el valor a Wikidata

Les miàlgies o dolors musculars consisteixen en dolors o molèsties que poden afectar un o diversos músculs del cos. També hi poden estar implicats lligaments, tendons i fàscies. Les causes poden ser molt variades. Entre les més corrents hi ha les sobrecàrregues, i les tensions o lesions musculars per exercicis o treballs físics intensos. Així mateix, el dolor muscular pot ser un símptoma de certes malalties que afecten a tot el cos, entre les quals destaca la fibromiàlgia[1]

Causes

[modifica]

La causes més freqüents de miàlgies són el sobreesforç muscular, especialment quan es realitzen contraccions molt ràpides sense escalfament previ o molt repetitives, i les lesions o els traumatismes sobre els músculs, incloent esquinços i distensions. La tensió i l'estrès també poden ocasionar dolor muscular.[1]

Així mateix, el dolor muscular és un símptoma freqüent en diverses malalties, entre les quals cal destacar:

  • Medicaments, com els IECA, utilitzats per baixar la pressió arterial, i els derivats de les estatines i els fibrats, que s'empren per al tractament de les dislipidèmies. Altres medicaments que poden produir miàlgies són certs hipotensors, com la doxazosina.
  • Drogues, com la cocaïna.
  • Desequilibris d'electròlits, com quan els nivells de potassi o calci estan molt baixos.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 MedlinePlus. «Dolores musculares», última revisión: 4 noviembre 2015. [Consulta: 27 març 2017].
  2. 2,0 2,1 «Extraintestinal manifestations of coeliac disease». Nat Rev Gastroenterol Hepatol, 12, 10, octubre de 2015, pàg. 561-71. DOI: 10.1038/nrgastro.2015.131. PMID: 26260366.
  3. «Pain in primary Sjögren's syndrome». Best Pract Res Clin Rheumatol, 29, 1, 2-2015, pàg. 63-70. DOI: 10.1016/j.berh.2015.05.002. PMID: 26267000.
  4. «Clinical and diagnostic aspects of gluten related disorders». World J Clin Cases, 3, 3, 16 Mar 2015, pàg. 275–84. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i3.275. PMC: 4360499. PMID: 25789300.
  5. «Pediatric inflammatory bowel disease». World J Gastroenterol, 12, 20, 28-05-2006, pàg. 3204-12. PMC: 4087963. PMID: 16718840.
  6. «Chronic widespread pain in the spectrum of rheumatological diseases». Best Pract Res Clin Rheumatol, 25, 2, 4-2011, pàg. 165-71. DOI: 10.1016/j.berh.2010.01.011. PMID: 22094193.
  7. «Neurological manifestations of Ehlers-Danlos syndrome(s): A review». Iran J Neurol, 13, 4, 06-10-2014, pàg. 190-208. PMC: 4300794. PMID: 25632331.

Bibliografia

[modifica]
  • Kasper DL, Braunwald I, Fauci AS, Hauser SL. Harrison. Principis de Medicina Interna (16ª ed). Mèxic: McGraw-Hill Interamericana Editors; 2006.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy