Vés al contingut

Milana (rajada)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMilana
Myliobatis aquila Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN161569 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaMyliobatidae
GènereMyliobatis
EspècieMyliobatis aquila Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Leiobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis cervus (Smith, 1935)
  • Myliobatis equila (Linnaeus, 1758)
  • Myliobatis noctula (Bonaparte, 1833)
  • Myliobatus aquila (Linnaeus, 1758)
  • Raia rhombus (Larrañaga, 1923)
  • Raja aquila (Linnaeus, 1758)[1]
Exemplar fotografiat a l'Aquàrium de Barcelona
Exemplar de l'Aquàrium de Barcelona

La milana[2] (Myliobatis aquila) és una espècie de peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[3]

Morfologia

[modifica]
  • Els mascles poden assolir 183 cm de longitud total i 14,5 kg de pes.
  • No té aleta caudal.
  • És marronós o negrós dorsalment, mentre que el ventre és blanc.[4][5][6][7]

Reproducció

[modifica]

És ovovivípar,[8] la gestació té una durada de 6-8 mesos i les femelles pareixen 3-7 cries[9]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis bentònics, mol·luscs i peixos.[4]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (54°N-35°S, 19°W-36°E) i bentopelàgic que viu entre 1–300 m de fondària.[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'oceà Atlàntic oriental (des de Madeira, el Marroc i les Illes Canàries fins a les costes occidentals d'Irlanda i les Illes Britàniques i el sud-oest de la Mar del Nord) i la Mediterrània.[4]

Ús comercial

[modifica]

La seva carn és molt apreciada.[10]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Myliobatis aquila». Catalogue of Life. (anglès)
  2. «milana - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 5 abril 2024].
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 FishBase (anglès)
  5. McEachran, J.D. i B. Séret, 1990. Myliobatididae. p. 67-70. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  6. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. Compagno, L.J.V., D.A. Ebert i M.J. Smale, 1989. Guide to the sharks and rays of southern Africa. New Holland (Publ.) Ltd., Londres. 158 p.
  8. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. Compagno, L.J.V., 1986. Myliobatidae. P. 132-134. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy