Vés al contingut

Moloc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeMoloc

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu
concepte bíblic Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraEl paradís perdut, La guerra de les salamandres, Howl i Salambó Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Representació de l'estàtua de Moloc.

Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus que adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui lliuraven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser. Se'l considerava símbol del foc que purifica i que alhora simbolitza l'esperit. També és associat a altres déus de l'antiguitat, com Baal (a vegades, fins i tot Baal Moloc) o Cronos.

Després dels descobriments recents a la ciutat de Cartago, el mot designaria més aviat el sacrifi en si mateix o molk, i no pas una divinitat que hauria estat creada per fer més comprensible l'expressió.

Etimologia

[modifica]

Moloc (de l'hebreu מלך, o mlk) és el nom d'un déu al qual hom li oferia sacrificis humans, que surt reiterades vegades a la Bíblia. L'origen del nom és complex, atès que l'alfabet hebreu no té vocals. Així s'ha proposat que el nom era originalment Melek, és a dir 'rei', nom que els hebreus atorgaven sovint al seu únic i veritable déu.[1] Posteriorment, l'haurien evolucionat a Molek prenent les vocals o i e del mot boixeth ('vergonya') per referir-se al déu pagà dels ammonites, del qual s'avergonyien. Tanmateix, hi ha coneixement d'un déu anomenat Maluk (o Malik) al nord de Mesopotàmia, a qui li eren oferts també sacrificis humans com a promeses.

En altres passatges de l'Antic Testament, es fa referència a Milcom (mlkm) com a déu dels ammonites,[2] que amb la característica terminació om significaria simplement 'senyor-rei', terme amb el qual es designaven moltes de les divinitats locals dels cananeus. Se suggereix que la m final va anar desapareixent fins a arribar al nom hebreu de mlk.[3]

L'any 1921, l'arqueòleg Otto Eissfeldt va descobrir una necròpolis a Cartago carregada de restes d'animals i de nens, usada del segle VIII aC fins a l'any 146 aC, amb les inscripcions mlk (o molk), que podrien ser interpretades com una mena de sacrifici humà amb foc i no pas com el nom d'un déu. La tesi d'Eissfeldt és recolzada per les inscripcions púniques i entra en contradicció amb ço que trobem als recontaments bíblics.

Iconografia i sacrificis

[modifica]

A Moloc, se'l sol representar com una figura d'aspecte humà amb cap de marrà o de vedell, amb banyes prominents i assegut en un tron, normalment amb els braços estesos, on es col·locava l'animal o humà a sacrificar. L'estàtua, esculpida en bronze, era buida per dins, cosa que facilitava calar-hi foc i que es posés incandescent fins a agafar altes temperatures.

Al Tofet de Salambô era on els cartaginesos feien els sacrificis a Moloc; normalment, nens sans i preferentment els primogènits eren cremats com oferiment al déu, normalment lliurats per a aplacar la ira divina o a vegades per a obtenir favors, sobretot en les guerres.[4] Les cendres i altres restes sense cremar del tot, es dipositaven en urnes, juntament amb joies, collarets de perles i sobretot amulets i es tapaven amb plats de terrissa o d'argila. Durant l'holocaust, les víctimes, possiblement narcotitzades, eren immobilitzades i embolcallades en teles subjectades amb agulles mentre els sacerdots feien sonar tambors, timbals, flautes i trompetes, molt possiblement per no sentir els crits. En el setge d'Agàtocles a Cartago, els cartaginesos van arribar a immolar prop de dos-cents dels seus fills. S'estimen però, en més de 20.000, les urnes de nens sacrificats al Tofet de Cartago, segons aquest ritual.[5]

Plutarc relata en De Superstitiones, 171:

Abans que l'estàtua fos omplerta, s'inundava la zona amb un so fort de flautes i tambors, de manera que els crits i plors no arribaven a oïdes de la multitud.

Diodor de Sicília (20.14) va escriure:

Hi havia a la ciutat una imatge de bronze de Cronos amb les mans esteses, els palmells cap amunt i cada nen que hi era col·locat damunt era pujat i queia per la boca oberta dins el foc.

La llei mosaica prohibia la immolació dels fills al Moloc i condemnava a mort qui transgredia aquesta llei.[6] Tanmateix, el poble d'Israel li continuava de retre culte i sacrificar fills.[7] Els mateixos reis de Judà, Acaz[8] i Manassès,[9] van cremar els seus fills al Tofet de la vall de Benhinnom (o Gehenna), al sud de Jerusalem, i Josies fou el que finalment destruí el lloc perquè mai més se li tornés a retre culte.[10]

Zoologia

[modifica]

Tot l'oest d'Austràlia és habitat per un rèptil, esgarrifós però inofensiu, conegut, en la taxonomia herpetològica, com a Moloch horridus. És una mena de llangardaix d'uns 20 cm de llargària, amb el cos cobert de grans punxes que el fan gairebé inatacable i mitjançant de les quals té la insòlita propietat d'absorbir l'aigua dels bassals i fangars. A causa del seu aspecte i pel fet d'habitar una gran regió sense competidors seriosos, compreses les persones, no es troba en perill d'extinció.

Referències

[modifica]
  1. Salms 10,16
  2. 1 Reis 11,5
  3. Diccionari Bíblic (esp)
  4. Walton, John; Matthews, Victor i Chavalas, Marck. Comentario del contexto cultural de la Biblia. Antiguo Testamento. Ed. Mundo Hispano, 2005.
  5. Bénichou-Saffar, Hélène. «Sur l'incinération des enfants aux tophets de Carthage et de Sousse», Revue de l'histoire des religions. 1998
  6. Levític 20,2
  7. Jeremies 7,31
  8. 2 Cròniques 28,1-3
  9. 2 Cròniques 33,1-6
  10. 2 Reis 23,10

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy