Montoyas y Tarantos
Aparença
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Vicente Escrivá Soriano |
Protagonistes | |
Producció | Teo Escamilla |
Guió | Vicente Escrivá Soriano i William Shakespeare |
Música | Paco de Lucía |
Fotografia | Teo Escamilla |
Muntatge | José Antonio Rojo |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1989 |
Durada | 96 min |
Idioma original | castellà |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Barcelona |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Montoyas y Tarantos és una pel·lícula dramàtica espanyola de 1989 dirigida per Vicente Escrivá Soriano.[1] La pel·lícula va ser seleccionada com l'entrada espanyola per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en la 62a edició dels Premis Óscar, però no va guanyar.[2]
Argument
[modifica]Versió de Romeu i Julieta inspirada en Los Tarantos, mostra les diferències, rivalitats i rancúnies de dues famílies gitanes, els Montoya i els Taranto, accentuades quan s'enamoren els fills dels caps d'ambdós clans, Ana Montoya y Manuel Taranto.[3]
Repartiment
[modifica]- Cristina Hoyos - María la Taranto
- Sancho Gracia - Antonio Montoya
- Juan Paredes - Manuel Taranto
- Esperanza Campuzano - Ana Montoya
- Juan Antonio Jiménez - Mercucho
- Pepe Sancho - Teo el Picao
- Mercedes Sampietro - Soledad
- Queta Claver - Ama
Premis
[modifica]Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|
Millor pel·lícula | Nominada | |
Millor fotografia | Teo Escamilla | Nominat |
Millor muntatge | José Antonio Rojo | Nominat |
Millor vestuari | Alfonso López Barajas | Nominat |
Millor so | Antonio Bloch Francisco Peramos Manuel Cora |
Guanyadors |
Millor música original | Paco de Lucía | Guanyador |
Millor maquillatge i perruqueria | Romana González Josefa Morales |
Nominats |
Vegeu també
[modifica]- Los Tarantos, pel·lícula de 1963
Referències
[modifica]- ↑ «Love, Hate and Death». NY Times. [Consulta: 11 setembre 2015].
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ Montoyas y Tarantos a Fotogramas
- ↑ Montoyas y Tarantos, al web dels Premis Goya