Vés al contingut

Naukograd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un naukograd - наукоград (rus) - o ciutat científica és un terme formal per referir-se a les ciutats que tenen una alta concentració d'investigacions i desenvolupaments científics a Rússia (o antiga Unió Soviètica).[1] Moltes d'aquestes ciutats foren construïdes en l'època soviètica amb aquest propòsit exprés. Algunes d'elles eren secretes i formaven part d'un gran sistema de ciutats tancades durant aquell període comunista.[2] Actualment a la Federació de Rússia el terme és utilitzat, generalment, per referir-se a unes setanta ciutats que tenen concentracions de producció i investigació científica; i en particular, a un petit nombre de ciutats que han estat reconegudes per llur potencial científic, i que compten amb privilegis especials.

Pel que fa a la definició general, prop de trenta naukograds estan localitzats a l'óblast de Moscou i la resta es reparteix al llarg del Volga, dels Urals i de les regions siberianes. Pocs d'aquests naukograds tenen l'estatus de ciutat tancada (només hi ha deu naukograds tancats on es duu a terme, encara, tasques nuclears). Alguns tenen enllaços militars, com Friàzino, que desenvolupa sistemes de ràdio i dispositius electrònics, però la majoria estan orientats a obres civils amb ajuts d'inversions estrangeres.[3] Entre els més famosos hi ha Púixkino, administrat per l'Acadèmia Russa de les Ciències,[4] un centre ciències biològiques; i Txernogolovka, un centre per a la investigació de química i física.[5] Zelenograd també és conegut, en particular en l'ensenyament i producció en l'àrea electrònica.

La primera ciutat a convertir-se oficialment en un naukograd, en era post-soviètica, fou Óbninsk, una ciutat amb material nuclear i instal·lacions d'investigació mèdica i meteorològica. S'afegiren a la llista ràpidament unes altres tres ciutats: Dubnà, un centre internacional d'investigació nuclear; Koroliov, on hi ha moltes instal·lacions d'investigació espacial; i Koltsovo, prop d'Akademgorodok, originàriament el lloc de naixement del Vector de Guerra biològica, però ara és un centre per a la investigació mèdica i farmacèutica. Posteriorment, el desembre del 2003, Réutov i Friàzino reberen també l'estatus de naukograd.

Referències

[modifica]
  1. Glazunov, Mikhail. Corporate Strategy in Post-Communist Russia (en anglès). Routledge, 2016-05-12, p. 162. ISBN 978-1-317-35261-7. 
  2. Studies, International Committee for Soviet and East European; DC), World Congress for Soviet and East European Studies (3, 1985, Washington; Studies, American Association for the Advancement of Slavic. The Soviet Union: Party and Society (en anglès). Cambridge University Press, 1988-08-26, p. 224. ISBN 978-0-521-34460-9. 
  3. Raikov, Alexander N. «Strategic Planning of Science City Socioeconomic Development» (en anglès). Digital Transformation and Global Society. Springer International Publishing [Cham], 2017, pàg. 295–306. DOI: 10.1007/978-3-319-69784-0_25.
  4. Kharybin, T. N.; Beskaravainaya, E. V.; Mokhnacheva, Yu. V.; Slashcheva, N. A. «The trends in the development of scientific schools at the Pushchino Scientific Center of the Russian Academy of Sciences» (en anglès). Scientific and Technical Information Processing, 40, 1, 01-01-2013, pàg. 23–29. DOI: 10.3103/S0147688213010061. ISSN: 1934-8118.
  5. Yagubskii, Eduard B. «Contribution of the chernogolovka group to chemistry and physics of organic superconductors» (en anglès). Molecular Crystals and Liquid Crystals, 380, 1, 1-2002, pàg. 15-21. DOI: 10.1080/713738687. ISSN: 1542-1406.
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy