Vés al contingut

OTR-21 Totxka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaOTR-21 Totxka
Tipussistema de míssils Modifica el valor a Wikidata
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Epònimpunt Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveiDes de 1976 Modifica el valor a Wikidata
OperadorsExèrcit Soviètic, cap valor, Ucraïna, Armènia, Azerbaidjan, Belarús, Bulgària, Kazakhstan, Corea del Nord, Síria, Iemen i Moldàvia Modifica el valor a Wikidata
GuerresGuerra civil al Iemen de 1994, primera guerra de Txetxènia, segona guerra de Txetxènia, Guerra civil siriana, Guerra del Donbàs, Segona Guerra de Nagorno-Karabakh i invasió russa d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
FabricantKBM, planta de Vótkinsk i Barrikady Production Association (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud6,4 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre0,65 m Modifica el valor a Wikidata

OTR-21 Totxka és un míssil tàctic soviètic. La seva denominació OTAN és 9K79; el seu nom d'informació de l'OTAN és SS-21 Scarab. Es transporta en un vehicle 9P129 i s'eleva abans del llançament. Utilitza un sistema de guia inercial. En rus es diu оперативно-тактический ракетный комплекс (ОТР) «Точка» («punt»); míssil balístic tàctic «Totxka»)

S'elss va desplegar a Alemanya Oriental el 1981, per reemplaçar l'anterior sèrie de coets d'artilleria no guiats.

Descripció

[modifica]

L'OTR-21 és un sistema mòbil de llançament de míssils, dissenyat per ser desplegat juntament amb altres unitats de combat terrestre al camp de batalla. Mentre que el 9K52 Luna-M és gros i relativament inexacte, l'OTR-21 és molt més petit. El propi míssil pot servir per objectius tàctics enemics, com llocs de control, ponts, instal·lacions d'emmagatzematge, concentracions de tropes i aeròdroms. L'ogiva de fragmentació pot ser substituïda per una ogiva nuclear, biològica o química. El propulsor sòlid en facilita el manteniment i desplegament.

Les unitats OTR-21 solen administrar-se en una estructura de brigada. Hi ha 18 llançadors en una brigada; cada llançador té dos o tres míssils. El vehicle és completament amfibi, amb una velocitat màxima de 60 km/h i 8 km/h a l'aigua. Està protegit per nuclear, biològic i químic (NBQ). El sistema es va desenvolupar a partir dede 1968. Se'n van desenvolupar tres variants.

Scarab A

[modifica]

El Scarab A inicial va entrar en servei amb l'Exèrcit Soviètic el 1975. El radi d'acció s'estén de 15 km a 70 km; l'error circular probable (CEP) s'estima a uns 150 m. Pot portar un dels tres tipus d'ogiva:

  • 482 kg d'explosiu convencional
  • fragmentació (radi letal superior a 200 m)
  • nuclear
Missil 9M79K per al sistema de míssils 9K79 Totxka

Scarab B

[modifica]

El Scarab B millorat (Totxka-U) va passar les proves estatals de 1986 a 1988 i es va introduir el 1989. El propulsor millorat va augmentar el radi d'acció fins a 120 km. La precisió (error probable) en va augmentar significativament, fins a menys de 95 m.

Scarab C

[modifica]

Una tercera variant, Scarab C, es va desenvolupar a la dècada de 1990. De nou, l'abast en va augmentar fins a 185 km i el CEP va disminuir a menys de 70 m. Scarab C pesa 1.800 kg.

Ús en combat

[modifica]
  • El 1994 el govern iemenita va utilitzar míssils Totxka contra les forces del sud durant la guerra civil de 1994.[1]
  • L'any 1999 Rússia se'n va servir a la Segona Guerra de Txetxènia.[2]
  • Almenys quinze míssils Totxka van ser desplegats per les forces russes entre el 8 i l'11 d'agost de 2008 durant la Guerra a Ossètia del Sud (2008).[3]
  • CNN va informar que almenys un va ser utilitzat a prop de Donetsk durant la Guerra al Donbàs per l'exèrcit ucraïnès o per les forces amb suport de Rússia. L'exèrcit ucraïnès va emetre un comunicat en què va negar l'ús del míssil balístic.[4][5]

Guerra civil de Síria (2011-present)

[modifica]
  • Al principi de desembre de 2014, l'exèrcit sirià va disparar almenys un Totxka contra els rebels sirians durant el setge de Wadi al-Deif, prop de Maarat an-Numan, a la província d'Idlib.[6]
  • El 26 d'abril de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra Grups armats de la Guerra Civil siriana al Centre de Defensa Civil de Síria a l'oest d'Alep.[7]
  • El 14 de juny de 2016, l'exèrcit sirià en va disparar una contra els grups rebels sirians Al-Rahman Legion i Jaysh Al-Fustat a Ghuta, matant diversos combatents.[8]
  • El 20 de març de 2018, l'exèrcit sirià en va disparar una cap a la província turca de Hatay, que va caure al districte fronterer de Yayladağı sense causar cap víctima ni dany.[9][10]
  • El 23 de juliol de 2018, l'exèrcit sirià va disparar dos míssils Totxka prop de la frontera israeliana. Inicialment es pensava que arribaven a Israel prop del Llac de Tiberíades, dos interceptors de la fona de David van ser disparats per Israel. Uns instants després es va fer evident que anaven a atacar a Síria, ja que un interceptor va ser detonat sobre Israel mentre l'altre va caure dins de Síria.[11] Un míssil Totxka va aterrar 1 quilòmetre dins de Síria.[12]
  • El 5 de març de 2021, l'exèrcit sirià va disparar un míssil KN-02 Toksa, una còpia de Corea del Nord, de curt abast de combustible sòlid contra una important instal·lació petroliera a la governació d'Idlib, que actualment està sota el control dels insurgents que tenen el suport de Turquia.[13][14] L'atac prop de les instal·lacions petrolieres va encendre grans incendis i va matar una persona i en va ferir onze.[14]

Guerra civil iemenita (2014-present)

[modifica]
  • El 20 d'agost de 2015, durant la intervenció encapçalada per Aràbia Saudita al Iemen, la Guàrdia Republicana (Iemen) lleial a Ali Abdallah al-Salih va disparar un Totxka dirigit contra una base saudita.
  • El 4 de setembre de 2015, les forces de Houthi en van disparar una contra la base de Safir a Marib, que hi va matar més de cent membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[15][16][17]
  • El 14 de desembre de 2015, les forces de Houthi van disparar un altre míssil Totxka contra la base de Bab el-Màndeb, que hi va matar més de 150 membres del personal de la coalició liderada per Aràbia Saudita.[18][19][20]
  • El 16 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Bairaq a Marib i van matar dotzenes de membres de la coalició liderats per Aràbia Saudita[21][22]
  • El 31 de gener de 2016, les forces de Houthi van disparar un Totxka sobre la base d'Al Anad a Lahej que va matar o ferir més de dos cents membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita[23][24][25]

Guerra de Nagorno-Karabakh 2020

[modifica]
  • L'Azerbaidjan va pretendre que Armènia va disparar coets Totxka-U al seu territori durant la Guerra de l'Alt Karabakh de 2020. Armènia ho va negar, afirmant que l'Azerbaidjan feia «desinformació per justificar l'ús d'un sistema similar o un sistema de calibre superior».[26]

2022 Invasió russa d'Ucraïna (2022–present)

[modifica]
  • El 24 de febrer de 2022, les forces ucraïneses van llançar un atac amb míssils a la base aèria russa de Mil·lerovo a l'oblast de Rostov. Hi van fer servir dos míssils balístics Totxka-U en resposta a la invasió russa i per evitar més atacs aeris de la força aèria russa contra Ucraïna.[27] L'atac va deixar un Su-30SM destruït a terra.[28]
  • El 24 de febrer, les forces russes van emprar un míssil 9M79 Totxka per atacar prop d'un hospital a Vugledar a l'óblast de Donetsk d'Ucraïna, que va matar quatre civils i en va ferir deu. Amnistia Internacional va confirmar en un informe que l'objectiu era un hospital, i no pas un objectiu militar.[29]
  • El 14 de març de 2022, la Federació Russa i el govern de la República Popular separatista de Donetsk van culpar les forces ucraïneses de llançar un míssil Totxka-U que va matar vint-i-tres civils i en va ferit vint-i-huit a Donetsk.[30]
  • El 24 de març de 2022, el vaixell de desembarcament BDK Sarátov de la Marina Russa de la classe Alligator que era atracat al port de Beryansk a Ucraïna, es va incendiar i es va enfonsar. L'atac probablement va ser dut a terme per un míssil balístic ucraïnès Totxka-U.[31]

Operadors

[modifica]
Mapa d'operadors OTR-21 en blau amb antics operadors en vermell
OTR-21 armeni durant la desfilada del Dia de la Independència en Erevan, 2016
Míssils ucraïnesos OTR-21 Tochka durant la desfilada del Dia de la Independència en Kíev, 2008

Operadors actuals

[modifica]
Armènia Armènia
Almenys 4 llançadors Totxka
Azerbaidjan Azerbaidjan
3 llançadors Totxka amb 4 míssils
Belarús Belarús
36[32]
Bulgària Bulgària
18[33]
Kazakhstan Kazakhstan
número desconegut
Corea del Nord Corea del Nord
número desconegut de la variant Hwasong-11
Rússia Rússia
220 llançadors.[34] Els sistemes de míssils s'han modernitzat des de 2004 (substituint els sistemes de control automatitzat a bord) i es preveu que se substitueixin pels míssils Iskander 9K720 per 2020.[35][36][37][38]
Ucraïna
90[39]
Siria
Corea del Nord subministrada, números desconeguts[13]
Iemen Iemen
gran número

Antics operadors

[modifica]
Txecoslovàquia
Passat als estats successors.
Txèquia Txèquia
Heretat de Txecoslovàquia, fora de servei.
Alemanya de l'Est
Va passar a Alemanya.
Alemanya Alemanya
fora de servei
Polònia Polònia
4 posats fora de servei el 2005, degut a la falta de coets i recanvis.[40]
North Yemen
Va ordenar 12 llançadors i al voltant de cent míssils. Declarat operatiu el 1988.[41] Probablement es van fer servir durant la guerra civil de 1994, i després van passar al Iemen unificat.[42][43] També haurien servir durant la guerra civil en curs.[44]
Eslovàquia Eslovàquia
un número petit, heretat de Txecoslovàquia, tots fora de servei.
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Passat als estats successors.

Vegeu també

[modifica]

Míssils comparables

  • MGM-52 Lance
  • 9K720 Iskander
  • P-12
  • Prahaar (míssil)
  • LORA (míssil)
  • MGM-140 ATACMS

Referències

[modifica]
  1. ↑ Zaloga, Steven J. Scud Ballistic Missile and Launch Systems 1955-2005, page 39.
  2. ↑ «It Was No Spontaneous, But Planned War». . Arxivat 2008-09-30 a Wayback Machine.
  3. ↑ «Georgian Military Folds Under Russian Attack». , 15-08-2008 [Consulta: 9 novembre 2008]. Arxivat 2011-05-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 6 abril 2022].
  4. ↑ «Ukraine denies using ballistic missiles». , 02-08-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  5. ↑ Tim Lister «Wrecked tanks, deserted playgrounds: Inside the kill zone of eastern Ukraine». , 03-09-2014 [Consulta: 2 octubre 2014].
  6. ↑ «(+) -», 15-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-17. [Consulta: 23 desembre 2014].
  7. ↑ «Tochka-U fired by regime in West Aleppo». Map of Syrian Civil war/ Global conflict in Syria - liveuamap.com. Arxivat de l'original el 2016-05-30. [Consulta: 27 abril 2016].
  8. ↑ «Islamist offensive in the East Ghouta turns disastrous». , 16-06-2016 [Consulta: 16 juny 2016]. Arxivat 7 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 6 abril 2022].
  9. ↑ «SAA has fired a Tochka Ballistic missile at open area of Turkish town of Yayladagi/Antioch. No casualties. Hatay». Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 20 març 2018].
  10. ↑ «Russian-made OTR-21 Tochka missile that has fallen in Yayladağı district of Hatay Hatay». Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 25 febrer 2019].
  11. ↑ "Second David's Sling-missile fell in Syria without hitting target", The Jerusalem Post, 25 juliol 2018
  12. ↑ «2 Syrian missiles with half-ton warheads trigger Israel's anti-missile system». The Times of Israel. Arxivat de l'original el 2018-07-23. [Consulta: 23 juliol 2018].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Military Watch Magazine». militarywatchmagazine.com. [Consulta: 8 març 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Missile strikes hit oil refineries in northern Syria, killing one» (en anglès). Al Jazeera. [Consulta: 8 març 2021].
  15. ↑ «Toll From Yemen Rebel Attack Rises as 10 Saudi Troops Killed». ABC News. Arxivat de l'original el 2015-09-13. [Consulta: 5 setembre 2015].
  16. ↑ «UAE soldier deaths in Yemen rise to 52». Al Bawaba. Arxivat de l'original el 2017-09-04. [Consulta: 2 març 2017].
  17. ↑ «TSG IntelBrief: The Endless Fight for Yemen». The Soufan Group, 09-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-06-14. [Consulta: 2 març 2017].
  18. ↑ Gould, Joe. «united-arab-emirates». Defensenews.com, 14-12-2015. [Consulta: 2 març 2017].
  19. ↑ «Yemen conflict: Gulf commanders 'killed in missile strike'». BBC News, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-04-22. [Consulta: 2 març 2017].
  20. ↑ «Cease-fire in Yemen Ushers In Talks to End War». Wall Street Journal, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 2 març 2017].
  21. ↑ «"توشكا" جديد يقصم ظهر "التحالف" | الأخبار». Al-akhbar.com. Arxivat de l'original el 2017-05-29. [Consulta: 2 març 2017].
  22. ↑ «Dozens of Saudi-led Forces Killed in Yemen New Tochka Attack- Al Manar TV Website Archive». Almanar.com.lb, 18-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-01-27. [Consulta: 2 març 2017].
  23. ↑ Leith Fadel. «Over 200 Saudi-led Coalition fighters killed in Tochka missile strike». Al-Masdar News. Arxivat de l'original el 2016-11-18. [Consulta: 2 març 2017].
  24. ↑ «Yemen's Tochka Attack Kills Blackwater Commander, Saudi Mercenaries- Al Manar TV Website Archive». Almanar.com.lb, 31-01-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 2 març 2017].
  25. ↑ «Defense Digest on Twitter: "Updated #Tochka strike damage in Al Anad in #Yemen, 120 Sudanese dead out of the 145 killed & more than 250 injured"». postskriptum.org.com. [Consulta: 22 agost 2019].
  26. ↑ Yerevan debunks reports of Tochka-U missile system use in Nagorno-Karabakh Tass, 30 Sept 2020.
  27. ↑ «Ukrainian forces launch missile attack on Russia's military airfield». EuroMaidan Press. [Consulta: 25 febrer 2022].
  28. ↑ Jennings, Gareth. «Ukraine reportedly strikes Russian airbase» (en anglès). Janes.com, 25-02-2022. [Consulta: 19 març 2022].
  29. ↑ «Russia commits indiscriminate attacks during the invasion of Ukraine» (en anglès). Amnesty International, 25-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  30. ↑ «Russia accuses Kyiv of deadly missile attack on Donetsk». , 14-03-2022 [Consulta: 15 març 2022].
  31. ↑ «Russian Landing Ship Destroyed In Massive Explosion In Captured Ukrainian Port City». The Drive, 24-03-2022. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2022. [Consulta: 6 d’abril 2022].
  32. ↑ «Belarus Army Equipment». Arxivat de l'original el 2017-02-16. [Consulta: 6 novembre 2007].
  33. ↑ Milev, Momchil. «Da izkovem ot plugovete mechove». Economedia, 11-04-2014. Arxivat de l'original el 17 abril 2014. [Consulta: 9 agost 2014].
  34. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 15 gener 2015].
  35. ↑ «24.02.12 СМИ: Минобороны отказалось ремонтировать тактические ракеты "Точка-У"». militaryparitet.com, 24-02-2012. Arxivat de l'original el 11 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  36. ↑ The Military Balance 2010. P. 223.
  37. ↑ «Великий воин и защитник "Искандер"». vpk.name. Arxivat de l'original el 10 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  38. ↑ Денис Тельманов. «Сухопутные войска теряют тактические ракеты». Известия, 23-02-2012. Arxivat de l'original el 14 desembre 2014. [Consulta: 23 desembre 2014].
  39. ↑ «Ground Forces Equipment - Ukraine». Arxivat de l'original el 2017-07-07. [Consulta: 13 setembre 2007].
  40. ↑ MILITARIUM - Wojsko Polskie - Uzbrojenie Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine.
  41. ↑ Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 44. ISBN 978-1-912174-23-2. 
  42. ↑ Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 1: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1962-1994. Solihull, UK: Helion & Company Publishing, 2017, p. 51. ISBN 978-1-912174-23-2. 
  43. ↑ Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 15. ISBN 978-1-911628-18-7. 
  44. ↑ Cooper, Tom. Hot Skies Over Yemen, Volume 2: Aerial Warfare Over the South Arabian Peninsula, 1994-2017. Warwick, UK: Helion & Company Publishing, 2018, p. 56. ISBN 978-1-911628-18-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=OTR-21_Totxka&oldid=34022346»
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy