Vés al contingut

Orfeu negre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaOrfeu negre
Orfeu Negro, Orphée Noire i Black Orpheus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarcel Camus Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSacha Gordine Modifica el valor a Wikidata
GuióVinicius de Moraes, Jacques Viot i Marcel Camus Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuiz Bonfá i Antônio Carlos Jobim Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Bourgoin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAndrée Feix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Criterion Collection i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Brasil i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació750.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enOrfeu da Conceição (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic, cinema musical, cinema romàntic, drama, pel·lícula basada en una obra literària i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053146 FilmAffinity: 172778 Allocine: 261 Rottentomatoes: m/black_orpheus Letterboxd: black-orpheus Allmovie: v5910 TCM: 68912 Metacritic: movie/black-orpheus TV.com: movies/black-orpheus TMDB.org: 40423 Modifica el valor a Wikidata

Orfeu negre (títol original en francès: Orfeu Negro) és una pel·lícula musical franco-italo-brasilera de Marcel Camus estrenada el 1959. És l'adaptació d'una obra de Vinícius de Moraes, Orfeu da Conceição (1956). El film va rebre la Palma d'Or al Festival de Canes.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument[3]

[modifica]

Aquesta pel·lícula reviu el mite d'Orfeu i d'Euridice transposant-lo de Tràcia a Rio de Janeiro durant el carnaval.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

J.-Paul Delfino conta les circumstàncies precises del naixement de l'obra (anècdota de Gilda Mattoso, última esposa del Poetinha): « Jo (Vinicius) em trobava llavors a Niteroi, a la casa del meu cosí, l'arquitecte Carlos Leào. I un dia, a trenc d'alba, mentre estava pensant en una història de la mitologia grega, el mite d'Orfeu (...) he començat a sentir d'un turó veí, o morro do Galvào, una batucada ».

Va imaginar llavors de transposar el mite d'Orfeu a les favelas. Va començar doncs a escriure, el 1942, el que s'havia de ser una obra teatral, Orfeu da Conceição , però, per falta de temps i de finançament, aquesta peça no es va muntar de seguida. El 1955, mentre era a París on havia estat enviat com a agregat cultural a l'ambaixada del Brasil, va trobar Sacha Gordine que li va preguntar si no tenia una idea de guió per a una pel·lícula sobre el Brasil. Vinícius li va presentar el seu projecte, després van anar junts al Brasil i allà, mentre el projecte de la pel·lícula es plasmava, Vinícius va trobar els finançaments necessaris i va muntar la peça la música de la qual va ser composta per Tom Jobim. La peça va ser doncs creada el 1956 paral·lelament al projecte de la pel·lícula que va ser rodada, amb l'arribada de Marcel Camus, durant la tardor de 1958.

Les cançons de la pel·lícula (entre les quals figuren sobretot A felicidade i Manhã de Carnaval ), convertides en estàndards de la Bossa nova i del jazz, han estat generalment compostes per Antônio Carlos Jobim i Luiz Bonfá. Algunes escenes, entre els més famosas (faveles), han estat rodades al Morro da Babilonia, sobre Leme (entre Copacabana i Urca). Per a algunes escenes, Camus demanava una peça als dos compositors i escollia al muntatge.

Rebuda de la crítica

[modifica]

Aquesta obra cinematogràfica que va suscitar tant d'entusiasme, en particular a Europa, ha donat a conèixer la música brasilera, i ha segellat definitivament la consagració de Rio, no obté l'estima unànime dels cariocas, que la consideren sobretot com una creació francesa, que privilegiaria una música que no emana del Rio profund, i llançaria un accent poc irònic sobre la societat contrastada de la ciutat, en particular la pobre. Paradoxa: un dels principals símbols d'aquesta música carioca Cartola, apareix tanmateix en una escena de la pel·lícula (despatx matrimonial).

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Palmarès». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 24 gener 2014].
  2. esadir.cat. Orfeu negre. esadir.cat. 
  3. «Orfeu negro». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy