Pere I de Sèrbia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juny 1844 (Julià)  Belgrad (Sèrbia) | ||
| Mort | 16 agost 1921 (77 anys) Belgrad (Sèrbia) | ||
| Sepultura | Oplenac (en)  44° 14′ 50″ N, 20° 41′ 01″ E / 44.2472°N,20.6836°E | ||
| Rei | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Ortodoxa Sèrbia | ||
| Formació | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr (–1862) First Belgrade Gymnasium (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | oficial | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | field marshal (Serbia and Yugoslavia) (en) | ||
| Conflicte | guerra franco-prussiana | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei de Sèrbia | ||
| Família | Dinastia Karađorđević | ||
| Cònjuge | Princess Zorka of Montenegro (1883–valor desconegut) | ||
| Fills | Princess Jelena of Yugoslavia, Milena Кarađorđević, Prince George of Yugoslavia, Alexandre I de Iugoslàvia | ||
| Pares | Alexandre Karadjordjević de Sèrbia i Persida Nenadović | ||
| Germans | Arsen de Yougoslavie Kleopatra Karađorđević | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
 | |||
Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921. Fill d'Alexandre Karađorđević, el va acompanyar a l'exili el 1858. Va estar instal·lat a França, i va lluitar a la Guerra Francoprussiana. Va ser un dels organitzadors de l'alçament de Bòsnia contra Turquia el 1875. El 1903 va ser escollit rei de Sèrbia per l'assemblea nacional sèrbia.[1] Després de la Primera Guerra Mundial, Pere es va convertir, a més de Sèrbia, rei de les regions on vivien eslovens i croats que van assolir aleshores la independència i que va donar lloc al regne dels serbis, croats i eslovens.[2]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I de Sèrbia
- ↑ «Pere I de Sèrbia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Vassapollo, Luciano; Galarza, Henrike; Jaffe, Hosea. Introducción a la historia y la lógica del imperialismo (en castellà). El Viejo Topo, 2005, p. 67.