Revolució ucraïnesa de 2014
| ||||
| ||||
| Tipus | desordre civil revolució cop d'estat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Euromaidan | |||
| Interval de temps | novembre 2013 - 23 febrer 2014 | |||
| Data | dècada del 2010 | |||
| Localització | Parc Mariїnski (Ucraïna) Maidan Nezalèjnosti (Ucraïna) | |||
| Estat | Ucraïna | |||
| Efectes | guerra russo-ucraïnesa destitució de Víktor Ianukòvitx | |||
| Morts | 106 | |||
| Ferits | 1.372 | |||
| Format per | ||||
La revolució ucraïnesa de 2014,[1][2][3] revolució de Maidan[4][5] o revolució de la dignitat[6][7] va tenir lloc a Ucraïna el febrer de 2014[1][8] al final de les protestes de l'Euromaidan,[8] quan els enfrontaments mortals entre manifestants i les forces de seguretat[9] a la capital ucraïnesa (Kíiv) van culminar amb la destitució del president electe, Víktor Ianukòvitx,[4] l'enderrocament del govern ucraïnès i l'esclat de la guerra russo-ucraïnesa.[1][8] La revolució és considerada com la Segona Revolució Taronja d'Ucraïna o la Revolució Taronja Continuada.[10]
Desenvolupament
[modifica]El febrer de 2013, la Rada Suprema ucraïnesa va aprovar de manera aclaparadora la finalització de l'acord d'Associació del país amb la Unió Europea, després de rebre pressions de Rússia per a que rebutgés qualsevol pacte amb la UE.[11][12] El 21 de novembre de 2013, diverses protestes van esclatar espontàniament a Kíiv després que el govern d'Ucraïna suspengués els preparatius de la signatura de l'acord d'Associació i del Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea i optés per estrènyer el vincle amb Rússia i la Unió Econòmica Eurasiàtica.[13]
Al cap de pocs dies, el que havia començat com una protesta contra el rebuig a la signatura de l'acord d'associació amb la UE va desenvolupar en una protesta global contra el president Ianukòvitx i del govern de Mikola Azàrov. En efecte, l'oposició va començar a clamar contra el que consideraven una corrupció generalitzada del govern, contra l'abús de poder, la influència dels oligarques, la brutalitat policial, la violació dels drets humans al país i l'empresonament de la líder de l'oposició, Iúlia Timoixenko,[14][15][16] El govern va incrementar la repressió contra les protestes, fet que va incrementar-ne la seva intensitat[17] i, malgrat que, al gener de 2014, Ianukòvitx va intentar satisfer algunes demandes de l'oposició,[18] aquesta va manifestar que només aturaria les protestes si el president dimitia.
Els aldarulls i la violència van créixer ràpidament i l'oposició va instal·lar un gran campament de protesta i barricades a la plaça de la Independència, al centre de Kíiv, durant l'"Aixecament de Maidan". El 18 de febrer, la revolta s'encenia de nou després de quinze dies de negociacions entre govern i oposició i, al cap de tres dies, Ianukòvitx cedia en la firma d'un acord amb l'oposició per mirar d'asserenar els ànims al carrer. L'acord, però, fou efímer perquè Maidan va rebutjar el pacte. Llavors va esclatar la violència més gran vista fins llavors i una setantena d'opositors van morir a conseqûència dels atacs de la policia i dels trets de franctiradors.[9]
L'endemà, el president Ianukòvitx va fugir de Kíiv, on se'l perseguia judicialment sota l'acusació de ser responsable de la mort dels manifestants,[19] i es va instal·lar, inicialment –posteriorment es desplaçaria a Rússia, a les regions orientals del país, d'alta influència russa i on mantenia suport popular.[20] L'oposició va aprofitar el buit de poder per prendre el Parlament, alliberar l'opositora Iúlia Timoixenko i signar el triomf de la revolució.[21] Pocs dies més tard, Ucraïna va nomenar un govern interí proeuropeu recolzat per grups de centredreta, dreta, centreesquerra i, fins i tot, d'ultradreta, tots més o menys anticomunistes, units contra el poder rus.[6][2]
Conseqüències
[modifica]El nou govern ucraïnès, dirigit primer per Oleksandr Turtxínov i després per Arseni Iatseniuk, va iniciar la destitució dels funcionaris associats al règim enderrocat[22][23][24] i la descomunització generalitzada del país.[25] Alhora, es van restaurar les esmenes constitucionals de 2004 i, el 25 de maig, es van celebrar eleccions presidencials,[2] guanyades pel pro-occidental Petrò Poroixenko.[26]
A les regions orientals del país, on bona part de la població tenia més simpaties russòfones, la revolució va ser percebuda com un cop d'estat. Això va fer que alguns governs regionals sol·licitessin l'annexió a Rússia, país que va recolzar aquestes demandes tant a la península de Crimea, territori que es va annexionar el març de 2014 després d'un referèndum considerat il·legal per occident,[27] com a les províncies de Donetsk i Luhansk (el Donbàs), on l'abril següent, hi va esclatar una guerra entre forces prorusses amb suport de l'exèrcit rus i Ucraïna.[28] A més, des de llavors, Rússia ha acumulat tropes a prop de les fronteres d'Ucraïna i, 8 anys més tard, va envair el país.[29]
Segons una enquesta de 2016 de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev, amb una mostra de 2.040 ucraïnesos, el 56% dels enquestats consideraven que els esdeveniments havien estat "revolució popular", mentre que el 34% ho considerava un "cop d'estat armat il·legal".[30]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ukraine profile - Timeline, BBC News (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 McElroy, Damien. «Ukraine revolution: live – Ukraine's president has disappeared as world awakes to the aftermath of a revolution» (en anglès). The Daily Telegraph, 23 fevereiro 2014.
- ↑ «Ukraine conflict: Tymoshenko speech ends historic day of revolution», 22 fevereiro 2014.
Buckley, Neil e Olearchyk, Roman. «Yanukovich toppled in new Ukrainian revolution» (en anglès). Financial Times, 22 fevereiro 2014. - ↑ 4,0 4,1 «De la revolució del Maidan a l’annexió de Crimea: l’origen del conflicte entre Rússia i Ucraïna». À Punt, 21-01-2022 [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «Un any després de la revolució de Maidan». , 21-11-2014 [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Gontijo, Fabiano. Nação, simbolismo e revolução na Ucrânia: experiência etnográfica tensa na/da liminaridade. Revista de Antropologia. V. 63 N. 3 (2020) DOI: https://doi.org/10.11606/1678-9857.ra.2020.178853 (portuguès)
- ↑ Relação Alemanha-Ucrânia tem comércio e ajuda, mas não armas. IstoÉ, 18 de feveriro de 2022. (portuguès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Everything you need to know about the Ukraine crisis, Vox (3 September 2014)
Ukraine's 2014 revolution to Trump's push for a Ukrainian probe of Biden: A timeline, ABC News (1 October 2019)
The February revolution, The Economist (27 February 2014)
Ukraine: Everything you need to know about how we got here, CNN (3 February 2017) (anglès) - ↑ 9,0 9,1 «El pitjor bany de sang des de l'inici de la revolta deixa una setentena de morts a Maidan». , 20-02-2014 [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «DefesaNet - Geopolítica - “Segunda revolução laranja”: um pequeno passo para um grande objetivo norte-americano» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2022-12-11. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «Parliament passes statement on Ukraine's aspirations for European integration» (en anglès). Kyiv Post, 22-02-2013.
- ↑ The European Union in Crisis (en anglès). Palgrave Macmillan, p. 3, 274.
- ↑ «Els europeistes protesten a Ucraïna contra la decisió d'allunyar-se de la UE». 324.cat, 22-11-2014. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ «Multitudinària manifestació a Kíev contra la renúncia del govern a firmar l'Acord d'Associació amb la Unió Europea». 324.cat, 24-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ «L'oposició ucraïnesa exigeix l'alliberament de Timoixenko i l'associació amb la Unió Europea». El Periódico de Catalunya, 26-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ «L'esperit de la Revolució Taronja torna a la capital d'Ucraïna». Ara (diari), 26-11-2013. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ Ukraine's Euromaidan: Analyses of a Civil Revolution (en anglès). Ibidem Press, 2015, p. 9–14.
- ↑ Yanukovych Offers Opposition Leaders Key Posts, Radio Free Europe/Radio Liberty (25 January 2014) (anglès)
- ↑ «Ukraine’s Yanukovich wanted for mass murder» (en anglès). Euronews, 24 fevereiro 2014.
- ↑ 324cat. «L'oposició aprofita la marxa de Ianukóvitx de Kíev per destituir-lo i convocar eleccions el 25 de maig», 22-02-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ 324cat. «Cronologia de tres mesos de revolta a Ucraïna», 23-02-2014. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ Zabyelina, Yuliya «Lustration Beyond Decommunization: Responding to the Crimes of the Powerful in Post-Euromaidan Ukraine» (en anglès). State Crime Journal, 6, 1, 2017, pàg. 55–78. DOI: 10.13169/statecrime.6.1.0055. ISSN: 2046-6056. JSTOR: 10.13169/statecrime.6.1.0055.
- ↑ «Ukraine to launch 'full clean-out' of corrupt officials» (en anglès). Reuters, 10-10-2014 [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ Mishina, Ekaterina. «Risks of Delayed Lustrations» (en anglès), 14-04-2015. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2019. [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ Motyl, Alexander J. «Decommunizing Ukraine» (en anglès). Foreign Affairs, 28-04-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ Magnata pró-ocidental vence presidencial ucraniana no 1° turno; rfi.fr, 26 de maio de 2014. (portuguès)
- ↑ Lázaro, Ana. «Sí rotund de Crimea a l’annexió a Rússia». Ara, 17-03-2014. [Consulta: 21 setembre 2024].
- ↑ Sánchez, Sònia. «Els mapes que expliquen els dos anys de guerra total a Ucraïna». Ara, 24-02-2024. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ Mas, Cristina; Vila Masclans, Núria. «Rússia desencadena la guerra: bombardejades diverses ciutats d'Ucraïna». Ara, 24-02-2022. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ «В Украине растет дезориентация граждан: социологический опрос». news.liga.net, 13-02-2017.
Vegeu també
[modifica]- Revolució de color
- Crisi de Crimea
- Crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022
- Protestes prorusses a Ucraïna de 2014
