Vés al contingut

Sander vitreus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSander vitreus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN202605 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPercidae
GènereSander
EspècieSander vitreus Modifica el valor a Wikidata
Mitchill, 1818
Nomenclatura
Sinònims
  • Lucioperca americana (Cuvier, 1828)
  • Lucioperca grisea (DeKay, 1842)
  • Perca vitrea (Mitchill, 1818)
  • Sander vitreus glaucus (Hubbs, 1926)
  • Stizostedion glaucum (Hubbs, 1926)
  • Stizostedion virtreum (Mitchill, 1818)
  • Stizostedion vitreum (Mitchill, 1818)
  • Stizostedion vitreum glaucum (Hubbs, 1926)
  • Stizostedion vitreum vitreum (Mithchill, 1818)
  • Stizostedium vitreum vitreum (Mithchill, 1818)[1]

Sander vitreus és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes present a les conques dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord,[2] i del riu Mississipi des del Quebec fins als Territoris del Nord-oest al Canadà[3] i Alabama i Arkansas als Estats Units. Ha estat extensament introduït a les conques atlàntiques, pacífiques i del golf de Mèxic dels Estats Units.[4]

Morfologia

[modifica]
Representació d'aquest peix a Garrison (Minnesota)
Pescador a Pennsilvània

Els mascles poden assolir 107 cm de longitud total (normalment, en fa 54)[5] i 11,3 kg de pes.[6] Té 13-17 espines i 18-22 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 11-14 radis tous a l'anal i 44-48 vèrtebres.[7][4]

Ecologia

[modifica]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[8] i de clima temperat (55°N-35°N), el qual viu fins als 27 m de fondària[9][10] als llacs, llacunes, masses d'aigües estancades i rius mitjans i grans. Prefereix els grans llacs poc fondos i amb una alta terbolesa.[4]

Menja de nit principalment peixos (com ara Perca flavescens[11] i Aplodinotus grunniens) i insectes, i, en menor mesura, crancs, caragols, granotes i petits mamífers quan peixos i insectes esdevenen escassos.[12]

Al Canadà és depredat pel lluç de riu (Esox lucius), Esox masquinongy, Stizostedion canadense i Stizostedion vitreum, i als Estats Units per Morone americana[13] i la llampresa de mar (Petromyzon marinus).[14]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 29 anys.[4]

Ús comercial i gastronòmic

[modifica]

No és molt conreat comercialment per al consum humà, però si que ho és per a omplir llacs destinats a la pesca esportiva.[15] Es comercialitza fresc o congelat i es menja fregit, rostit, enfornat i fet al forn microones.[16][4]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Wolfert, D.R., 1981. The commercial fishery for walleyes in New York waters of Lake Erie, 1959-1978. N. Am. J. Fish. Manage. 1:112-126.
  3. Rawson, D.S., 1956. The life history of the yellow walleye, Stizostedion vitreum, in Lac La Ronge, Saskatchewan. Trans. Am. Fish. Soc. 86(1):15-37.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Sander vitreus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  5. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, Estats Units.
  6. IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units
  7. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  8. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. Regier, H.A., V.C. Applegate, R.A. Ryder, J.V. Manz, R.G. Ferguson, H.D. Van Meter i J.R. Wolfert, 1969. The ecology and management of the walleye in western Lake Erie. Great Lakes Fish. Comm. Tech. Rep. 15:101 p.
  10. Eaton, J.G., J.H. McCormick, B.E. Goodno, D.G. O'Brien, H.G. Stefany, M. Hondzo i R.M. Scheller, 1995. A field information-based system for estimating fish temperature tolerances. Fisheries 20(4):10-18
  11. Smith, L.L. Jr., 1977. Walleye (Stizostedion vitreum) and yellow perch (Perca flavescens) populations and fisheries of the Red Lakes, Minnesota, 1930-1975. J. Fish. Res. Board Can. 34:1774-1783
  12. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973
  13. Schaeffer, J.S. i F.J. Margraf, 1987. Predation on fish eggs by white perch, Morone americana, in western lake Erie. Environ. Biol. Fish. 18(1):77-80
  14. FishBase (anglès)
  15. Li, S. i J.A. Mathias, 1982. Causes of high mortality among cultured larval walleye. Trans. Am. Fish. Soc. 111(6):710-721.
  16. Frimodt, C., 1995.

Enllaços externs

[modifica]
pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy