Serralada americana
| ||||
| Tipus | sistema muntanyós  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | cinturó de foc del Pacífic | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Amèrica del Nord i Amèrica del Sud | |||
| ||||
| Format per | Serralada nord-americana Pacific Coast Ranges Columbia Mountains (en)  muntanyes Rocoses Sierra Madre Oriental Sierra Madre del Sur Sierra Madre Occidental Sierra Madre de Oaxaca serralada de Talamanca muntanyes Saint Elias Serralada d'Alaska Serralada Volcànica Central Sierra Madre de Chiapas muntanyes Mackenzie Andes serralada Brooks Sierra Nevada Andes Fueguinos (en)
| |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 6.962 m | |||
| Punt més alt | Aconcagua (6.961 m ) | |||
| Travessa | Canadà, Estats Units d'Amèrica, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile, Mèxic, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà | |||
| Material | roca sedimentària roca ígnia roca volcànica roca metamòrfica | |||
La Serralada americana, en anglès: American Cordillera, és una serralada de muntanyes que consta d'una seqüència essencialment contínua d'aliniacions muntanyoses que formen la columna vertebral d'Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i l'Antàrtida.[1] [2] De nord a sud aquesta serralada comença amb l'Alaska Range i la Brooks Range a Alaska i discorre a través del Yukon a l'interior de la província canadenca de British Columbia. El principal cinturó és les muntanyes Rocoses amb les Coast Ranges i elles fins a l'illa Vancouver. Als Estats Units la serralada es ramifica per incloure les Muntanyes Rocoses,[1] la Sierra Nevada dels Estats Units, i les Cascades i Coast ranges de l'estat de Washington, Oregon, i Califòrnia. A Mèxic, la serraladacontinua a través de la Sierra Madre Occidental i la Sierra Madre Oriental,com també les muntanyes centrals de la península de Baixa Califòrnia.
Les alineacions de muntanyes de la serralada des de Mèxic cap al nord es coneixen sota el nom col·lectiu de North American Cordillera o Western Cordillera als Estats Units i el Canadà i també es coneixen com la Canadian Cordillera o Pacific Cordillera al Canadà.
La serralada continua per les muntanyes de Guatemala, Honduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i passen a se els Andes d'Amèrica del Sud, els Andes segueixen pel litoral de Xile, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Bolívia, Argentina, i Xile a la Tierra del Fuego. A més possiblement continua per Geòrgia del Sud fins Graham Land a la Península antàrtica
Aquesta serralada és la meitat est del Cinturó de Foc del Pacífic, el qual continua a través de Kamtxatka i Japó fins a Indonèsia i la Polinèsia.
Esquema
[modifica]Amèrica del nord
[modifica]Les illes Aleutianes formen la continuació de l'Anell de Foc al nord d'Alaska, però com a cadena d'illes no es consideren part de la serralada. El sud-est d'Alaska està en gran part ocupat per les serralades:
- Als EUA i Canadà
- Serralada Brooks (serralada més al nord fora de les muntanyes de la costa del Pacífic)
- Muntanyes Saint Elias a Alaska i Canadà
- Serralada de les Cascades (o serralada del Pacífic) a la costa oest, principalment volcànica
- Muntanyes Rocoses al Canadà i als EUA, els sistemes interiors, però sovint sense les muntanyes Mackenzie
- Sierra Nevada a Califòrnia
- a Mèxic
- Sierra Madre Occidental a l'oest, principalment volcànica
- Sierra Madre Oriental a l'est
- Sierra Volcánica Transversal com a encreuament sud; Part oriental: Sierra Nevada
- Sierra Madre del Sur com a serralada costanera al sud
Centreamèrica
[modifica]- A Guatemala, Honduras i El Salvador:
- A Costa Rica i Panama
Les serralades d'Amèrica del Sud són els Andes. Segons la regió, consten de dues o tres cadenes principals: Serralada Occidental (Cordillera Occidental), Serralada Central (Cordillera Central) i Serralada Oriental (Cordillera Oriental). També hi ha contraforts al nord i al sud.
- Serralada de Mèrida a Veneçuela, contraforts del nord
- Serralada Occidental
- Serralada Occidental a Colòmbia
- Serralada Occidental a l'Equador; A partir d'aquí es troba la serralada costanera Serralada Costanera a l'Equador, una serralada baixa
- Serralada Negra, Serralada Blanca, serralada Huayhuash i Serralada Raura al nord del Perú
- Serralada Volcánica al sud del Perú
- Serralada Occidental a Bolívia
- Serralada Central
- Serralada Central a Colòmbia
- Cordillera Real (també Serralada Central o Serralada Oriental) a l'Equador
- Serralada Central (amb Serralada d'Apolobamba, Cordillera Real, Cordillera Muñecas, Cordillera Tres, Cordillera Azanaques, Cordillera de Frailes, Cordillera de Chichas i Cordillera de Lípez) a Bolívia
- Serralada Oriental
- Serralada Oriental a Colòmbia
- Serralada Oriental (amb Cordillera Azul, Cordillera Huaguruncho, Cordillera Huaytapallana i Cordillera Vilcanota) al Perú
- Serralada Oriental (amb Serralada de Cochabamba) a Bolívia
- Serralada de la Costa, muntanyes costaneres de Xile, contraforts del sud
- Serralada Darwin a la Terra del Foc, contraforts més al sud
Descripció
[modifica]Amèrica del Nord
[modifica]
La serralada des de Mèxic fins al nord s'anomena col·lectivament la serralada nord-americana.[3][4][5][6]
De nord a sud, aquesta sèrie de serres superposades i paral·leles comença amb les serralades d'Alaska i Brooks[7][8][9] a Alaska i passa pel Yukon fins a la Colúmbia Britànica. El cinturó principal de les Muntanyes Rocalloses, juntament amb les muntanyes paral·leles de Columbia i la serralada costanera de muntanyes i illes, continua per la Colúmbia Britànica i l'illa de Vancouver i inclou alguns dels cims més alts del continent.[10] Les seves cadenes muntanyoses generalment van de nord a sud al llarg de tres cinturons principals: les serralades de la costa del Pacífic a l'oest, el cinturó de Nevada al mig (incloent Sierra Nevada) i el cinturó de Laramide a l'est (incloses les Muntanyes Rocalloses).[11][12][13]
Aquests tres cinturons orogènics (també anomenats orògens) van sorgir a causa de l'acoblament de plaques tectòniques que van deformar la litosfera terrestre (escorça i mantell superior). Per exemple, l’orogènia de Laramide va canviar la topografia de les Muntanyes Rocalloses centrals i les regions de Laramide adjacents (des del centre de Montana fins al centre de Nou Mèxic) durant el Cretaci superior fa 80 milions d'anys.[14] Abans d'aquesta època, la regió de les Muntanyes Rocoses estava ocupada per una àmplia conca. Una evolució topogràfica posterior es va produir durant l’Eocè (55–50 milions d'anys) i l'Oligocè (34–23 milions d'anys), però des d'aleshores la regió ha estat relativament estable.[15][16][17][18] En termes generals, aquí serà convenient considerar aquests tres cinturons que van d'oest a est i de nord a sud.
A Alaska, al sud de la zona de les Planes Interiors, hi ha el Sistema de Muntanyes Rocoses, després les Conques i Serralades Intermuntanyes, i a la part sud de l'estat es troben les Muntanyes i Valls del Pacífic.[19] A la península d'Alaska, les serralades continentals i les illes de la costa (l’arxipèlag d'Alexander) són extensions de les serralades respectives més al sud.[20]
Al Canadà, la serralada nord-americana es divideix normalment en tres regions fisiogràfiques: el sistema occidental, el sistema interior i el sistema oriental.[21] El sistema occidental inclou les muntanyes costaneres, el sistema interior inclou les muntanyes de Columbia, i el sistema oriental inclou les muntanyes Rocalloses canadenques.
Als Estats Units, les branques de la serralada inclouen les Muntanyes Rocoses, Sierra Nevada, les Cascades i diverses petites serralades de la costa del Pacífic.[22] A Mèxic, les serralades continuen per la Serra Madre Zapandes i la Serra Madre Oriental, així com per les muntanyes vertebradores de la Península de Baixa Califòrnia.[23]
A la seva secció mitjana entre San Francisco, Califòrnia i Denver, Colorado, la serralada nord-americana es troba a unes 1000|mi km d'ample, i les seves províncies fisiogràfiques en aquest punt mitjà són les següents, que van d'oest a est: les serralades de la costa del Pacífic, la vall central, la serra Nevada, la província de la conca i la serralada (formant moltes serralades i valls estretes), el Colorado. Meseta, i les Muntanyes Rocoses.[10] Als Estats Units, una altra característica important de la serralada és l’altiplà de Columbia, situada al nord de Califòrnia entre la serralada de les Cascades –que és una extensió al nord de Sierra Nevada[24] – i les Muntanyes Rocalloses.
Amèrica Central, del Sud i l'Antàrtida
[modifica]A Mèxic, la Sierra Madre Occidental, i la Serra Madre Oriental més a l'est, envolten l’altiplà mexicà.[24][25] A l'oest de la Sierra Madre Occidental, les Serralades Peninsulars limiten amb l'oceà Pacífic, i la Serra Madre del Sud és l'extensió meridional de les Serralades Peninsulars.[26]
La serralada, continuant per Amèrica Central, continua per Amèrica del Sud i fins i tot fins a l'Antàrtida. A Amèrica del Sud, les serralades són conegudes com les muntanyes dels Andes. Els Andes amb les seves serralades paral·leles i cadenes d'illes davant de la costa de Xile continuen per Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú, Bolívia, Argentina i Xile fins a l'extrem més meridional d'Amèrica del Sud a Terra del Foc. Les serralades continuen per l'Arc escocès abans d'arribar a les muntanyes de la península antàrtica.[27]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 "Western Cordillera." Arxivat 2011-10-01 a Wayback Machine. Long Island University, C.W. Post Campus faculty website Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Accessed June 2011.
- ↑ «Historical Geology Notes - The Breakup of Pangea and Deformation in the Western Cordillera». Long Island University, C.W. Post Campus faculty website. Arxivat de l'original el October 1, 2011. [Consulta: 25 juny 2011].
- ↑ R. Saager; F. Bianconi Mineralium Deposita, 6, 3, 1971, pàg. 209. Bibcode: 1971MinDe...6..209S. DOI: 10.1007/BF00208030.
- ↑ D. S. Cowan Geological Society of America Bulletin, 96, 4, 1985, pàg. 451. Bibcode: 1985GSAB...96..451C. DOI: 10.1130/0016-7606(1985)96<451:SSIMAC>2.0.CO;2.
- ↑ Melanie Ostopowich (2005) The Cordillera, Weigl Educational Publishers Limited, Ostopowich, Melanie. The Cordillera. DIANE Publishing, 7 març 2006, p. 6, 12. ISBN 1553881494.and 20: "The Cordillera is one of the seven geographic regions in Canada".
- ↑ The Encyclopedia Americana: a library of universal knowledge, Encyclopedia Americana Corp.. The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge, 1918, p. 687. ISBN 0717201333.: "[N]ame from the Spanish....It is used particularly in physical geography, although in geology also it is sometimes applied...."
- ↑ The Encyclopedia Americana, Volume 23, page 618 (Grolier 2000).
- ↑ Safire, William. The New York Times guide to essential knowledge: a desk reference for the curious mind, page 623 (Macmillan 2007).
- ↑ «Download Geographical Names Data». www.nrcan.gc.ca, 02-06-2011. Arxivat de l'original el 2018-04-21. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ 10,0 10,1 Frank Press and Raymond Siever Earth, pp. 534–535, Macmillan, 1986.
- ↑ A. J. Eardley «Còpia arxivada». AAPG Bulletin, 51, 9, 1967, pàg. 1900–1901. Arxivat de l'original el 2013-11-12. DOI: 10.1306/5d25c1b1-16c1-11d7-8645000102c1865d [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ T. O. Tobisch; S. R. Paterson; S. Longiaru; T. Bhattacharyya Geology, 15, 2, 1987, pàg. 132. DOI: 10.1130/0091-7613(1987)15<132:EOTNOC>2.0.CO;2.
- ↑ P. J. Coney; T. A. Harms «Còpia arxivada». Geology, 12, 9, 1984, pàg. 550. Arxivat de l'original el de juny 12, 2011. DOI: 10.1130/0091-7613(1984)12<550:CMCCCE>2.0.CO;2 [Consulta: 7 maig 2011].
- ↑ M. E. McMillan; P. L. Heller; S. L. Wing «Còpia arxivada». Geological Society of America Bulletin, 118, 3–4, 2006, pàg. 393. Arxivat de l'original el de juny 23, 2010. DOI: 10.1130/B25712.1 [Consulta: 28 març 2013].
- ↑ W. R. Dickinson; M. A. Klute; M. J. Hayes; S. U. Janecke; E. R. Lundin Geological Society of America Bulletin, 100, 7, 1988, pàg. 1023. DOI: 10.1130/0016-7606(1988)100<1023:PAPSOL>2.3.CO;2.
- ↑ J. A. Wolfe; C. E. Forest; P. Molnar Geological Society of America Bulletin, 110, 5, 1998, pàg. 664. DOI: 10.1130/0016-7606(1998)110<0664:PEOEAO>2.3.CO;2.
- ↑ D. Alt and D. Hyndman. (1995). Northwest Exposures: A Geological Story of the North West. Mountain Press Publishing Company, Missoula, Montana
- ↑ S. Brunsfeld, J. Sullivan, D. Soltis, and P. Sotis (2001). "Comparative phylogeography of north-western north america: A synthesis" Arxivat 2011-06-15 a Wayback Machine.. In: Silverton, J., Antonovics, J. (Eds.), Integrating Ecology and Evolution in a Spatial Context. The 14th Special Symposium of the British Ecological Society. British Ecolological Society, Blackwell Science Ltd., Ch. 15, pp. 319–339.
- ↑ The Geography of Alaska: Physical Geography Arxivat 2011-05-23 a Wayback Machine., Alaska Humanities Forum: "At a very general level, Alaska is part of four general physiographic regions, the Interior Plains, Rocky Mountains, Intermontane Basins and Ranges, and the Pacific Mountains and Valleys".
- ↑ Wheeler, J. and Kostbade, J. World Regional Geography (Saunders College Publishing 1990): "The mainland ranges of the panhandle are a northward extension of the cascade range and the British Columbia Coastal ranges, while the mountainous offshore islands are an extension of the Coast Ranges of the Pacific Northwest and the islands of British Columbia."
- ↑ Bailey, William G.; Oke, T. R.; Rouse, Wayne R. The Surface Climates of Canada (en anglès). McGill-Queen's Press - MQUP, 1997. ISBN 978-0-7735-1672-4.
- ↑ «Pacific mountain system». A: Encyclopædia Britannica. . Arxivat 2008-08-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Spain's Fantastic Vision and the Mythic Creation of California». Arxivat de l'original el 2017-05-25. [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ 24,0 24,1 Inc, Merriam-Webster. Merriam-Webster's Geographical Dictionary (en anglès). Merriam-Webster, 1997. ISBN 978-0-87779-546-9.
- ↑ Sinha, Shatrughna P. Instant encyclopaedia of geography (en anglès). Mittal Publications, 1993. ISBN 978-81-7099-489-3.
- ↑ Encyclopedia Americana: the International Reference Work, Volume 18: "Sierra Madre del Sur. — This sierra, which crosses the states of Colima, Michoacan, Guerrero, and Oaxaca, is the continuation of the Sierra de Baja California and the other mountain ranges linked with it." (Americana Corporation 1961).
- ↑ «The North American Cordillera: A Color Shaded-Relief Map in Oblique Mercator Projection About the Pacific-North America Pole of Rotation, Scale Circa 1:5.000.000». pubs.usgs.gov. Arxivat de l'original el d’abril 27, 2017. [Consulta: 26 abril 2017].
Bibliografia addicional
[modifica]- Silberling, N.J. et al. (1992). Lithotectonic terrane map of the North American Cordillera [Miscellaneous Investigations Series I-2176]. Reston, Va: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- A. J. Eardley «Western Cordillera—Alaska to Mexico: ABSTRACT». AAPG Bulletin, 51, 1967, pàg. 1900–1901. Arxivat de l'original el 2013-11-12. DOI: 10.1306/5d25c1b1-16c1-11d7-8645000102c1865d [Consulta: 18 març 2024].
- «Extent of the Nevadan orogeny, central Sierra Nevada, California». Geology, 1987, pàg. 132. Bibcode: 1987Geo....15..132T. DOI: 10.1130/0091-7613(1987)15<132:EOTNOC>2.0.CO;2.
- D. Alt and D. Hyndman. (1995). Northwest Exposures: A Geological Story of the North West. Mountain Press Publishing Company, Missoula, Montana
- S. Brunsfeld, J. Sullivan, D. Soltis, and P. Sotis (2001). "Comparative phylogeography of north-western north america: A synthesis" Arxivat 2011-06-15 a Wayback Machine.. In: Silverton, J., Antonovics, J. (Eds.), Integrating Ecology and Evolution in a Spatial Context. The 14th Special Symposium of the British Ecological Society. British Ecolological Society, Blackwell Science Ltd., Ch. 15, pp. 319–339.
- «Visiting the Hoh Rainforest». U.S. National Park Service. Arxivat de l'original el de setembre 30, 2013. [Consulta: 27 gener 2011].
- «SEQUIM 2 E, WASHINGTON Climate Summary». Western Regional Climate Center. Arxivat de l'original el d’abril 4, 2012. [Consulta: 27 gener 2011].
- California Coastal Commission. University of California Press. The California Coastal Resource Guide, November 1987, p. 384 pages. ISBN 9780520061866.
- The Encyclopedia Americana, Vol. 23, p. 618 (Grolier 2000) ISBN 0717201333.
- William Safire. The New York Times guide to essential knowledge: a desk reference for the curious mind, Macmillan, 2007, p. 623, ISBN 0312376596.
- Richard Cannings. Greystone/David Suzuki Foundation. The Rockies: A Natural History, 2007, p. 5. ISBN 9781553652854.
- Ackerman, Daniel; Breen, Amy «Infrastructure Development Accelerates Range Expansion of Trembling Aspen (Populus tremuloides, Salicaceae) into the Arctic» (en anglès). Arctic, 06-06-2016, pàg. 130–136. DOI: 10.14430/arctic4560. ISSN: 1923-1245.
- C. Michael Hogan, Black Spruce: Picea mariana, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg, November, 2008 Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine.
- Anisimov, O.A., D.G. Vaughan, T.V. Callaghan, C. Furgal, H. Marchant, T.D. Prowse, H. Vilhjálmsson and J.E. Walsh, 2007: Polar regions (Arctic and Antarctic). Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, M.L. Parry, O.F. Canziani, J.P. Palutikof, P.J. van der Linden and C.E. Hanson, Eds., Cambridge University Press, Cambridge, 653-685. https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2018/02/ar4-wg2-chapter15-1.pdf Arxivat 2020-10-19 a Wayback Machine.
- Shulski, Martha; Wendler, Gerd. University of Alaska Press. The Climate of Alaska, 2007-12-15, p. 148–. ISBN 9781602230071 [Consulta: 16 desembre 2012].
- Gallant, Alisa L. DIANE Publishing. EcoRegions of Alaska, 1998-05-01, p. 15–. ISBN 9780788148965 [Consulta: 16 desembre 2012].
- Thoman, R. & J. E. Walsh. (2019). Alaska’s changing environment: documenting Alaska’s physical and biological changes through observations. Arxivat 2020-07-03 a Wayback Machine. H. R. McFarland, Ed. International Arctic Research Center, University of Alaska Fairbanks.
- Allan, C. (2013). Arctic citadel: a history of exploration in the Brooks Range region of Northern Alaska. Washington, D.C,: U.S. Department of the Interior, National Park Service.
- Witmer, Dennis "Far to the North: Photographs from the Brooks Range" Far to the North Press (2008) ISBN 0-9771028-0-7
- Kauffmann, John M. "Alaska's Brooks Range: The Ultimate Mountains" (Second Edition) Mountaineers Books (2005) ISBN 1-59485-008-9
- Brown, William E. "History of the Central Brooks Range: Gaunt Beauty, Tenuous Life" University of Alaska Press (2007) ISBN 1-60223-009-9
- Cooper, David "Brooks Range Passage" Mountaineers Books (1983) ISBN 0-89886-061-X
- Marshall, R. (1970). Alaska wilderness; exploring the Central Brooks Range 2nd ed. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-24498-2
- Morin, R.L. (1997). Gravity models of Abby Creek and Bion barite deposits, Howard Pass quadrangle, northwestern Brooks Range, Alaska [U.S. Geological Survey Open-file Report 97-704]. Menlo Park, CA: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- Mull, C.G. et al. (1994). Geologic map of the Killik River quadrangle, Brooks Range, Alaska [U.S. Geological Survey Open-file Report 94-679]. Reston, Va: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- Nelson, P.H. et al. (2006). Potential tight gas resources in a frontier province, Jurassic through Tertiary strata beneath the Brooks Range foothills, Arctic Alaska U.S. Geological Survey Open-file Report 2006–1172. Reston, VA: U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey.
- U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey. (2003). The natural dispersal of metals to the environment in the Wulik River-Ikalukrok Creek area, western Brooks Range, Alaska U.S. Geological Survey Fact Sheet 107–03. Reston, VA: author.
- U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey. (1995). Natural environmental effects of silver-lead-zinc deposits in the Brooks Range, Alaska U.S. Geological Survey Fact Sheet 092–95. Reston, VA: author.