Vés al contingut

Sitar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalSitar
Tipusnecked bowl lutes sounded by plectrum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-6 Modifica el valor a Wikidata
Epònimsetar Modifica el valor a Wikidata
Originari deÍndia Modifica el valor a Wikidata
Professió artísticasitarist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Músics pakistanesos tocant el sitar.

El sitar (en hindi सितार, sitār) és un instrument musical de corda indi, tradicional també al Pakistan, d'arquitectura similar a la de la guitarra i al banjo, tot i que la caixa de ressonància feta de carbassa és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.[1][2] Segons la classificació Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec.

El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: 4 cordes per a la melodia, 3 que proporcionen l'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la seva ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar perquè té un so metàl·lic i pels seus glissandos. Totes les cordes són pinçades amb un plectre (mizrab)[3] situat al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. Els trasts que travessen el mànec són metàl·lics i mòbils, cosa que permet que l'instrument s'adapti a les diferents escales modals o ragues.[4]

El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'Índia des de Pèrsia durant el període mogol.[5][6]

Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indi Ravi Shankar.[1]

Intèrprets de l'instrument

[modifica]

Intèrprets populars a occident

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Sitar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Junius, Manfred M.. The sitar : the instrument and its technique. Wilhelmshaven: Heinrichshofen, 1974. ISBN 3-7959-0173-1. 
  3. Courtney, David.. Learning The Sitar Bkcd.. Mel Bay Publications Inc, 2009. ISBN 978-1-61065-256-8. 
  4. "Sitar" a Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0239-7. 
  5. de Hen, Ferdinand J. Indian musical instruments (en anglès, alemany i francès). Editions Mardaga, 2001, p. 20. 
  6. Burgan, Michael.. Empires of ancient Persia. Nova York: Chelsea House, 2009. ISBN 978-1-4381-2784-2. 

pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy