Sveinn Björnsson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1881  Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Mort | 25 gener 1952 (70 anys) Reykjavík (Islàndia) | ||
 1r President d'Islàndia | |||
| 17 juny 1944 – 31 juliol 1952 ← cap valor – Ásgeir Ásgeirsson → | |||
| Diputat de l'Althing | |||
| 1914 – 1915 | |||
| Diputat de l'Althing | |||
| Diputat de l'Althing | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Menntaskólinn í Reykjavík (–1900) Universitat de Copenhaguen - dret | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, advocat | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Georgia Björnsson | ||
| Fills | Björn Sveinsson Björnsson, Henrik Sveinsson Björnsson | ||
| Pare | Björn Jónsson | ||
| Premis | |||
- En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.
Sveinn Björnsson (Copenhaguen, 27 de febrer de 1881 - Reykjavík, 25 de gener de 1952) va ser el primer president de la República d'Islàndia, des que Islàndia es va independitzar de Dinamarca el 17 de juny de 1944 fins al 1952.[1][2][3]
Biografia i trajectòria política
[modifica]Sveinn, fill d'un prominent periodista i editor islandès,[1] es va matricular a la universitat el 1900, i es va graduar en Dret a la Universitat de Copenhaguen el 1907. Va exercir d'advocat entre 1907 i 1920 i fou un dels dos primers advocats del Tribunal Suprem islandès.[1] Va ser membre del Consell de la ciutat de Reykjavík entre 1912 i 1920, moment en el qual va ser nomenat ambaixador a Dinamarca, càrrec que exercí fins al 1924 i, posteriorment, entre 1926 i 1941.[3]
Sveinn va participar en la fundació i direcció de diverses empreses, com Eimskipafélag Íslands, empresa líder en l'enviament a Islàndia, i les companyies d'assegurances Brunabótafélag Íslands i Sjóvátryggingarfélag Íslands. Sveinn va ser, també, un dels fundadors de la Creu Roja d'Islàndia el 10 de desembre 1924 i el seu primer president, càrrec que va ocupar fins a 1926.[1][3]
Sveinn fou escollit membre del Parlament el 1914 i fins al 1916, i posteriorment, el 1920. Va exercir com a enviat especial als Estats Units (1914) i Gran Bretanya (1915), participant en el primer acord comercial britànic-islandès.[2] El 1941 fou anomenat regent d'Islàndia per l'Althingi (Parlament), i el president d'Islàndia, també per l'Althingi, el 17 de juny de 1944, a la cerimònia celebrada a Þingvellir, quan es va establir la República. Posteriorment, va ser escollit, sense oposició, el 1945 i novament el 1949. Va acabar el seu mandat el 1952.[1][3]
Va estar casat amb Geòrgia Björnsson (18 de gener 1884 - 18 de setembre de 1957).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jakobsson, Sverrir; Halfdanarson, Gudmundur. Historical Dictionary of Iceland. Rowman & Littlefield Publishers, 15 de febrer de 2016, p. 31–32. ISBN 978-1-4422-6291-1.
- ↑ 2,0 2,1 «Sveinn Björnsson, President of Iceland». Encyclopædia Britannica [Consulta: 2 agost 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Sveinn Björnsson, 1944-1952». Former Presidents. Office of the President of Iceland. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2015. [Consulta: 2 agost 2016].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Cristià X de Dinamarca |
 President d'Islàndia 1944 - 1952 |
Succeït per: Ásgeir Ásgeirsson |