Vés al contingut

Triptamina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicTriptamina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular160,1 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolmetabòlit primari Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀H₁₂N₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C2C(=C1)C(=CN2)CCN Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió114 ℃ Modifica el valor a Wikidata

La Triptamina és una monoamina alcaloide que es troba en plantes, fongs, i animals. Conté una estructura d'anell indole i és estructuralment semblant a l'aminoàcid triptòfan, del qual en deriva el seu nom. La triptamina es troba en molt petites quantitats al cervell dels mamífers i es creu que té un paper com a neuromodulador o neurotransmissor.[1]

L'estructura química de la triptamina pertany als compostos anomenats col·lectivament triptamines substituïdes.

La concentració de la triptamina en cervells de rata és d'uns 3,5 pmol/g.[2]

Plantes que contenen triptamina

[modifica]

Moltes plantes contenen petites quantitats de triptamina, per exemple, comun possible intermediat en el metabolisme de la fitohormona àcid-indole 3 acètic.[3] Concentracions més altes es poden trobar en moltes espècies del gènere Acacia.

Paper en els vertebrats

[modifica]

La triptamina actua com un agent no selectiu d'alliberament de serotonina i dopamina release over norepinephrine release.[4][5][6] It is rapidly metabolized by MAO-A and MAO-B,[7] and for this reason, has a very short in vivo half-life.


Estructura general de triptamina substituïda
Estructura general de triptamina substituïda

Referències

[modifica]
  1. Jones R.S. «Tryptamine: a neuromodulator or neurotransmitter in mammalian brain?». Progress in neurobiology, 19, 1–2, 1982, pàg. 117–139. DOI: 10.1016/0301-0082(82)90023-5.
  2. Jiang, Zhen; Mutch, Elaine; Blain, Peter G.; Williams, Faith M. «Conversion of trichloroethylene to chloral using occupationally relevant levels». Toxicology, 226, 1, 2006, pàg. 76–77. DOI: 10.1016/j.tox.2006.05.102.
  3. Nobutaka Takahashi. Chemistry of Plant Hormones. CRC Press, 1986. ISBN 9780849354700. 
  4. Wölfel, Reinhard; Graefe, Karl-Heinz «Evidence for various tryptamines and related compounds acting as substrates of the platelet 5-hydroxytryptamine transporter». Naunyn-Schmiedeberg's Archives of Pharmacology, 345, 2, 1992, pàg. 129–36. DOI: 10.1007/BF00165727. PMID: 1570019.
  5. Shimazu, S; Miklya, I «Pharmacological studies with endogenous enhancer substances: Beta-phenylethylamine, tryptamine, and their synthetic derivatives». Progress in neuro-psychopharmacology & biological psychiatry, 28, 3, 2004, pàg. 421–7. DOI: 10.1016/j.pnpbp.2003.11.016. PMID: 15093948.
  6. Blough, Bruce E.; Landavazo, Antonio; Partilla, John S.; Decker, Ann M.; Page, Kevin M.; Baumann, Michael H.; Rothman, Richard B. «Alpha-ethyltryptamines as dual dopamine–serotonin releasers». Bioorganic & Medicinal Chemistry Letters, 24, 19, 2014, pàg. 4754–4758. DOI: 10.1016/j.bmcl.2014.07.062. ISSN: 0960894X. PMID: 25193229.
  7. Sullivan, James P.; McDonnell, Leonard; Hardiman, Orla M.; Farrell, Michael A.; Phillips, Jack P.; Tipton, Keith F. «The oxidation of tryptamine by the two forms of monoamine oxidase in human tissues». Biochemical Pharmacology, 35, 19, 1986, pàg. 3255–60. DOI: 10.1016/0006-2952(86)90421-1. PMID: 3094536.

Enllaços externs

[modifica]


pFad - Phonifier reborn

Pfad - The Proxy pFad of © 2024 Garber Painting. All rights reserved.

Note: This service is not intended for secure transactions such as banking, social media, email, or purchasing. Use at your own risk. We assume no liability whatsoever for broken pages.


Alternative Proxies:

Alternative Proxy

pFad Proxy

pFad v3 Proxy

pFad v4 Proxy